dijous, 21 de gener de 2016

YO SOY PILGRIM - Terry Hayes

 

La primera novel·la del periodista, guionista y escriptor Terry Hayes

 



No és que m’hagi agradat, m’ha agradat moooolt.
 
M’havien parlat d’aquest llibre i l’havia rebutjat perquè no m’agraden les histories d’espies.
 
Quan al grup d’amigues que compartim lectures, es va proposar aquest llibre, ho vaig acceptar perquè semblava que totes hi estaven d’acord i les crítiques que vaig trobar de blogs de lectors, van ser pràcticament tots bones, així que vaig pensar... Dóna-li una oportunitat!
 
Es tracta d’un mon que sabem ben real, el del terrorisme i les seves amenaces, el del espionatge, el de la política bruta, el de les tortures bestials, la corrupció, els assassinats...
 
Els principals protagonistes són persones dures, fredes, es podria dir que sense sentiments, fanàtics.. i el pitjor de tot: perfectament creïbles.
 
El llibre et deixa amb el cor encongit, saps que són histories perfectament possibles, TOTES les que es descriuen, sense excepcions, encara que estiguin novel·lades i “quadrades”, està clar.
 
Molts passatges em varen impactar, però en especial un, que no comentaré per no revelar res de la historia, però que deixa ben palès, que la vida d’un home no val res, per innocent, patriota i bona persona que sigui.
 
L’única esperança que transmet el llibre és la de tenir en compte que hi ha alguna cosa més gran que tota aquesta podridura moral, l’amor, i no precisament el de parella. L’únic sentiment que pot dominar el fanatisme.

Aquest amor també es veu reflectit en els records d’en Pilgrim, el protagonista, quan parla de la seva infància i adolescència, encara que no és gaire rellevant en la historia.
 
Malgrat tot, el cert és que jo no veig que això es pugui veure reflectit en la realitat, està molt bé per acabar bé la novel·la, però a la vida real, veient els fets que passen cada dia, no sé jo si aquests arguments haguessin resultat factibles en front de tant odi...
 
 Un llibre que pot ser tant real, que et deixa amb el cor encongit.
 
Un llibre molt ben escrit, manega molt bé els tempos. L’acció és trepidant, et manté en suspens durant tota la lectura, i no és curt, precisament...
 
Tot i la violència d’algunes escenes, aquestes estan narrades en el seu punt just, donant a entendre perfectament l’atrocitat del moment, però sense caure en el sensacionalisme.
 
Per ser la primera novel·la d’aquest autor, es de 9,9!
 

També crec que m’ha agradat perquè, després del patiment que passa el lector, acaba bé, des del punt de vista que podríem anomenar occidental, que vindria a ser el meu J, però no m’agrada que semblin justificades totes les maneres d’obrar dels “bons” , actuacions i protocols de la CIA, llocs de tortura que no existeixen...
 
Molt recomanable.