dijous, 24 de setembre de 2015

EL AMANTE JAPONES - Isabel Allende




El llibre presentat per l'autora :



M’encanta com escriu aquesta dona!

Des de “La casa de los espíritus” fins a “El amante japonès”, es pot apreciar una evolució, no només literària, sinó que és com si la Isabel Allende s’hagués anat “yanqueeritzant” en les seves histories, es noten els 27 anys que ja port a Califòrnia, però malgrat aquesta evolució, ha conservat a “El amante japonés”  alguna cosa de la cultura dels esperits de l’Amèrica llatina, del realisme màgic,  que tant pes va tenir en les seves primeres obres. Es nota en algunes de les supersticions d’alguns dels personatges de la residència i, sobretot, en la magistral darrera trobada d’Ichi i Alma.

Només començar la lectura, veus com el llibre et va enganxant i la seva atmosfera et va envolcallant...

 És una historia d’amor, d’un gran amor, però no és la única. Hi ha d’altres històries, i no són precisament “menors” que conviuen amb la principal. Gairebé es pot dir que es tracta d’una obra coral.

Així me’n he assabentat del particular apartheid que varen patir els japonesos als Estats Units, en camps de refugiats, fet que jo desconeixia i que sembla va ser igual o pitjor que els episodis dels refugiats espanyols als camps francesos...

També tracta de la persecució dels jueus a Polònia. Aquest tema ja ha estat tractat més cops en la literatura, però com va detallant tot el procés, des del exili de la filla, fins a la “desaparició” dels pares i la impotència dels parents americans, m’ha colpit d’una manera especialment dolorosa...

Un altre historia és la de la Irina, la jove emigrat moldava, sotmesa a vexacions i a una mena d'assetjament cibernètic que l’incapacita per poder relacionar-se d’una manera normal...

I la del marit de l’Alma, el seu millor amic, el que es sacrifica casant-se amb ella... encara que és un sacrifici interessat, també li convé aquest matrimoni per amagar la seva homosexualitat en una societat tant hipòcrita com per fer passar sida per càncer...

I també és un cant a la vellesa vívida amb plenitud i il·lusió. ´

Un llibre complert i exquisidament escrit, ha superat el darrer de l’autora, el “Juego de Ripper”.

Un 9,8/10! No sé si mai arribaré a donar un 10...