dijous, 24 de setembre de 2015

EL AMANTE JAPONES - Isabel Allende




El llibre presentat per l'autora :



M’encanta com escriu aquesta dona!

Des de “La casa de los espíritus” fins a “El amante japonès”, es pot apreciar una evolució, no només literària, sinó que és com si la Isabel Allende s’hagués anat “yanqueeritzant” en les seves histories, es noten els 27 anys que ja port a Califòrnia, però malgrat aquesta evolució, ha conservat a “El amante japonés”  alguna cosa de la cultura dels esperits de l’Amèrica llatina, del realisme màgic,  que tant pes va tenir en les seves primeres obres. Es nota en algunes de les supersticions d’alguns dels personatges de la residència i, sobretot, en la magistral darrera trobada d’Ichi i Alma.

Només començar la lectura, veus com el llibre et va enganxant i la seva atmosfera et va envolcallant...

 És una historia d’amor, d’un gran amor, però no és la única. Hi ha d’altres històries, i no són precisament “menors” que conviuen amb la principal. Gairebé es pot dir que es tracta d’una obra coral.

Així me’n he assabentat del particular apartheid que varen patir els japonesos als Estats Units, en camps de refugiats, fet que jo desconeixia i que sembla va ser igual o pitjor que els episodis dels refugiats espanyols als camps francesos...

També tracta de la persecució dels jueus a Polònia. Aquest tema ja ha estat tractat més cops en la literatura, però com va detallant tot el procés, des del exili de la filla, fins a la “desaparició” dels pares i la impotència dels parents americans, m’ha colpit d’una manera especialment dolorosa...

Un altre historia és la de la Irina, la jove emigrat moldava, sotmesa a vexacions i a una mena d'assetjament cibernètic que l’incapacita per poder relacionar-se d’una manera normal...

I la del marit de l’Alma, el seu millor amic, el que es sacrifica casant-se amb ella... encara que és un sacrifici interessat, també li convé aquest matrimoni per amagar la seva homosexualitat en una societat tant hipòcrita com per fer passar sida per càncer...

I també és un cant a la vellesa vívida amb plenitud i il·lusió. ´

Un llibre complert i exquisidament escrit, ha superat el darrer de l’autora, el “Juego de Ripper”.

Un 9,8/10! No sé si mai arribaré a donar un 10...

 

 

dimecres, 23 de setembre de 2015

EL CANTO DEL CUCO


És la segona novel·la per adults que llegeixo de la J.K.Rowling, aquesta escrita sota el pseudònim de Robert Galbraith.

 
La primera potser tenia un argument més original, com de novel·la de costums, per no em va acabar d’agradar.

Sembla que en seran 7 les novel·les que pensa escriure protagonitzades pel detectiu Cormoran Strike i l seva secretaria, i és més que probable que se’n faci una sèrie de televisió.

L´argument està força bé, fins i tot podria dir que és original, encara que una mica enrevessat pel que fa al nus del crim, però molt més comú pel que fa a la relació del detectiu amb la seva secretaria, on ja s’aprecia el començament d’una mena de “vull i no puc” “m’agrades, però...” que es preveu dilatada i sense final feliç, com en totes les histories de detectius que es preïn...

Té els seus particulars recursos que fan més original al protagonista, amb una cama ortopèdica, i uns orígens genuïnament hippies.

La única pega que hi he trobat és la lentitud en l’exposició, alguns situacions es descriuen amb tota una sèrie de detalls massa dilatats i molts cops innecessaris, al meu entendre li falta agilitat a la historia.

Sincerament, crec que com a sèrie de televisió, té l’èxit assegurat: una imatge val més que mil paraules, de paraules en alguns trossos, ni han masses.

FIDEUS AMB CAMA-SECS


 
INGREDIENTS PER A DUES PERSONES:

Un parell de pastanagues petites

Un carbassó petit

Mitja ceba

1 dau de caldo de verdures ecològic

Dos grapats de cama-secs deshidratats

Dues tasses de cafè de fideus d’arròs i quinoa
 

 

Posem a remull els cama-secs per re-hidratar-los, mínim mitja hora abans de començar a cuinar.

En una paella amb molt poc oli, saltegem les hortalisses tallades ben petites, quan rossegin, afegim els cama-secs escorreguts i els fideus donant-los-hi una bona remenada.

Quan tot estigui ben barrejat, afegim l’aigua d’haver re-hidratat els bolets i una pastilla de caldo vegetal, quan comenci a bullir, abaixem el foc  i ho deixem fent xup-xup.

En 10/12 minuts estarà llest.

El que cal tenir en compte és la proporció del dau de caldo/aigua perquè no ens quedi ni massa salat ni massa insípid. Comptar mig litre d’aigua per dau.