divendres, 4 d’octubre de 2013

MISTERIS. UN AJUT, SI US PLAU !!!

MISTERIS. UN AJUT, SI US PLAU !!!

Aquest potser és, per mi, el pecat més difícil de valorar, segurament perquè és un dels pecats on més matisos trobo, no només són pecats venials i mortals, podríem començar pels menys que venials, poc venials, bastant venials, venials, menys que mortals i més que venials, etc. ...

Evidentment no és el mateix demanar alguna pista de per on començar a resoldre un misteri que demanar directament les coordenades.

I com aquest és el meu blog i jo no me’n amago de gairebé res, he de dir que he comés tota l’escala de pecats. L’únic que em consola, és que espero que:  Pecat de molts, amnistia general. 

El que em fa gràcia és que quant surt aquest tema en algun fòrum, veig que alguns dels que van de puristes amb aquest tema, no tenen cap escrúpol  en utilitzar el comodí de la trucada, o pecar d’alguna altre manera... I ho dic perquè m’hi he trobat.

També em fan gràcia aquells que, tot i que acaben resolen el misteri, no en tenen prou amb demanar una ajuda, sinó que els han de portar de la maneta, pas a pas, fins la resolució final, i van presumint de que l’han tret... No hi veig gaire diferència entre aquest cas i el que demana les coordenades. I també m’hi he trobat.

Personalment, i jo només soc el 50% de l’equip, hi ha misteris que em resulten atractius i altres que no m’agraden gens, altres que poden ser distrets però que no sé per on agafar, alguns que he deixat a mitges perquè m’han saturat...

Dels que més m’han agradat, recordo els d’en Xaubet, de la saga Rebollo i un de piràmides, i el del galet...que havia resolt pel compte de la vella, amb les meves rovellades matemàtiques, el nostre GPS no podia fer projeccions acurades i jo no sé triangular, quina il·lusió quan el trobava! I això que l’anàvem a buscar una mica a cegues, per no dir del tot.

O els de trobar respostes,  recordo un dels Guanacos, que anava sobre Discworld, un llibre de Terry Pratchett, el vaig treure amb el Google, però em va entusiasmar tant que vaig agafar el llibre de la biblioteca.

Els que no m’agraden són aquells que no saps per on començar, els d’una pàgina en blanc o una fotografia i prou, i si amb alguna empenta el puc treure, com aquell, però si he d’anar demanant empentes tot sovint, no acostumo a acabar-los.

També s’ha donat el cas de misteris de preguntes/respostes, que ja m’agraden, ja, però si són molt llargs, també em cansen i no els acabo.

Ah! Me’n descuidava, els de jocs d’ordinador tampoc m’agraden gaire, ara em ve al cap un del Escipion en que havies d’anar passant habitacions, al cap de 3 vegades d’anar a parar a la mateixa sala, me’n vaig cansar. Sort que hi va haver un ànima caritativa que em va col·locar a la penúltima per poder acabar el joc i seguir amb la segona part del misteri, que si no... Doncs gràcies a aquest ajut, vaig gaudir molt del catxé, la segona part va ser molt distreta i el catxé molt bo, sinó m’haguessin ajudat, m’hagués perdut una bona experiència.

Segurament, arribareu a la conclusió de que a més de tenir pocs coneixements, soc una mandrosa i probablement teniu raó, encara que hi ha un altre motiu, i és que he perdut molta memòria i quan acabo de llegir una cosa ja no la recordo, això fa que em cansi abans. De fet ara, el que es dedica a resoldre el misteris és l’Enric, principalment, abans érem tots dos. (Ara que ell no em sent: també demana alguna ajuda de tant en tant.)

I ara anem a la mare del ous: Què en penso dels que signen misteris sense haver-los resolt, total o parcialment?

 Doncs que allà ells, (o hauria de dir que, a vegades, allà nosaltres). Què no ens hem de fer mala sang pel geocatxing.

Què tothom faci el que vulgui, mentre no vulguin fer-se passar pel que no són i fer veure que l’han resolt  sense haver-ho fet. 

Això ja no te res a veure amb el geocatxing, sinó amb ser mentiders o, per ser més suau, disfressar una mica la veritat. La satisfacció personal de resoldre un misteri, quan ho fas, no te la treu ningú i els que no ho fan es queden sense aquesta sensació, encara que hagin fet un catxé més.

El que també veig darrera aquestes polèmiques dels misteris, són temes d’ego, però  parlar d’això ja complicaria massa el tema, i aquest  és un blog de caire lúdic per parlar d’un joc.

Com anècdota i per demostrar que tothom te un barem diferent, us diré que parlant del tema, en privat, un “purista” dels misteris, però que no va tenir gaires miraments per signar alguns catxés dubtosos, em va dir que tenia els seus motius per fer el que feia, evidentment li vaig contestar que tothom te els seus motius per fer el que fa.

Un altre cosa és quan es va en grup a fer catxés i es fa un misteri que no tothom te resolt, aquí si que no li veig cap polèmica possible, no es que facis trampes, t’hi trobes i punt. És el mateix que quan per agafar un catxé s’ha de pujar a un arbre, només hi puja un i tothom se l’apunta.  

I un altre cosa també són els challenge, aquí no hi veig polèmica possible, o compleixes els requisits o no els compleixes. Apa, que no en tenim de pendents, d’aquests, i probablement, alguns no els podrem fer mai.


Uf! Sé que encara podria dir més coses i fer més matisos, però considero que ja és prou llarg l’escrit i sempre se’n pot tornar a parlar més endavant.