dissabte, 12 d’octubre de 2013

GEOAUCA 2009





Ara que ja es comença a parlar del Mega del 2014, he recordat quan es començava a parlar del primer Mega, el del 2010, i m'ha vingut al cap la geo-auca que vaig fer a finals del 2009, i de la que es va donar una còpia als que van assistir a la geotrobada de Nadal. Com sigui que molts dels equips que ara estan actius i que són lector potencials d'aquest blog, no ho eren al 2009, la reprodueixo aquí. El format per presentar-la ara és el que bonament he pogut fer. Recordo que un cop tenia les imatges triades i el text per cada una, va haver de ser la Laura dels Guanacos la que en va haver d'ajudar, i molt, perquè quedés presentable a la vista i poder-la imprimir. 
Aquí està:  




Gràcies a un bon treball d’equip,
la primera geocoin fou aquí.





Catalunya Team agafa gran empenta,

i fins els 5000 founds augmenta





                                                   



Practicar el cito ens escau,

al planeta de prats verds i de cel blau.










Les sèries, que han proliferat,
molta geografia ens han ensenyat.












Com no podia ser d’altre manera,

aquesta va ser la primera.










Per on passava el carrilet

varem anar a fer catxés de pet.










Gràcies a un cuc de setanta anelles,

gairebé dormim sota les estrelles .










De la Garrotxa en sabem més que abans,
d’art romànic i volcans.






-


Amunt, amunt,casi al cim,

en tenim mes de trenta cinc.










Avall, avall, pel baix Ebre i el Montsià,

Deu n’hi do els catxés que hi ha.












Per fer l’anell de Sabadell,

no cal deixar-hi la pell






-



De sant Boi i el seu voltant.

ens en estem enamorant









A les terres de Barà,

ja és obligat d’anar.











L’Hospitalet, Valldoreix, Esparreguera...

ningú no es vol quedar enrere.








També tenim un gran equip,

que ens vol fer sortir de nit.







Gairebé fora de temps però en bon lloc,

els geocatxers varem menjar els calçots.








En un original event,
grans artistes ens tornem.











Qualsevol excusa és bona,
per passar junts una estona.











Una flama que s’estén

amb l’ajut de tota la gent.











A quants pobles no haurem anat

i la plaça Catalunya cercat ?







GC1ZX00  - 08.11.09 by RomeuSendra & Seping
GC2134B   - 20.12.09 by Rigolet, Rofo15 & Seping
   
Petits events per anar fent boca,

és el que ara ens toca








Amb el 2010 gairebé present,
gaudirem tots del Mega event.











I amb cava brindarem,

per ser més equips l’any vinent.









Als que aquí manquen, demanem disculpes.
No volem que cap equip ens tregui les urpes.





dijous, 10 d’octubre de 2013

3/10 JA ESTAN AMAGATS I PUBLICATS



Una entradeta petita, només per presentar la sèrie de catxés que tenim pensat d’amagar.

Darrerament ha crescut, i força, el consum de cervesa al nostre país, bé al nostre i a tot el mon.

Un consum amb poca tradició que va començar per qüestió de preus i de graduació, és més econòmica i té menys alcohol que el vi, ha esdevingut, d’un temps ençà, també, una qüestió de paladar.

Avui dia, a casa nostra, la cervesa ja és la reina de les begudes. Poc a poc han anat sorgint fàbriques artesanes, hi han moltes varietats depenent de la composició i de l’elaboració, se’n fan tallers, se li dediquen fires, i fins i tot, se li dediquen catxés! Doncs nosaltres no hem volgut que el rei de tota la vida, el vi, es senti menystingut i hem volgut dedicar-li uns catxés.

Es tracta d’una sèrie de catxés senzills i tradicionals, com nosaltres, ha ha ha, vaja, res de complicar-nos la vida. Són per difondre les diferents denominacions d’origen del vi a Catalunya, i en pensem amagar un a cada zona d’influència de la D.O.. De moment només en portem tres d’amagats i que ja estan publicats, els altres aniran madurant, mica en mica.  


Apa, el Rei Vi i la Reina Cervesa, ja tenen els seus homenatges, i de moment, l’aigua... la deixarem per la dutxa!.

Salut i catxés!


divendres, 4 d’octubre de 2013

MISTERIS. UN AJUT, SI US PLAU !!!

MISTERIS. UN AJUT, SI US PLAU !!!

Aquest potser és, per mi, el pecat més difícil de valorar, segurament perquè és un dels pecats on més matisos trobo, no només són pecats venials i mortals, podríem començar pels menys que venials, poc venials, bastant venials, venials, menys que mortals i més que venials, etc. ...

Evidentment no és el mateix demanar alguna pista de per on començar a resoldre un misteri que demanar directament les coordenades.

I com aquest és el meu blog i jo no me’n amago de gairebé res, he de dir que he comés tota l’escala de pecats. L’únic que em consola, és que espero que:  Pecat de molts, amnistia general. 

El que em fa gràcia és que quant surt aquest tema en algun fòrum, veig que alguns dels que van de puristes amb aquest tema, no tenen cap escrúpol  en utilitzar el comodí de la trucada, o pecar d’alguna altre manera... I ho dic perquè m’hi he trobat.

També em fan gràcia aquells que, tot i que acaben resolen el misteri, no en tenen prou amb demanar una ajuda, sinó que els han de portar de la maneta, pas a pas, fins la resolució final, i van presumint de que l’han tret... No hi veig gaire diferència entre aquest cas i el que demana les coordenades. I també m’hi he trobat.

Personalment, i jo només soc el 50% de l’equip, hi ha misteris que em resulten atractius i altres que no m’agraden gens, altres que poden ser distrets però que no sé per on agafar, alguns que he deixat a mitges perquè m’han saturat...

Dels que més m’han agradat, recordo els d’en Xaubet, de la saga Rebollo i un de piràmides, i el del galet...que havia resolt pel compte de la vella, amb les meves rovellades matemàtiques, el nostre GPS no podia fer projeccions acurades i jo no sé triangular, quina il·lusió quan el trobava! I això que l’anàvem a buscar una mica a cegues, per no dir del tot.

O els de trobar respostes,  recordo un dels Guanacos, que anava sobre Discworld, un llibre de Terry Pratchett, el vaig treure amb el Google, però em va entusiasmar tant que vaig agafar el llibre de la biblioteca.

Els que no m’agraden són aquells que no saps per on començar, els d’una pàgina en blanc o una fotografia i prou, i si amb alguna empenta el puc treure, com aquell, però si he d’anar demanant empentes tot sovint, no acostumo a acabar-los.

També s’ha donat el cas de misteris de preguntes/respostes, que ja m’agraden, ja, però si són molt llargs, també em cansen i no els acabo.

Ah! Me’n descuidava, els de jocs d’ordinador tampoc m’agraden gaire, ara em ve al cap un del Escipion en que havies d’anar passant habitacions, al cap de 3 vegades d’anar a parar a la mateixa sala, me’n vaig cansar. Sort que hi va haver un ànima caritativa que em va col·locar a la penúltima per poder acabar el joc i seguir amb la segona part del misteri, que si no... Doncs gràcies a aquest ajut, vaig gaudir molt del catxé, la segona part va ser molt distreta i el catxé molt bo, sinó m’haguessin ajudat, m’hagués perdut una bona experiència.

Segurament, arribareu a la conclusió de que a més de tenir pocs coneixements, soc una mandrosa i probablement teniu raó, encara que hi ha un altre motiu, i és que he perdut molta memòria i quan acabo de llegir una cosa ja no la recordo, això fa que em cansi abans. De fet ara, el que es dedica a resoldre el misteris és l’Enric, principalment, abans érem tots dos. (Ara que ell no em sent: també demana alguna ajuda de tant en tant.)

I ara anem a la mare del ous: Què en penso dels que signen misteris sense haver-los resolt, total o parcialment?

 Doncs que allà ells, (o hauria de dir que, a vegades, allà nosaltres). Què no ens hem de fer mala sang pel geocatxing.

Què tothom faci el que vulgui, mentre no vulguin fer-se passar pel que no són i fer veure que l’han resolt  sense haver-ho fet. 

Això ja no te res a veure amb el geocatxing, sinó amb ser mentiders o, per ser més suau, disfressar una mica la veritat. La satisfacció personal de resoldre un misteri, quan ho fas, no te la treu ningú i els que no ho fan es queden sense aquesta sensació, encara que hagin fet un catxé més.

El que també veig darrera aquestes polèmiques dels misteris, són temes d’ego, però  parlar d’això ja complicaria massa el tema, i aquest  és un blog de caire lúdic per parlar d’un joc.

Com anècdota i per demostrar que tothom te un barem diferent, us diré que parlant del tema, en privat, un “purista” dels misteris, però que no va tenir gaires miraments per signar alguns catxés dubtosos, em va dir que tenia els seus motius per fer el que feia, evidentment li vaig contestar que tothom te els seus motius per fer el que fa.

Un altre cosa és quan es va en grup a fer catxés i es fa un misteri que no tothom te resolt, aquí si que no li veig cap polèmica possible, no es que facis trampes, t’hi trobes i punt. És el mateix que quan per agafar un catxé s’ha de pujar a un arbre, només hi puja un i tothom se l’apunta.  

I un altre cosa també són els challenge, aquí no hi veig polèmica possible, o compleixes els requisits o no els compleixes. Apa, que no en tenim de pendents, d’aquests, i probablement, alguns no els podrem fer mai.


Uf! Sé que encara podria dir més coses i fer més matisos, però considero que ja és prou llarg l’escrit i sempre se’n pot tornar a parlar més endavant.

dimecres, 2 d’octubre de 2013

COMODÍ DE LA TRUCADA

Fa relativament poc temps van aparèixer uns catxés amagat per l’equip “Etica Geocaching” on es qüestiona la moral dels geocatxers segons el seu comportament en determinats temes.

La meva primera reacció va ser una mica d’enuig, no crec que ningú sigui prou bo i amb un comportament irreprotxable com a geocatxer per poder jutjar als altres. També de curiositat, vaig pensar: I qui seràn aquests que s’amaguen darrera aquest Nick?.

Mica en mica, a mida que han anat publicant més catxés, ja em van caure més bé, alguns dels seus catxés estan força bé, un el vaig trobar prou enginyós com per donar-li un “favorit”, en canvi un altre està pràcticament fora norma, soterrat...  és a dir: No és un equip perfecte!

Menys mal, m’havia espantat haver trobat el mega-metro-geocatxer ! Saber qui s’amaga darrera el Nick m’és ben bé igual. No negaré certa curiositat, però no em treu la son, i és més, a lo millor, ni el conec.

Bé, una cosa és que no m’agradi el mal rotllo que generen aquests temes dels comportaments dels geocatxers, i un altre és que no tingui opinió.

Doncs opinió la tinc, i ara que em proposo ressuscitar  aquest blog, l’aniré exposant.  La meva intenció, a part, evidentment de l’exhibicionisme de les meves idees, és fer reflexionar sobre aquests temes en concret, treure’n d’altres i  que cadascú pugui mirar-se una mica el melic abans de mirar el del company.

Potser trobareu que, en general, les meves opinions són una mica ambigües, ja que com he escrit avui al grup del facebook, les coses no són blanques o negres, sinó d’una amplia gama de grisos. Bé, potser no totes, potser en trobo alguna de blanca o alguna de negre, però la gran majoria, no.  

Aprofitant que groundspeak, en el seu e-mail setmanal, parla, i fins i tot aconsella, l’anomenat “comodí de la trucada” començaré per opinar sobre aquest.

En sí utilitzar-lo no és ni bo ni dolent, depèn que com o quan s’utilitza.

No és el mateix buscar superficialment un catxé 5 minuts i si no surt, trucar, que portar 40 minuts, pensar que ja ho has mirat tot i segueix sense sortir.

No és el mateix si estàs buscant en una zona urbana plena de gent que et va observant i et vas posant nerviós, que si estàs sol en una zona no urbanitzada i pots buscar amb tranquil·litat.

No és el mateix si vas llegint els logs i veus que diuen coordenades desplaçades, penses si, desplaçades, però cap a on?.

No és el mateix preguntar: on és? Que preguntar: què he de buscar?

No és el mateix utilitzar aquest comodí si estàs prop de casa i pots tornar amb relativa facilitat, que si estàs a molts kilòmetres i no saps quan podràs tornar.

Tampoc  és el mateix no trobar un catxé sol, que un catxé que pertany a una sèrie, que si no el trobes et quedarà coixa o no podràs fer un bonus final.

Doncs jo procuro no abusar-ne, però n’estic a favor, l’he utilitzat i el seguiré utilitzant, amb els meus criteris, clar, que no teniu perquè compartir, a més estic encantada quan em truquen i puc ajudar a algú.

I per acabar afegiré que és curiós que alguns dels geocatxers que m’he trobat més contraris al comodí de la trucada, siguin amants del FTF, no serà que com no l’ha trobat ningú, no tenen a qui preguntar?.


Podeu deixar els comentaris que vulgueu, directament, no els censuro abans com es fa en altres blogs, ara, com sempre, demano que sigueu correctes en expressar la vostra opinió.