dimecres, 20 de juny de 2012

A AFIBROCAT




Explicar la meva relació amb Afibrocat és explicar la meva historia del darrer any.


Ara fa un any i escaig que vaig arribar a l’associació. Va ser a través del Facebook.

Vaig saber que la Mar López hi feia una xerrada sobre Chi-kung, però no hi podia anar. Estava molt interessada en practicar aquesta disciplina/teràpia i vaig contactar amb la presidenta, la Montse Mas, la conec de fa moooolt, (si, escrit així, amb moltes os), però amb qui, tret d’algun comentari esporàdic en el facebook, no havia tingut cap relació en els darrers anys. Ella em va informar d’ on feia el Chi-kung la Mar i allà que vaig anar.

A partir de la primera classe de prova, tot va canviar. Soc una mica tastaolletes i he fet moltes teràpies, i m’he apuntat a diferents classes, però el que vaig experimentar amb aquella primera classe, amb la Mar, no ho havia viscut mai. No tinc paraules per descriure la Mar, gairebé podria dir que és un àngel dirigint una pràctica de Chi kung , les seves explicacions, el seu saber estar amb totes i cada una de les alumnes, el seu interès en el nostre benestar...

D’aleshores ençà, la meva relació amb l’associació no ha parat de créixer. Al maig ja vaig anar a la caminada del dia de la fibromiàlgia i al juny al dinar de convivència.

A partir del dia de la caminada, i al anar coneixent les característiques d’Afibrocat, vaig pensar que hi podria haver una bona col•laboració amb l’ATRC, l’associació de Terapeutes Reiki Catalunya, a la que també pertanyo i que té servei de voluntariat per col•lectius com hospitals, geriàtrics... Es van iniciar els contactes i el resultat ha estat que ja portem un curs de voluntariat Reiki a Afibrocat.

Tot aquest procés ha fet que anés coneixent millor a algunes sòcies i, sobretot a la Junta, per qui m’he sentit molt ben acollida. La meva relació amb Afibrocat s’ha anat enfortint, una cosa ha portat a l’altre, i mica en mica, m’hi he anat implicant i ara ja col•laboro en diferents temes.

He passat de tenir molt temps lliure a tenir-ne molt poc. I això és meravellós!!! Tenir un què fer, a la vida, és imprescindible per sentir-se bé, potser ja tenia un què, però l’ haver trobat l’on, ha estat impagable, i ho he trobat gràcies a Afibrocat.

El fet de tenir amics , sentir-se recolzada, escoltada i compresa, dóna la sensació de pertànyer a algun lloc, dona seguretat, i ho tinc gràcies a Afibrocat.

A través d’aquests contactes amb l’associació m’he pogut anar coneixent una mica més a mi mateixa, per un cantó he vist aspectes meus on encara tinc molta feina a fer, però també d’altres on me’n surto prou bé, (ai, aquest ego). El fet de trobar un espai de relacions que ens permeti créixer és garantia d’evolució, i el tinc gràcies a Afibrocat.

Quants cops ens pensem que anem a ajudar i els que en surtim més beneficiats som nosaltres mateixos!

No m’allargaré més, que quan m’hi poso no sé parar. Només vull dir que la Festa de Fi de curs, amb el dinar de convivència ha estat el millor colofó que podíem tenir.

I, si, si, ja acabo. Només vull repetir la frase que tant he sentit darrerament a un gran número de sòcies: A la meva vida hi ha un abans i un desprès de fer-me sòcia d’Afibrocat.

Els perquès no seran per totes iguals, però puc assegurar que subscric plenament a questa frase.

Moltes gràcies per tot plegat.




1 comentari:

Pilar Vidal Clavería ha dit...

Hola Rosa

M'ha agradat molt tot el que expliques a la teva entrada d'avui.

Felicitats per haber trobat aquest bon lloc, les teves paraules donen veu als teus sentiments de la millor manera.

Una abraçada