dimarts, 24 d’abril de 2012

Recollim el que sembrem






Diuen que un forner es va anar a queixar al delegat dient que pensava que el venedor de formatges l’estava enredant, li venia 800 gr. de formatge dient-li que pesava un quilo.
El delegat ho va anar a comprovar, i efectivament, el formatge d’un quilo, pesava, només, 800 grams.
En ser acusat, el venedor de formatges, va confessar que no tenia peses a casa, i que el que feia era posar dos pans de mig quilo en un plat de la balança i el formatge a l’altre, quan tenia la balança equilibrada, considerava que tenia un quilo de formatge.
El delegat va anar a comprar dos pans de mig quilo, i va poder constatar que els dos pans equivalien al suposat quilo de formatge.

Qui estava estafant era el forner, el mateix que acusava de frau al venedor de formatges.


D’aquest conte es poden treure moltes conclusions, ja les anireu trobant s’ hi penseu.

Algunes podrien ser el “tal faràs, tal trobaràs”, el “qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra” o, fins i tot, la dita castellana “quien al cielo escupe, en la cara le cae”. Les dites populars acostumen a ser molt certes, no en va són uns tòpics que no passen de moda.

Hem de ser curosos en les nostres acusacions, no assenyalem amb el dit ni mal parlem de ningú si no estem ben segurs de la veritat del que diem, si a més, dir-ho, és millor que callar-ho i sobretot si hi hem reflexionat una bona estona. Fora bo sempre tenir en compte que, millor que fer una acusació o una crítica acurada, és procurar posar-se en el lloc de l’altre, molt probablement, ja no ens caldrà dir res.