dimecres, 20 de juny de 2012

A AFIBROCAT




Explicar la meva relació amb Afibrocat és explicar la meva historia del darrer any.


Ara fa un any i escaig que vaig arribar a l’associació. Va ser a través del Facebook.

Vaig saber que la Mar López hi feia una xerrada sobre Chi-kung, però no hi podia anar. Estava molt interessada en practicar aquesta disciplina/teràpia i vaig contactar amb la presidenta, la Montse Mas, la conec de fa moooolt, (si, escrit així, amb moltes os), però amb qui, tret d’algun comentari esporàdic en el facebook, no havia tingut cap relació en els darrers anys. Ella em va informar d’ on feia el Chi-kung la Mar i allà que vaig anar.

A partir de la primera classe de prova, tot va canviar. Soc una mica tastaolletes i he fet moltes teràpies, i m’he apuntat a diferents classes, però el que vaig experimentar amb aquella primera classe, amb la Mar, no ho havia viscut mai. No tinc paraules per descriure la Mar, gairebé podria dir que és un àngel dirigint una pràctica de Chi kung , les seves explicacions, el seu saber estar amb totes i cada una de les alumnes, el seu interès en el nostre benestar...

D’aleshores ençà, la meva relació amb l’associació no ha parat de créixer. Al maig ja vaig anar a la caminada del dia de la fibromiàlgia i al juny al dinar de convivència.

A partir del dia de la caminada, i al anar coneixent les característiques d’Afibrocat, vaig pensar que hi podria haver una bona col•laboració amb l’ATRC, l’associació de Terapeutes Reiki Catalunya, a la que també pertanyo i que té servei de voluntariat per col•lectius com hospitals, geriàtrics... Es van iniciar els contactes i el resultat ha estat que ja portem un curs de voluntariat Reiki a Afibrocat.

Tot aquest procés ha fet que anés coneixent millor a algunes sòcies i, sobretot a la Junta, per qui m’he sentit molt ben acollida. La meva relació amb Afibrocat s’ha anat enfortint, una cosa ha portat a l’altre, i mica en mica, m’hi he anat implicant i ara ja col•laboro en diferents temes.

He passat de tenir molt temps lliure a tenir-ne molt poc. I això és meravellós!!! Tenir un què fer, a la vida, és imprescindible per sentir-se bé, potser ja tenia un què, però l’ haver trobat l’on, ha estat impagable, i ho he trobat gràcies a Afibrocat.

El fet de tenir amics , sentir-se recolzada, escoltada i compresa, dóna la sensació de pertànyer a algun lloc, dona seguretat, i ho tinc gràcies a Afibrocat.

A través d’aquests contactes amb l’associació m’he pogut anar coneixent una mica més a mi mateixa, per un cantó he vist aspectes meus on encara tinc molta feina a fer, però també d’altres on me’n surto prou bé, (ai, aquest ego). El fet de trobar un espai de relacions que ens permeti créixer és garantia d’evolució, i el tinc gràcies a Afibrocat.

Quants cops ens pensem que anem a ajudar i els que en surtim més beneficiats som nosaltres mateixos!

No m’allargaré més, que quan m’hi poso no sé parar. Només vull dir que la Festa de Fi de curs, amb el dinar de convivència ha estat el millor colofó que podíem tenir.

I, si, si, ja acabo. Només vull repetir la frase que tant he sentit darrerament a un gran número de sòcies: A la meva vida hi ha un abans i un desprès de fer-me sòcia d’Afibrocat.

Els perquès no seran per totes iguals, però puc assegurar que subscric plenament a questa frase.

Moltes gràcies per tot plegat.




dimecres, 2 de maig de 2012




Una amiga m'acaba de passar aquesta oració, la podem anar recitant com un mantra, la podem utilitzar com a afirmació i també podem agafar-li l’ idea i fer visualitzacions.
Cadascú que la treballi com vulgui, però m’ha semblat molt bona per utilitzar.
Gràcies, Llum

La perfecta salut divina inunda tots els foscos racons de la meva malaltia corporal, la seva llum brilla en totes les cèl•lules del meu cos. Les meves cèl•lules estan completament sanes, perquè la perfecció divina està en elles.



Paramahansa Yogananda

Reiki a distància



A segon nivell de Reiki s’ensenya a enviar Reiki a distància utilitzant els símbols que ens han ensenyat. La tècnica és molt senzilla. El que no s’explica a molts llocs és el mètode de la capseta.

Es tria una capsa d’algun material que en un futur es pugui cremar, podria servir-ne una de sabates. En el fons de la capsa dibuixem els símbols 3, 2 i 1, en aquest ordre cada un amb el seu mantra escrit 3 vegades, posar-los també a la tapa és opcional, jo els hi tinc posats.

Dins la capsa hi posem les peticions de diferents persones a qui volem dirigir la energia vital. S’hi poden posar fotografies, notes, paperets amb el nom....
L’activació de la capsa es fa en 5 minuts, posant-la entre les mans i enviant-li Reiki.

Un cop activada li anem fent Reiki regularment, podem afegir més peticions i/o treure alguna que ja no haguem d’atendre. El millor es cremar les peticions que anem traient de la capsa.

Igual que amb la capsa, es pot fer amb un quadern, millor de tapes dures. A cada una de les tapes, per dins, hi dibuixarem els símbols 3, 2 i 1, amb el seu mantra escrit 3 cops, i procedirem igual que amb la capsa. Les peticions s’escriuen, el més detallades possible, en les pàgines del quadern.

dimarts, 1 de maig de 2012

Petits consells




Unes petites recomanacions sobre alimentació que li vaig sentir dir a l’Anna Alabern en una xerrada a Namasté
Serveixen per tothom sigui quin sigui el tipus d’alimentació, omnívora, vegetariana, vegana , macrobiòtica....

- Menjar la fruita amb l’estomac buit, mai de postres.

- No veure aigua mentre es menja (dilueix els nutrients)

- Menjar amb una copeta de vi, en preferència negre i de qualitat (ull, només una copeta)

- Si es veu desprès de dinar haurà de ser aigua tèbia, infusions...

- No prendre llet

- No prendre café

- És bo quedar-se amb una mica de gana, molt més que sentir-se tip.

- 1 dia a la setmana fer dieta de fruita, prendre la mateixa fruita durant tot el dia.

Posar distància

Hem d’aprendre a distanciar-nos de nosaltres mateixos per poder analitzar les situacions en les que ens veiem embolicats i poder valorar-les més objectivament.

Una manera senzilla és observar la situació des de fora, com si veiéssim una pel•lícula, observem les persones involucrades, incloent-nos a nosaltres mateixos, el que diu una, el que respon l’altre i segurament obtindrem una altre comprensió de la situació.

Amb aquesta pràctica traurem ferro a molts dels temes que ens preocupen i que d’entrada ens semblen molt importants, fins i tot transcendents.

També ens serveix per coneix-se’ns millor, ja que estem observant el nostre propi comportament, potser amb aquestes reflexions fins i tot podrem millorar-lo en un futur. També coneixerem millor les persones que ens acompanyen, podrem valorar les seves intencions, el seu grau de sinceritat i fins a quin punt manipulem o ens manipulen.

Posaré un exemple molt simple, però que potser servirà:

La veïna 1 va a comprar el diari i el quiosquer l’ atén de mala manera, li llença el diari i ni la saluda. Això l’enfada, es fa mala sang, serra les dents i marxa amb un mal humor que arrossegarà una bona estona.

Al observar la situació des de fora, la veïna 1 veurà que l’actitud del quiosquer no te res a veure amb ella, que havia estat amable, sinó que potser l'home tenia un mal moment. L’endemà, quan arribi al quiosc amb un somriure a demanar el diari, ja no l’afectarà de la mateixa manera si no troba un quiosquer simpàtic... i probablement al tercer dia d’anar-hi somrient, també la rebrà amb un somriure.

Si no hagués observat i analitzat el fet, l’endemà ja s’hagués posat tensa abans d’arribar al quiosc, convençuda de que el quiosquer li faria una mala cara, no hauria estat amable amb ell i, així, es podria haver quedat enganxada en un bucle de mal rotllo.

Pel que fa a detectar manipulacions, la cosa no és tant senzilla. Seguiré amb el mateix exemple.

Quan la veïna 1 esta enfadada per la malcarada rebuda, es troba amb la veïna 2, que mai havia s’havia fixat en l’actitud del quiosquer. Li explica com n’està d’enfadada, que malament l’ ha tractada. Aleshores, la veïna 2 l’endemà al anar a comprar el diari ja es mirarà el quiosquer d’un altre manera, l’observarà detingudament i, influenciada pel que li han dit, encara que l’atengui bé, només que l’amplitud del somriure no li sembli suficient, pensarà que la veïna 1 té raó, que no és amable, i li ho explicarà a la veïna 3: Que mal carat és el quiosquer!, t’hi has fixat? I així el pobre home, que a lo millor només havia tingut un mal dia, serà observat amb lupa, criticat a la mínima i potser arriba a ser objecte d’una queixa veïnal per tal de canviar el quiosquer.


Sense cap mala intenció la veïna 1 ha manipulat les altres i la veïna 3 ha estat manipulada, posada en contra el quiosquer, i potser ni tant sols comprava el diari.

Tornant a l’inici del article, si cada una d’aquestes veïnes, hagués observat la situació en la distància, se’n hagués adonat de la "gran magnitud de la tragèdia", no s’haguessin alterat i el quiosquer seguiria venent els diaris, molt probablement, amb un somriure als llavis.

Potser no tenim costum de reflexionar, però un bon moment per fer-ho seria al anar a dormir, estem sols amb nosaltres mateixos i fer un repàs ràpid però detallat del dia que ha acabat, aturant-nos només en els fets que veiem que més ens han afectat emocionalment , és una bona feina. I quan dic afectat vull dir afectat per bé i per mal, ja que si trobem un fet que ens ha resultat especialment gratificant, hem de procurar cultivar-lo, repetir-lo.

Si mirem de propiciar els moments bons i evitar o canviar el dolents, serem més feliços i tindrem més salut i ho aconseguirem reflexionant el més objectivament possible.


dimarts, 24 d’abril de 2012

Recollim el que sembrem






Diuen que un forner es va anar a queixar al delegat dient que pensava que el venedor de formatges l’estava enredant, li venia 800 gr. de formatge dient-li que pesava un quilo.
El delegat ho va anar a comprovar, i efectivament, el formatge d’un quilo, pesava, només, 800 grams.
En ser acusat, el venedor de formatges, va confessar que no tenia peses a casa, i que el que feia era posar dos pans de mig quilo en un plat de la balança i el formatge a l’altre, quan tenia la balança equilibrada, considerava que tenia un quilo de formatge.
El delegat va anar a comprar dos pans de mig quilo, i va poder constatar que els dos pans equivalien al suposat quilo de formatge.

Qui estava estafant era el forner, el mateix que acusava de frau al venedor de formatges.


D’aquest conte es poden treure moltes conclusions, ja les anireu trobant s’ hi penseu.

Algunes podrien ser el “tal faràs, tal trobaràs”, el “qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra” o, fins i tot, la dita castellana “quien al cielo escupe, en la cara le cae”. Les dites populars acostumen a ser molt certes, no en va són uns tòpics que no passen de moda.

Hem de ser curosos en les nostres acusacions, no assenyalem amb el dit ni mal parlem de ningú si no estem ben segurs de la veritat del que diem, si a més, dir-ho, és millor que callar-ho i sobretot si hi hem reflexionat una bona estona. Fora bo sempre tenir en compte que, millor que fer una acusació o una crítica acurada, és procurar posar-se en el lloc de l’altre, molt probablement, ja no ens caldrà dir res.

dijous, 19 d’abril de 2012

RECORDA




Reprenc el bloc amb aquestes paraules de la Mare Teresa. Les situacions que vaig vivint dia a dia fan que, en acabar la jornada, em faci algunes reflexions, i avui he recordat aquestes paraules.
Només puc afegir que allà on la mare Teresa diu Deu, es podria dir Univers, Ser Suprem, Energia de Vida, Amor Universal....cadascú ho pot anomenar com li sigui més còmode segons les seves creences.
Molts dels pocs que llegeixen o poden llegir aquest bloc, pertanyen al meu dia a dia i compartim situacions, espero que els arribin les meves reflexions i els hi agradin. També espero que hi digueu la vostra.

Gràcies.


Dóna sempre el millor... i el millor vindrà.

A vegades les persones són egoistes, il•lògiques i insensates, tot i així...perdona-les.

Si ets amable, les persones et poden acusar d’egoista i interessat, tot i així...sigues gentil.

Si ets guanyador, tindràs falsos amics i veritables enemics, tot i així...venç.

Si ets honest i franc, les persones et poden fer mal, tot i així...sigues honest i franc.

El que has trigat anys en construir, algú ho pot destruir d’un moment a l’altre, tot i així...construeix.

Si tens pau i ets feliç, les persones poden sentir enveja, tot i així...sigues feliç.

El bé que facis avui es pot oblidar demà, tot i així...fes el bé.

Dóna al mon el millor de tu, encara que això pot no ser suficient, tot i així...dóna el millor de tu.

I recorda que, al cap i a la fi és entre tu i Deu, mai va ser entre tu i ells.

Mare Teresa de Calcuta

.