dimecres, 17 d’agost de 2011

La comarca dels Sants

Sempre he sentit a dir que Olot era la ciutat dels Sants. Ara sé que és perquè a partir del 1880 s’hi elaborà, i encara s’hi elabora, imagineria religiosa que, a part del “consum” local, exporten a Espanya i d’altres països, encara que avui en dia no sigui una industria tant pròspera com ho havia estat en altres èpoques. Vàrem estar al Museu dels Sants l’any passat, quan encara no feia una setmana que l’havien inaugurat, i tot i que no ho tenien tot apunt, he de dir que em va semblar espectacular i digne de veure.



(Això de Olot “ciutat dels Sants” crec que es va fer popular gràcies a la novel•la de Miquel Llor “Laura a la ciutat dels sants”, del 1931)



Abans de saber que hi fabricaven les imatges, em pensava que li deien “dels sants” perquè n’hi havia nascut molts o perquè els seus habitants eren molt bones persones o molt religiosos, que se jo...



Ara crec que una mica de veritat hi ha en aquesta creença meva, hem estat per la Garrotxa i hem pogut visitar un tou d’ermites disseminades per la comarca, potser sí que els garrotxins eren tant religiosos que feien una ermita gairebé a tocar de l’altre per tenir sempre a prop un lloc de pregaria.



Evidentment les hem conegut gràcies al geocatxing.



No hem fet tots els catxés d’ermites possibles, ja hi tornarem per això. Totes les que hem visitat són a llocs tranquils, en paratges boscosos, d’aquells que et transporten a un mon de silenci i pau, i que, encara que s’hi pugui arribar fins ben a prop amb cotxe, no són gaire sovintejats. Fins i tot n’hem visitat una, a la vall de Bianya, que el propietari del catxé anomena “perduda” que pensem que és la de Sta. Magdalena del Coll, que està totalment colgada pel bosc i en un estat del tot ruïnós.



Ermites n’hi ha més, aquestes són algunes de les que hem visitat en aquesta ocasió, petites joies del passat:



Sant Martí del Corb :







Sant Miquel del Corb :





Sant Joan dels Balbs :







Santa Magadalena :