dimecres, 9 de març de 2011

Fins un altre!


Gairebé podria dir que aquest és un escrit de comiat del blog. No vull dir que no hi torni a escriure, però de moment descansaré una temporada.

Darrerament m’estava costant trobar de què parlar. Magnifiques excepcions són, per exemple, el Lipdub del darrer sopar, esdeveniments com el de Montserrat o el del Caga tió... però tal com ha crescut i evolucionat el geocatxing a casa nostra, em sembla que em ve gran.

Fa un temps gairebé tot el que hi veia era “bonic” i poques eren les coses que no m’agradaven, però ara ho veig diferent, la balança s’ha inclinat del altre costat, i si hagués d’escriure sobre el que em ve al cap hi haurien masses queixes, i no és un estil que m’agradi.

La comunitat geocatxera ha crescut tant que ja tenim geocatxers de tots colors, en tenim de hiper-competitius, de rondinaires, de tramposos, de hiper-susceptibles, de” bronques”... etc. I que consti que jo també m’incloc, com a mínim, amb els rondinaires i una mica amb els tramposos, perquè si apuntar-te un found perquè has ensumat el lloc on havia d’estar un catxé espoliat és fer trampa, que et diguin com resoldre un mistery, o et passin les coordenades, també ho deu ser, no?

I només un comentari sobre els que els hi agraden les discussions pujades de to, crec que poc a poc s’han anat carregant els fòrums de geocatxing, i no només em refereixo a Catalunya.

De tota manera "no hay mal que cien años dure" i potser, passat aquest gran boom, tornarà a estar de moda el geocatxing a l’antiga, ha, ha, ha.

Vull ser optimista.

No penso deixar de fer geocatxing, ni vull perdre els companys d’afició que hi he trobat, només deixo el blog per una temporada. Seguirem en contacte.