dijous, 3 de febrer de 2011

Fibromiàlgia i rebel·lia

Ahir, una companya de Reiki, em va dir una cosa que em va sorprendre, però que en reflexionar-hi, vaig veure que tenia raó:

Hi ha tres menes de malaltes de fibromiàlgia.

* Les que ja els hi està bé, inconscientment, clar, el estar malaltes i no es volen curar, perquè treuen un rendiment de la malaltia, sigui ser el centre d’atenció o sentir-se més estimades...

* Les que el què necessiten és ajuntar-se amb altres com elles per anar llepant-se les ferides, i així s’envolten encara més de l’energia de la malaltia, així es senten compreses, poden compartir. (Normalment la societat no les acaba d’entendre, o de creure, que encara és pitjor)

Aquestes dues classes són més aviat passives, són “pacients” amb fibromiàlgia, que amb un grau més gran o més petit, accepten la seva malaltia.

* Les que es rebel•len a estar malaltes, accepten el diagnòstic, però no el pronòstic d’incurable que l’acompanya, i es posen a treballar, fent canvis importants i a vegades radicals en les seves vides, canvis de tots tipus, i que arriben a agrair la malaltia, perquè els hi ha permès aturar-se, entendre i agafar les rendes de la seva vida.

M’ha anomenat un parell de dones que amb aquests canvis s’han curat i que ara treballen per ajudar-ne d’altres, la Mª Angels Mestre i la Lola Feliu.
Us deixo uns enllaços que m’han passat :

http://mangelsmestre.com/

http://www.centronilaya.com/cgi-bin/selector.cgi?itype=lola

He fet una ullada i us ben asseguro que, amb fibromiàlgia o sense, son força interessants de visitar, dues dones molt valentes.
Una abraçada.