dijous, 24 de febrer de 2011

Geo-celebracions

Darrerament el geocatxing català ha estat de celebracions.

En el geo sopar mensual de Barcelona, el dijous passat, es va gravar una lipdub, i com ja s’acosta carnestoltes, en més o menys grau, tots hi vàrem anar disfressats.

M’atreviria a dir que tot i que els organitzadors ens havien facilitat la lletra i la música, pràcticament ningú en sabia un borrall quan va arribar al Fres-co. Només amb 3 assajos va sortir això :

http://www.youtube.com/watch?v=29BdLyi_vT0

De fet la gran majoria dels que llegireu això ja heu vist la filmació, no en va ja te gairebé 700 visualitzacions.

Gràcies al Facebook, fins i tot geocatxers de França també l’han vist, i la BettyP ha traduït la lletra al francès perquè ho puguin entendre els nostres veïns.

Els autors van ser els Tecnics, que tot i ser molt joves, és un dels equips més veterans i que més ha fet, i fa, pel geocatxing a casa nostra.

Com es diu avui dia: “s’ho van currar un munt” Quina paciència i quina generositat treballar d’aquesta manera per que els demés es diverteixin, perquè això si que ho puc ben assegurar, ens ho vam passar molt bé.

Aquesta és la fila que feia:



Ep! No és un porro! I a la pancarta em faltava posar No a la guerra! ....del Vietnam, clar!

***

L’altre celebració ha estat un “event” per commemorar la posada del primer catxé a Catalunya, i a tota la península ibèrica.

Ja fa 10 anys d’això i el mateix que el va posar, en Francesc Comellas és qui l’ha convocat. Ja ho va fer fa cinc anys, i ho tornarà a fer d’aquí a cinc més.

Hi han assistit una trentena d’equips, tot un èxit, tenint en compte que no era precisament a peu pla...

Jo no hi he assistit, però l’altre 50% de l’equip no ha volgut mancar-hi, com tants equips de geocatxers veterans i de novells, fins i tot alguns ja havien estat a la celebració dels cinc anys.

Aquest és un catxé simbòlic, per ser el primer i pel lloc on és. Fins i tot nosaltres el tenim com a “favorit”, és l’únic, ja que no volem posar cap catxé com a preferit, només aquest perquè és especial. Crec que és un dels catxés de Catalunya que te més punts d’aquests.

En l’event es va entregar una placa commemorativa al “pare” del geocatxing català, també d’això se’n van cuidar els Tecnics.

La placa:

dilluns, 14 de febrer de 2011

Descobrint Calella

Ahir es va celebrar el primer “mini pel Mega”.
Ja es comença a treballar en el segon Mega-event de Catalunya. Serà l’octubre a Calella de mar, Calella de la costa o la Calella dels alemanys, com se l’ha conegut durant molts anys, encara que ahir el seu alcalde ens va insistir que es diu Calella i prou. De fet en el Google si poses Calella només, surt aquesta i no la de Palafrugell.

Per cert, ens van explicar que els alemanys que els anys 60 s’hi van instal•lar, es veu que anaven a Calella de Palafrugell, però que els autocars es van equivocar i els van dur fins a Calella, els hi va agradar tant, però, que s’hi van quedar. Si non é vero é ben trovato.

Pel matí vam estar fent els catxés d’una sèrie que ja s’ha posat de cara al Mega, es diu Calella’s loop, és a dir el bucle de Calella, que ve a ser el mateix que Calella’s ring, que es podria dir també, l’anell de Calella. De fet loop ho vaig haver de buscar al diccionari. Bromes a part, és una sèrie que està força bé. Bons amagatalls, variats, amb graus de dificultats diferents, seguint una ruta per la muntanya que es pot fer en cotxe o en bicicleta i evidentment, a peu.

Van començar la sèrie anant dos equips, els Sisu i Montse i nosaltres. Ja en el primer ens vam trobar dos equips més i vam seguir junts, però al final érem 10 equips que buscàvem plegats, tot un xou! I el grup que anava davant nostre també era bastant nombrós. Ja pot tremolar Calella, que hi han desembarcat els geocatxers!!!

L’única nota negativa de la sèrie va ser el núm. 21, era una rotonda en plena N II. Del grup que anàvem, alguns es van arriscar a entrar (tot i que no el van trobar), els altres vam opinar que no era lloc per un catxé, no per la perillositat en sí, que també és perillós pujar a un arbre i ho fem, vaja jo no, però l’Enric si, sinó perquè és un lloc on NO hi pot entrar un vianant, i a més comporta un degradament de les plantes ornamentals i dels sistemes de rec que hi solen haver.

D’aquesta mena de catxés n’hem fet algun si hi havia poc transit en aquell moment, però en altres ocasions, com ahir, no els hem volgut fer.

S’ha desactivat el catxé per la desaparició, però crec que en canviaran l’ ubicació. No es el primer que, a rel dels comentaris, es canvia de lloc.

Si faig esment d’aquest tema aquí, es perquè darrerament he observat que estan proliferant els catxés en rotondes i potser ens hauríem de plantejar fins on volem anar a parar amb la col•locació d’un catxé. El que m’estranya es que els deixin publicar, potser les normes de geocatxing no els prohibeixen explícitament, però la primera és respectar les lleis locals, no se si les normes de tràfic es podrien considerar “lleis locals”....

Moltes gràcies, Heidi i Chipiron per aquesta sèrie amb la que hem pogut fer un tast de Calella. Mica en mica i gràcies als amagadors de catxés, l’anirem coneixent millor.
Han estat les dues, però cal dir que per ser els primers catxés que posa la Heidi, li han quedat molt bé. Clar que encara que no tenia experiència en posar, el que és en buscar, no hi ha qui l’atrapi!

Desprès d’haver anat de cacera, va arribar l’hora de dinar, com havíem dit que no arribaríem fins la tarda, vàrem anar a dinar amb alguns equips que també anaven directe a la reunió.

I per fi, la primera informació del Mega! Amb l’assistència de l’alcalde, quin luxe! Quantes coses ja estan pensades i engegades, activitats, catxés diferents, sèries, àpats.... És com un déjà vu de l’any passat, però no per ser-ho ha minvat la il•lusió, ans al contrari, per que hi ha l’experiència i l’èxit de l’any passat, sabem que pot sortir fins i tot millor i això esperona tothom. D’aquest primer mini ja han sortit els primers voluntaris, de ben segur que en els propers en sortiran més.

Només puc dir que espero, com l’any passat, que tothom es faci el Mega una mica seu, serà la clau de l’èxit.

dimarts, 8 de febrer de 2011

La Segarra

Aquest diumenge vam anar de geocatxing per les terres de La Segarra. Aquesta, igual que l’Anoia és una comarca que poc a poc s’està poblant de catxés, tot i això no és de les més freqüentades pels buscadors, potser és perquè no són gaire turístiques.

Vàrem estar rondant per Guissona, fent els catxés de les ermites, i algun altre més. Per cert gairebé fem un first, el del Sagrat Cor, es va publicar el dijous, i diumenge al matí encara no l’havia loguejat ningú a la web, però com moltes vegades ens passa, vam ser els segons, uns altres ja hi havia anat dissabte. Ja ho vaig dir en el log, si en el glossari de termes de geocatxing existís la paraula “segundones”, la resposta seria: Fifties.

Vam dinar a Cervera i vam fer els 3 multis que hi havien. Dic havien perquè ara ja en són quatre, ahir es va publicar el 4rt, tot just l’endemà d’haver-hi estat.

No havia estat mai a Cervera, i em va sorprendre molt. Passejant pels seus carrers es respira tota la historia d’aquesta ciutat, i es palpa com n’havia estat d’important en altres temps. Tinc la sensació de que ara només se la coneix per l’Aquelarre, que la Cervera notable ha quedat relegada als llibres d’història,no se li ha fet prou propaganda, potser perquè va ser la “premiada” per Felip V? Ja fa moooolts anys d’això i el seu casc antic val molt la pena de visitar.

Els catxés estan força bé, a part de que estan ben documentats, són uns multis molt curts, només s’han de prendre dades en un punt, fet que et fa admirar el lloc en qüestió detingudament, i el punt final no està gaire lluny. Tot i que m’agraden els catxés més aviat grans, aquests micros estan del tot justificats.

N’hem fet 3 i ja n’hi han 4, sembla que seran 5 i un bonus, ben aviat hi tornarem.
















Totes les fotos són de Cervera, a que val la pena?

dijous, 3 de febrer de 2011

Fibromiàlgia i rebel·lia

Ahir, una companya de Reiki, em va dir una cosa que em va sorprendre, però que en reflexionar-hi, vaig veure que tenia raó:

Hi ha tres menes de malaltes de fibromiàlgia.

* Les que ja els hi està bé, inconscientment, clar, el estar malaltes i no es volen curar, perquè treuen un rendiment de la malaltia, sigui ser el centre d’atenció o sentir-se més estimades...

* Les que el què necessiten és ajuntar-se amb altres com elles per anar llepant-se les ferides, i així s’envolten encara més de l’energia de la malaltia, així es senten compreses, poden compartir. (Normalment la societat no les acaba d’entendre, o de creure, que encara és pitjor)

Aquestes dues classes són més aviat passives, són “pacients” amb fibromiàlgia, que amb un grau més gran o més petit, accepten la seva malaltia.

* Les que es rebel•len a estar malaltes, accepten el diagnòstic, però no el pronòstic d’incurable que l’acompanya, i es posen a treballar, fent canvis importants i a vegades radicals en les seves vides, canvis de tots tipus, i que arriben a agrair la malaltia, perquè els hi ha permès aturar-se, entendre i agafar les rendes de la seva vida.

M’ha anomenat un parell de dones que amb aquests canvis s’han curat i que ara treballen per ajudar-ne d’altres, la Mª Angels Mestre i la Lola Feliu.
Us deixo uns enllaços que m’han passat :

http://mangelsmestre.com/

http://www.centronilaya.com/cgi-bin/selector.cgi?itype=lola

He fet una ullada i us ben asseguro que, amb fibromiàlgia o sense, son força interessants de visitar, dues dones molt valentes.
Una abraçada.

dimecres, 2 de febrer de 2011

Graffiti a Nova York

La ment és com un paracaigudes:
No serveix de res si no s’obre.