divendres, 28 de gener de 2011

La frase d'avui:


La vaig llegir ahir en un llibre de teràpia floral:

Riu, i riuran amb tu; plora, i ploraràs sol.

dijous, 27 de gener de 2011

La frase del dia :




Val més encendre una espelma que maleir la foscor.



Si, la frase és bonica, però què passa quan no trobes cap espelma a casa i els amics han aprofitat la foscor per fugir? Doncs que et fas amic del de la cereria.

dimecres, 26 de gener de 2011

RECTIFICAR ES DE SAVIS, O DE RUCS?

Més aviat hagués escrit sobre el Bonus dels Guapos, més aviat hagués trobat la solució. En el meu escrit d’ahir, gairebé titllava d’impossible el poder esbrinar les coordenades, doncs avui rectifico, no és fàcil, però tampoc impossible. És més senzill del que d’entrada pot semblar.

Ho explico. En el geosopar del 20 de Gener es va crear la UTE, i allà mateix es va trobar la solució al enigma, sí, sí, ja fa una setmana que la teníem. Bé, teníem la solució, però dur-la a la pràctica és el que ens ha costat tants dies. Segur que el dia del sopar ens varem equivocar en triar els waypoints, tot i saber quins havien de ser, ho vam fer malament, desprès ens deuríem equivocar en els càlculs matemàtics (sumes, restes i dividir per 4, còmic, vaja). Com el geochecker no ens donava correcte, hem estat gairebé una setmana provant altres possibilitats.

Ahir, ja anava a deixar-lo per inútil i quan recollia els papers que tenia sobre la taula, vaig pensar: Fes una última intentona amb l’única idea que em semblava bona, de fet el dia del sopar la vaig titllar de genial, i voilà! Correcte!

En seguida es va convocar un mini-event per anar a trobar-lo tots els rucs junts. Tots no hi vam poder ser, però érem 9 persones (6 equips).

Resultat : FTF per el “The rucs Team”.

El certificat va ser per la Montse, que ens feia de capitana.

GUAPOS I LLETJOS

Em sap greu dir-ho, però el Bonus de la sèrie dels guapos està resultant una mica feixuc. Si mireu el comptador del geochecker, veureu que, a hores d’ara passa de les 220 intentones, i cap ha estat la resposta correcta.
D’acord ,té un 4,5 de dificultat, però tenint en compte que s’han de fer 4 catxés de 12 waypoints cada un i una mica enrevessats i que això ja comporta certa dificultat, crec que no hauria de ser tant difícil de resoldre.

Se suposa que hem de trobar la llum, per encertar els waypoints que es requereixen pel càlcul de les coordenades.

Podríem dir que hem creat una UTE de 11 persones o més, per unir esforços en l’endevinalla, som uns quants equips que hem fet els 4 catxés i treballem conjuntament per esbrinar el bonus. La UTE la formem equips d’ edats, estudis i especialitats ben diferents, i no hi ha manera. Som uns rucs.

El perquè de l’escrit es preguntar-me en veu alta:

Què pretén un geocatxer quan posa un catxé?
Què sent quan mira el geochecker i veu que encara ningú ha trobat les coordenades?
Què sent quan diu que no vol donar cap pista?

Us ben asseguro que no ho dic per mi, crec que ja he dit algun cop que hi han molts misterys que no resoldré mai, uns perquè no m’interessa la temàtica, d’altres, potser els més, per manca de coneixements i d’altres perquè s’hi ha d’esmerçar massa temps i si no m’engresquen lo suficient...

He parlat d’aquest perquè ha estat una sèrie molt bona que no ha tingut per mi, un final feliç, ja he perdut l’il.lusió per acabar-la, sí, jo em canso aviat de les coses, la paciència no és una de les meves virtuts, i també he acabat pensant que si és un catxé small a Barcelona, és probable que ja conegui el lloc que em volen ensenyar.

Vull aclarir que paciència sí que en tinc quan alguna cosa és laboriosa però vaig fent camí, la perdo quan, per més que m’esforci, no em moc del lloc. De fet he gaudit d’allò més resolent molts misterys i també hi he après molts coses.

Soc anti-estadístiques, però es podria fer un rànking de catxés mistery , terreny < 2, amb menys founds? No, no sortiria bé.

Em consta que n’hi ha algun que te molts founds i en canvi només l’han resolt de veritat dos o tres equips, els altres que l’han fet, o els hi han dit pas a pas el que cal fer o els hi han dit directament les coordenades. I si això ja se sap que passa, torno a les preguntes de dalt i penso que potser el que es pretén no és ensenyar un lloc interessant, o que molts equips puguin trobar un catxé, sinó, principalment, el lluïment del propietari.

dimecres, 19 de gener de 2011

BARCELONA GUAPA

Ja hem fet els 4 catxés del “Guapos” de Barcelona, es tracta de multicatxés que et fan visitar les botigues que han rebut aquesta denominació per part de l’Ajuntament pels seus anys de servei a la ciutat ...

Els hem fet amb els Sisu i Montse. Tots quatre hem gaudit força de les passejades i sobretot de les botigues que hem pogut contemplar i admirar, però m’atreviria a dir que soc jo la que més n’ha gaudit.

Per poder entendre això hauré d’explicar una mica de la meva història:

Vaig viure fins els 8 anys a tocar del Palau de la Música. Molts espais ja desapareguts com , la Penya Cultural Barcelonesa, el Circulo Barcelonés de San José, i sobretot, sobretot, Germanor Barcelonina ubicat a l’antic hostal de la Bona Sort, formen una part molt important dels meus records d’infantesa.

Molts dissabtes al vespre, desprès del ball o la funció a Germanor, els meus pares em deixaven a casa, cap allà les dues o les tres de la matinada i se’n anaven a “tancar les rambles”, quan jo em queixava em deien que algú ho havia de fer, que no podien quedar obertes... Fins que no vaig ser una mica més gran, no vaig entendre que les rambles no es tanquen mai.

Doncs bé, molts dels waypoints d’aquests quatre catxés estan dins la “meva Barcelona” que no te res a veure amb la gran Barcelona de disseny i masses , la meva ja no existeix, al menys ja no s’hi assembla, era petita, entranyable, cabia dins les rondes i no passava més enllà de la plaça de Catalunya.

Algunes de les botigues que ens han fet visitar ja les coneixia, fins i tot n’hi ha un parell o tres que encara avui tinc present quan necessito determinats articles.

Són uns barris dels que vaig marxar als 8 anys, però mai ho vaig fer del tot...

Ui! Entre record i record se me’n ha anat l’olla.

Tornant als catxés, no sabria amb quin quedar-me dels quatre, bé pel recorregut, sí, amb el tercer, però pel que fa als llocs que et fa visitar, us asseguro que fa de molt mal triar.

Si teniu en compte que un dels millors aspectes, per mi, del geocatxing, és conèixer nous indrets o d’aquells que ja coneixies descobrir-ne detalls que t’havien passat desapercebuts, o saber-ne la història... Aquests són catxés 10.
Ideals pels turistes, perquè sàpiguen que no totes les botigues wapes són al Passeig de Gràcia i s’enduguin una bona imatge de la ciutat, i mai millor dit lo d’imatge, perquè són uns catxés que entren pels ulls. Només cal llegir els logs que ja han fet alguns equips estrangers, clar que els dels equips d'aquí tampoc s'han quedat curts amb els elogis.

Només hi trobo una pega, alguns waypoints estan força allunyats i s’ha de conèixer bé el transport públic, o fer-los amb bicicleta, com ja han fet alguns. Nosaltres els hem fet en cotxe, en transport públic i, sobretot, a peu, no hem comptat les hores, han estat forces, però s’han fet curtes.

Hem rigut amb les interpretacions que alguns cops fèiem de les qüestions: ens imagineu més de 10 minuts davant d’una botiga intentant respondre una pregunta que no corresponia i que a sobre ens costava de llegir perquè es feia fosc? O a la Montse ajupida comptant coses a terra com si parlés a cau d’orella amb els follets d’una claveguera? O discutint perquè al comptar peces cada un tenia un resultat diferent?

Afegir que quan un waypoint era prop d’un waypoint meu particular, hem ampliat el recorregut per arriba’ns-hi i així he pogut explicar les meves batalletes als altres tres, pobrets!.

El mateix que vaig dir del catxé “El Madrid de los Austrias”, aquests són catxés de molta alçada a peu pla.

Moltes gràcies DeepButi, ha estat una gran feinada, però t’ha lluït.

dimecres, 5 de gener de 2011

ESTADÍSTIQUES/ RÀNKINGS

No tinc res en contra de les estadístiques, és més, crec que en molts casos ens són útils, el que penso que les del geocatxing potser no formen part d’aquests casos.

Potser millor que parlar d’estadístiques hauria de parlar de rànkings. Ja he comentat altres vegades la poca importància que per mi té el rànking dels catxés trobats. M'agrada saber els que porto trobats, però més ben bé igual quin lloc ocupo.

Per mi, per una de les poques coses que em serveix saber la quantitat de troballes que té un equip, es quan miro un catxé per anar a buscar-lo i el darrer equip no l’ha trobat, si és un equip amb molta experiència, penso que potser no hi és, en canvi si en té poca, penso que puc provar d’anar-hi perquè a lo millor si que hi és i no l’ha trobat. I ja veieu la gran quantitat de vegades que aquesta teoria em pot fallar, i us asseguro que me’n ha fallat moltes.

Doncs, be, aquest escrit és per opinar sobre un nou rànking que acaba d’estrenar groundspeak: els dels catxés preferits.

D’entrada hi vaig caure de 4 potes, jo primer actuo i desprès penso. Tal com vaig veure que podia dir els catxés que m’havien agradat més, i com acabava de fer els 3 de “Guapos per sempre”, que em van deixar molt bon gust de boca, em vaig posar a repartir punts. Si no recordo malament vaig posar 7 o 8 catxés a la llista dels meus preferits.

Desprès he anat llegint comentaris en alguns fòrums, he anat mirant qui a votat quin catxé, i amb tots els meus respectes, tinc dubtes de que totes les votacions hagin estat fetes de manera objectiva, si, si, ja sé que dir quins prefereixes no pot ser mai objectiu, però ...

Total, que penso que potser aviat es faran rànkings dels geocatxers que tenen més catxés votats i així anirem augmentant els camps on poder competir i com, en general, les competicions no m’agraden, ja he tret els meus vots, no hi vull col•laborar.

Per cert, mireu si estic demodée, que gairebé tots els catxés que tenia a favorits eren multi-catxés i resulta que ara això no es porta, perquè són una pèrdua de temps, si a cada waypoint d’un multi hi poses un tradicional, resulta que en el mateix fer tens 6 o 7 troballes, en lloc de només una.