dimecres, 17 de novembre de 2010

UN DIUMENGE RODÓ

Aquest diumenge ha estat rodó, ha estat d’aquells en que et passes el dia fent geocatxing i acabes ben satisfet. Hem fet una sèrie al matí i un multi-catxé a la tarda.
Potser en l’escrit anterior em queixava una mica de les sèries, però la d’avui ha estat magnífica. I el multi de la tarda, genial.
Per mi, el quid de la qüestió està en la barreja d’entorn i camuflatge. No és el mateix fer una caminada per un mateix paisatge monòton o molt despullat, que per un de més variat, ara camí ample, ara més estret, ara més espaiós, ara frondós, ara travessar una riera... Tampoc és el mateix trobar-te 50 ous kinder sota una pedra que trobar-te els amagatalls una mica treballats, i treballar-los per mi no només es refereix al camuflatge en sí, sinó al lloc on es col•loquen i en la varietat d’amagatalls. Un camuflatge pot ser molt bo, però si en una sèrie te’n trobes 10 de seguits iguals, perd la gràcia.
Aquesta sèrie de Molins de Rei a la Floresta m’ha entusiasmat. Està ben pensada. El recorregut, la quantitat de catxés, la seva qualitat...Un 10!
Segurament part del meu entusiasme també és degut a que tot i que el recorregut no és curt, és molt planer i l’he pogut fer sense problemes. També que hi anàvem 4 persones, que per mi és un número molt bo per fer catxés.

M’agrada molt compartir el geocatxing amb molta gent, però la realitat és que gaudeixo molt més dels catxés quan els faig en “petit comitè”, el grup no s’allargassa, és manté junt, en arribar tothom participa de la cerca. A vegades si el grup és nombrós, quan jo hi arribo ja estan desant el catxé. Bé, potser això és una mica exagerat, però si és cert que el troben els que van davant; a no ser que sigui molt difícil de trobar, els que acostumem a anar al darrera no participem de la cerca.

Al acabar la sèrie hem dinat, i com ens acostuma a passar quan estem engrescats, a la tarda hem seguit amb el Multi de Barcelona, el dels “guapos”.

Ja he dit molts cops que aquests multis m’agraden força, et fan fixar en llocs i detalls que d’altre manera et passarien per alt.

Amb el cotxe varem fer un parell de waypoints, el vam deixar a casa i vam seguir amb transport públic i a peu. I tant que vam caminar! A jutjar pel cansament, diria que gairebé el mateix que al matí!

Ens ho vam passar “pipa”, el GPS que perdia la senyal, nosaltres que volíem respondre unes preguntes impossibles, i era que estàvem en un wp i volíem respondre les d’un altre. Tot i que el propietari va avisar de que podia passar, no ens varem fixar prou i ens vam palplantar davant d’una botiga equivocada i encaparrats en comptar unes coses impossibles. Els d’una botiga propera, que era oberta, segur que encara ens recorden. I es que oferíem una imatge una mica còmica, 4 persones parlant, rient i mirant per tot arreu, fins i tot ajupides al mig del carrer...

Total, que quan ja teníem totes les dades vam anar a fer càlculs i a prendre una cerveseta, amb l’intenció de deixar-ho estar per un altre dia, de fet ja era l’hora de sopar, però vam començar que si sí, que si no, i vam deixar el sopar per més tard i vam anar a acabar el catxé.

Vam arribar tard a casa, cansats, però molt satisfets: Havíem tingut un dia rodó!

1 comentari:

Xavi ha dit...

Hola, Rosa.

Estic força d'acord amb tu pel que fa a les sèries de catxés: varietat, enginy, paisatge, fer-los en companyia...
No he fet -encara- el de Molins de Rei, però m'he quedat amb moltes ganes d'anar-hi aviat.

TrainXP