dimecres, 17 de novembre de 2010

UN DIUMENGE RODÓ

Aquest diumenge ha estat rodó, ha estat d’aquells en que et passes el dia fent geocatxing i acabes ben satisfet. Hem fet una sèrie al matí i un multi-catxé a la tarda.
Potser en l’escrit anterior em queixava una mica de les sèries, però la d’avui ha estat magnífica. I el multi de la tarda, genial.
Per mi, el quid de la qüestió està en la barreja d’entorn i camuflatge. No és el mateix fer una caminada per un mateix paisatge monòton o molt despullat, que per un de més variat, ara camí ample, ara més estret, ara més espaiós, ara frondós, ara travessar una riera... Tampoc és el mateix trobar-te 50 ous kinder sota una pedra que trobar-te els amagatalls una mica treballats, i treballar-los per mi no només es refereix al camuflatge en sí, sinó al lloc on es col•loquen i en la varietat d’amagatalls. Un camuflatge pot ser molt bo, però si en una sèrie te’n trobes 10 de seguits iguals, perd la gràcia.
Aquesta sèrie de Molins de Rei a la Floresta m’ha entusiasmat. Està ben pensada. El recorregut, la quantitat de catxés, la seva qualitat...Un 10!
Segurament part del meu entusiasme també és degut a que tot i que el recorregut no és curt, és molt planer i l’he pogut fer sense problemes. També que hi anàvem 4 persones, que per mi és un número molt bo per fer catxés.

M’agrada molt compartir el geocatxing amb molta gent, però la realitat és que gaudeixo molt més dels catxés quan els faig en “petit comitè”, el grup no s’allargassa, és manté junt, en arribar tothom participa de la cerca. A vegades si el grup és nombrós, quan jo hi arribo ja estan desant el catxé. Bé, potser això és una mica exagerat, però si és cert que el troben els que van davant; a no ser que sigui molt difícil de trobar, els que acostumem a anar al darrera no participem de la cerca.

Al acabar la sèrie hem dinat, i com ens acostuma a passar quan estem engrescats, a la tarda hem seguit amb el Multi de Barcelona, el dels “guapos”.

Ja he dit molts cops que aquests multis m’agraden força, et fan fixar en llocs i detalls que d’altre manera et passarien per alt.

Amb el cotxe varem fer un parell de waypoints, el vam deixar a casa i vam seguir amb transport públic i a peu. I tant que vam caminar! A jutjar pel cansament, diria que gairebé el mateix que al matí!

Ens ho vam passar “pipa”, el GPS que perdia la senyal, nosaltres que volíem respondre unes preguntes impossibles, i era que estàvem en un wp i volíem respondre les d’un altre. Tot i que el propietari va avisar de que podia passar, no ens varem fixar prou i ens vam palplantar davant d’una botiga equivocada i encaparrats en comptar unes coses impossibles. Els d’una botiga propera, que era oberta, segur que encara ens recorden. I es que oferíem una imatge una mica còmica, 4 persones parlant, rient i mirant per tot arreu, fins i tot ajupides al mig del carrer...

Total, que quan ja teníem totes les dades vam anar a fer càlculs i a prendre una cerveseta, amb l’intenció de deixar-ho estar per un altre dia, de fet ja era l’hora de sopar, però vam començar que si sí, que si no, i vam deixar el sopar per més tard i vam anar a acabar el catxé.

Vam arribar tard a casa, cansats, però molt satisfets: Havíem tingut un dia rodó!

dimarts, 9 de novembre de 2010

TOTS SANTS


Per Tots Sants, que va ser un cap de setmana llarg, varem anar a l’Empordà, ja feia dies que ho havíem decidit, i és que és una de les comarques del nostre país que més ens agrada i que més sovintegem. El fet de que hi hagués una sèrie de 100 catxés també va ajudar a la decisió.
No només vam fer la sèrie, també en vam fer uns quants dels voltants. Això li va donar una mica més de salsa al cap de setmana.
Clar que el que li va posar del tot la salsa, va ser el plàning d’hotel i restaurants que teníem fet. Varem estar al motel, l’hotel Empordà, per mi, un dels llocs de la comarca on millor es dorm i es menja i al Trull del Francesc, a Boadella d’Empordà, també un bon restaurant del tot recomanable. A nosaltres ens els va donar a conèixer una geocatxer de la zona.
Us ben asseguro que no en tinc comissió, però us deixo els enllaços per si aneu per la zona i els voleu consultar:

www.hotelemporda.com
www.trull-boadella.com

I tornant als catxés. La sèrie en qüestió no em va acabar de fer el pes. La zona dels aiguamolls dona per molt, si, però potser no per cent catxés. Suposo que el propietari va voler arribar a aquesta xifra perquè es tracta d’un homenatge que li ha fet a la seva dona, que no fa gaire que es va morir. El mateix geocatxer té molts d’altres catxés que valen molt i molt la pena, pel que ensenyen, per les vistes que tenen...

Bé, suposo que això és el que tenen les sèries, que t’ensenyen llocs interessants, però al estar aquests llocs saturats de catxés, acabes trobant-ho massa repetitiu. Un altre problema que tenen és el manteniment dels catxés.
No és que no m’agradin les sèries, està bé per exemple una sèrie de castells, o de capelles, o del que sigui, que pots anar fent com et convingui, però això d’un catxé cada 160 metres, que voleu que us digui? Tot i que, és evident, que els pots fer també com et convingui, la mateixa voràgine del joc fa que els vulguis fer de cop, o com més millor...
Les primeres sèries que vaig fer em van agradar força, eren originals, bons camuflatges...però com tot, quan es massifica, s’acaba perdent qualitat.

Que quedi clar que és la meva opinió, no vull que es molesti ningú. Si una cosa tinc molt clara és que el que posa un sol catxé ja te el meu reconeixement pel que fa en pro del geocatxing, imagineu-vos si en posa molts...

Per cert, sabeu quan hem trigat en fer la sèrie?. Uns han trigat 9 hores, d’altres hi ha esmerçat dos dies...nosaltres tres!!!! No recordo qui em va dir que lo meu és l’slow geocatxing, i és ben veritat.
Penseu que encara que en els tres dies hem fet d’altres catxés fora de la sèrie, els altres amb qui m’he comparat també.

En el recorregut ens varem trobar amb un parell d’equips que també estaven fent la sèrie, un d’ells, l’emece, ens va fer la fotografia manipulada que encapçala l’escrit, ja que fent una part del recorregut amb ells, vam arribar als 3000 catxés.