diumenge, 24 d’octubre de 2010

EL MEGA - i 5 – “Attended”

D’entrada, vull dir que ha estat un èxit de convocatòria: han assistit equips de 16 o 17 països diferents, fins i tot han vingut del Quebec.

He fet una ullada als will “attend” i als “attended” i n’he tret algunes dades força interessants pel que fa als assistents.
És només una curiositat, no prengueu aquests números al peu de la lletra, estan fets quan encara mancaven alguns logs i al comptar els equips assistents pot ser que m’hagi equivocat, no ho he repassat. No pretenc fer unes estadístiques, només ressaltar algunes curiositats. De fet ja sé segur que manca algun equip per fer l’attented, també que al treure percentatges amb números baixos petites diferencies afecten més....
Per fer aquests quatre números, no he tingut en compte els equips virtuals, que, per cert, cada cop n’hi ha més.

Dels equips que han assistit,
el 60 % eren catalans
el 20 % eren francesos
el 10 % eren espanyols (d’altres comunitats)

Els alemanys també tenen un percentatge força alt, gairebé com els espanyols.

Dels equips que no han assistit,
Un 13% dels catalans que van dir que vindrien, no ho van fer
Un 12% dels francesos
Un 40 % dels espanyols
Un 9,5 % dels alemanys

Aquestes estadístiques recorden alguns tòpics sobre responsabilitat, mandres, semblances...


I per acabar us presentaré l’assistent més simpàtic i il•lustre que ha tingut el Mega :
en Signal, the frog. Sí, si la mateixa granota en persona no es voler perdre aquest Mega event. Va fer les delícies dels nens i dels no tant nens.

Moltes gràcies Carlos i Marc per la vostra col•laboració i paciència.

Aquí la teniu amb alguns dels voluntaris:

dimecres, 20 d’octubre de 2010

GEOCATXING / GEOCERCA

Potser aquest no és el lloc per aquest escrit, la gran majoria de geocatxers que el llegiran són de Catalunya, però si el publico en algun fòrum castellà, estic segura que originarà moltes discussions, i pel que he llegit a vegades, pujades de to i sortides de mare i no és aquesta la meva intenció. Si algú d’enllà del Ebre el llegeix i vol fer les traduccions al castellà, que ho faci, si algú vol deixar la seva opinió, que ho faci també, però de cap manera vull entrar en discussions inútils. Jo ja estic contenta de tenir geocatxing, o geocerca, en català, i els de Catalunya que siguin castellanoparlants, poden seguir amb la web en anglès, com fins ara.

**************


Choose Your Language: English Deutsch Français Português Čeština Svenska Nederlands Català

Això és el que es pot llegir a peu de pàgina de la web oficial de geocatxing. www.geocaching.com Es pot triar qualsevol d’aquestes 8 llengües

Les traduccions no són automàtiques, les fa algú, una persona o un equip de persones interessades en que la seva, sigui una llengua vehicular del geocatxing.

Tot i que em “costen” alguns dels termes del geocatxing en català, i alguns potser no els arribaré a utilitzar, vull donar les gràcies a DeepButi, i als que l’hagin ajudat, ha estat una tasca encomiable. He llegit algun fil al respecte i la feina no ha estat poca i encara hi treballen.

He vist intervencions a molts fils de fòrums castellans demanant que tots els catxés d’Espanya estiguin en castellà obligatòriament i desprès en qualsevol idioma. No és pas aquesta la meva postura, jo crec que si una llengua ha de ser obligatòria en el geocatxing és l’anglès, però ara no entraré en aquest tema.

El que m’estranya és que amb tanta defensa aferrissada del castellà que he vist, no hi hagi hagut cap geocatxer espanyol que hagi traduït la web de geocatxing al castellà. Què no s’estimen tant la llengua com per fer que arribi a tots els àmbits, o potser la veuen tant important que pensen que ja els hi faran els de Groundspeak?
.
Potser sí que aviat els hi faran la traducció sense que hagin de moure un dit. Si és així, no saben la sort que tenen de no haver d’estar amatents constantment per la defensa de la seva llengua i la seva cultura.

Potser d’aquí un temps diran que se senten discriminats perquè Groundspeak ha incorporat el català i no el castellà.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

MEGA - 4 - Els serrells

Poca cosa em queda per dir del Mega. Tot just fer-vos cinc cèntims de la resta d’activitats.

De l’exposició de geocoins dir vos que jo pràcticament no la vaig veure, perquè vaig estar tot el matí a l’entrada, però he sentit a dir que va quedar molt lluïda, i he vist les fotografies.




Del concurs de catxés si que en puc parlar. Genials i impossibles. Si bé alguns ja me’ls he anat trobant, d’altres espero que el hint sigui força aclaridor, perquè sinó no sé com ens ho farem. Són camuflatges perfectes. Va ser força difícil puntuar-los, si un era bo, el següent era millor...
No aclariré de que anaven, per si de cas, però us deixo una fotografia on se'n veu algun, potser en un moment donat, quan estigueu desesperats buscant-ne un, us ve al cap i us ajuda, je je je.




De les activitats infantils tampoc en sé gaire. Se’n va cuidar l’equip Muqatilin amb alguns reforços. Aquí si que jo hagués pogut fer poca cosa, amb la poca paciència que tinc.
Ah! també he de dir que la canalla va disfrutar força amb el castell inflable, fins i tot alguns pares ens van venir a demanar cadires, de l’estona que va estar muntat.




I del estands que venien, doncs això, venien i informaven dels seus articles.

MEGA -3- Com ha estat possible.



Hi ha un geocatxer català, amb el que potser no sempre estic d’acord, però al que no se li pot negar una cosa: és un tipus amb empenta, que té les coses clares, que pensa i actua en gran. És en Seping.

No us penseu que aquest és un escrit per fer-li la gara-gara, no tot seran elogis, però se li ha de reconèixer que ha estat l’únic capaç d’organitzar l’event més multitudinari de la zona Mediterrània en tota la historia del geocatxing, i a Catalunya ja fa 9 anys que es practica.

La feina que li ha comportat l’organització del Mega només la sap ell, des d’escollir Lloret com a seu, contactar amb l’ajuntament, buscar local, aconseguir fitxar geocatxers locals, contactar les empreses que hi han tingut estands...etc.

El que si sabem, perquè ens n’ha anat informant en els minis és que tots els preparatius han durat un any. Un any on unes coses han anat prenen forma i d’altres s’han quedat pel camí, i on tot i tenir aquest any de coll, encara hi ha hagut canvis i corredisses de darrera hora.

Ben aviat ja va anar demanant col•laboradors, un dels primers va ser en Josep de Bat62, que va crear la web del Mega, molt abans de que es publiqués l’event. Aquesta web ha estat la finestra del Mega, on tothom ha pogut entrar a tafanejar. Més tard, arrel d’un fil en algun fòrum, ja s’hi van afegir uns quants ajudants més, i en un dels mini-event fins i tot es va recollir oficialment la informació d’aquells que volien participar, i així va néixer la figura de voluntari del Mega.

Alguns recordareu els jocs olímpics de Barcelona 92, a partir d’aquells jocs la paraula “voluntari” va agafar, a casa nostra, un significat diferent, un significat més gran que el que posa el Pompeu: Voluntari - que obra per la seva voluntat, que s’empra a fer una cosa sense ésser-hi obligat. Jo hi afegiria: i que dona el millor de si mateix i ho fa amb tota la il•lusió i responsabilitat i pren com a seva la cosa que fa.
D’aquesta mena han estat els voluntaris del Mega.

Encara que entre els voluntaris hi hagi hagut, en algun moment puntual, alguna discrepància o excés de nervis, tot fruit de voler fer millor les coses, han estat aquests voluntaris un factor clau en l’èxit del Mega.

Ja he dit al començar que el Seping és gran, però els voluntaris també ho hem estat, i molt!!!

Us torno a remetre als logs que han fet els assistents, i veureu que gairebé tothom agraeix al Seping l’event, però també el feliciten per haver-se sabut rodejar d’un bon equip.

El plaer d'estudiar

Fa uns dies que vaig començar les classes a l’institut francès de Barcelona.

L’any passat davant l’impossibilitat de trobar cap acadèmia on estudiar-lo, vaig estudiar anglès a l’institut europeu d’idiomes. La classe era molt reduïda, dos nois joves, si no recordo malament tenien 23 anys l’un i 30 anys l’altre i jo. També hi havia, em van dir, quan vaig entrar a l’octubre una dona que hi havia anat un parell o tres de classes, però a la que no vaig arribar a conèixer perquè no va tornar. El nivell que fèiem era l’upperintermediate que ve a ser un 3er o 4rt nivell, mai ho he entès bé, és el nivell a partir del qual et pots presentar al examen oficial del First.
Una classe amb 3 alumnes és un privilegi, però no és això el tema que vull comentar, sinó que els nois estaven frisosos per obtenir el títol, per aprovar, sobretot un d’ells, el més jove que fins i tot volia fer un curs accelerat d’estiu per presentar-se al First a la següent convocatòria possible.

A classe de francès som 10 persones, d’edats molt variades però tots per sobre dels 30 anys. De les 10, 8 estudiem per plaer. De les 10, 9 som dones.

És sabut que avui dia el francès només serveix per viatjar a França i pocs països més, i per poder veure i llegir produccions franceses en versió original.

L’anglès és imprescindible en qualsevol matèria que s’estudiï, per navegar per Internet, per viatjar a tot el mon...

En totes les coses que he estudiat, o cursos i tallers que he anat d’aquells que segons la societat convencional, no serveixen per res, no van enlloc, el que es pot traduir per : no guanyaràs més diners, no tindràs cap títol oficial...etc. L’immensa majoria érem dones.

On vull anar a parar?

Doncs a la conclusió de que a les dones ens mouen més la curiositat, l’afany d’aprendre i la necessitat d’evolucionar, que no els títols ni els beneficis que en puguem treure.

Encara que, en realitat, els guanys que en traiem de tot això, molts homes potser no se’ls poden ni imaginar. No he trobat gairebé cap home que estudiï pel pur plaer de saber.

MEGA - 2 tris-

Diumenge 10 d’octubre
La Mega paella





Jo particularment, hauria de parlar més de la amanida que de la paella. La paella la van fer uns professionals, la amanida uns amateurs.

N’erem uns quants a la “rebotiga” per preparar les amanides, no va ser fàcil, però sí divertit. Bé això de divertit ho dic ara, en el seu moment va ser força estressant. Arrel d’aquestes amanides la Laura dels Guanacos m’ha “fet” aquesta foto de capità enciam:

Realment va ser dificultós poder netejar tant enciam, tomàquets, pebrots... en uns lavabos de dimensions reduïdes, amb uns cossis gegants, però ens en vam sortir, i això és el que compte.

Pel que fa a la paella, estava bona, i n’hi havia de sobres, alguns van repetir.

*********************************************************************************

Dilluns 11 d’octubre
CITO



Bé, el CITO en català és impronunciable: GSBN (geoamagatall si, brossa no) No sé si m’acabaré d’acostumar a les traduccions oficials al català.
Pel Cito ja quedàvem menys equips, no va ser un event multitudinari, encara que Deu n’hi do l’assistència.
El lloc no era, de molt, dels més bruts de Lloret, potser ni tan sols el podríem considerar brut, al menys comparat amb d’altres zones que he visitat al anar a fer catxés. El que si era dels més fotogènics, el mirador.
Tot i així ens hi varem esforçar de valent, i gairebé podria assegurar que no va quedar ni una burilla.
Aquí ens teniu amb les bosses, que no varem arribar a omplir.

MEGA -2 bis-

Dissabte 09 d’octubre
El sopar de gala





Aquest va ser l’únic punt feble del Mega. No va estar a l’alçada de la resta.

Perquè no acabés anant bé del tot, van coincidir una sèrie de circumstancies. Molts equips no havien fet la reserva prèvia, fet que va provocar que es tanqués la llista d’assistents el mateix dissabte a la tarda, i les reserves que hi havien fetes fins el divendres, es van veure molt i molt incrementades.
En tot moment el cuiner va estar avisat, i és ell qui va posar el topall, però potser es va sobrevalorar un xic. El menjar no era gens abundós.
Tot i que per megafonia en Seping va avisar en 5 o 6 idiomes que s’havia d’agafar una sola cosa de cada, hi van haver persones que es van omplir el plat molt més del compte, el que va provocar que d’altres es quedessin sense poder tastar gairebé res.

Potser si en lloc d’”exquisiteses?” s’hagués fet un menjar més senzill se’n hagués pogut fer més quantitat. No estic parlant d’un afartapobres, però s’ha de reconèixer que davant una safata de mandonguilles, més aviat petites, costa agafar-ne només una.

En la meva opinió, el cuiner en sabia molt de cuinar, però no de muntar bufets per tanta gent afamada desprès de voltar tot el dia fent geocatxing.

**********************************************************************

Diumenge 10 d’octubre
Flashmob


Aquí sí que si algú tenia mal gust boca del sopar, se li va passar de cop. Va ser l’event més divertit del cap de setmana. La gent ens mirava com si fóssim extraterrestres, preguntant-se d’on havia sortit tota aquella gentada vestida de vermell, amb barrets estrafolaris que anaven seguint les instruccions d’una noia també una mica rareta amb un megàfon.
Per cert, parlant dels barrets, un 10 per l’equip Canival, sevillans ells, que es van posar la giralda per muntera, va ser un dels més originals i dels que més em va agradar.

L’apoteosi va ser quan a les 10 hores i 10 minuts del dia 10 del mes 10 de l’any 10, va quedar dibuixat a la sorra de la platja de Lloret de Mar, devant de l’ajuntament, un magnífic 10 fet per més de 300 persones i que es va desfer al cap de 10 minuts. Tot just l’any en que es commemoren els 10 anys geocatxing.

Al desfer-se, vam fer rotllanes, vam córrer cap a la dreta, cap a l’esquerra, vam seure, ens vam estirar...tot seguint les instruccions de la Rigolet, que desbordava energia, quina empenta que te aquesta noia! si tingués la seva energía!, i els seus anys, clar.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

MEGA -2- Event i àpats



Divendres 08 d’octubre
El compte enrere
La gran majoria de voluntaris ja érem a Lloret el divendres per la tarda i pel que s’anava veient en els “will attend” també molts altres equips, sobretot estrangers.
Aquest event va ser una mena de “faire la connaisance” . Vam estar prenent una copa al bar "La mar blanca", al passeig de Lloret. Un bon lloc i una bona companyia.
Va ser un tast del que ens esperava l’endemà, tot una munió de gent de diferents països europeus. Allà es parlava de tot, català, castellà, anglès, francès, italià, alemany ... No podíem negar que érem a Lloret, ja ja ja.

L’ambient magnífic i el local ple a vessar. La beguda amb més èxit: la cervesa.
També hi van coincidir dos dels equips virtuals més coneguts, Catalunya Team i Geocachingspain, aquí els teniu:




A la fotografia de dalt podeu veure l’ambient que hi havia.

************************

Dissabte 09 d’octubre
Oktoberfest




Ve, tal i estava anunciada, va ser una mini-oktoberfest, si no hagués estat mini aquí s’hagués acabat el Mega.
Els Headbangers, amb alguns ajudants van decorar la zona del bar, i també van preparar el concurs de gerres, n’hi havia de força originals. Viatjar cap a Lloret portant-se la gerra de cervesa indica lo implicada que es sentia la gent en el Mega, anaven decidits a participar i gaudir de tot i a tot arreu.


EL MEGA -1-




Ara toca parlar del Mega. Desprès de tot un any i sis “minis” ja ha arribat el MEGA. si en majúscules, perquè ha estat un senyor esdeveniment.

La meva crònica particular del Mega, dona per més d’un escrit. En aquest primer, intentaré fer un resum del que ha estat, sobretot vist de fora, descriptiu, com per aquells que no hi han pogut ser. Més endavant ja faré una crònica més personal.

El Mega ha estat un èxit, no només perquè s’han superat els 500 assistents (haguéssim sigut més de 600 si Sant Pere hagués estat geocatxer i els francesos no haguessin fet vaga), sinó perquè ha estat un gran esdeveniment per si mateix, al marge de la assistència.

D’entrada un local, nou de trinca i emblemàtic de Lloret, la sala de Congressos del edifici del Gran Casino, enorme, amb espai diferenciat entre vestíbul i sala, el que va permetre rebre els assistents amb comoditat, relativa clar, perquè a primera hora l’afluència va ser tant gran, que còmode, còmode, potser no va ho va ser del tot. Al cap d’una hora, però, tot i que seguia arribant molta gent, ja no era la bogeria de les 10 del matí, i és que molt abans de l’hora oficial d'entrada ja hi havia equips frisosos per entrar.

Els equips, un cop acreditats i havent signat el llibre oficial, entraven a la sala i allà ja quedaven bocabadats, hi havia molt per mirar, expositors de GPS, botigues del ram, exposicions de geocoins, catxés força originals, que participaven en el concurs de catxés i fins i tot teníem servei de bar.
També hi s’hi van fer un parell de conferencies sobre temes especialitzats i fins i tot una mena d’inauguració oficial per part de l’alcalde de Lloret de Mar, jocs per la canalla...resumint: per a tots els gustos i de tots colors.

Tampoc hem d’oblidar els incomptables catxés amagats a Lloret, ho acabo de mirar, posant Lloret com a centre, en 50 km. a la rodona, hi ha gairebé 1000 catxés, més de 300 si la distància es tria de 25 km....això va fer les delícies dels geocatxers, que no sabien quina ruta triar.

Per saber com en van quedar de contents els assistents, només cal mirar els logs. Per la gran majoria era el seu primer Mega event, però no volen que sigui el darrer.

A la foto no hi som tots, però ni els que hi érem hi cabíem!!!!