dilluns, 13 de setembre de 2010

11 DE SETEMBRE: NOU CATXÉ


Aquest 11 de setembre ha estat un dels més mogudets que recordo darrerament. L’hem passat a Vallbona. Quin contrast amb la celebració oficial a Barcelona!. Pel poc que he vist a la tele, va ser encorsetada i mooooolt avorrida. Sort que hi ha celebracions menys oficials i més animades.

Ja vam començar la celebració el divendres al vespre anant a escoltar (i cantar) les havaneres del grup L’Havana Xica, amb un ressopó de sardines acompanyades de rom cremat. Considero que és un dels millors grups d’havaneres que s’han sentit a Vallbona darrerament.



El dissabte al matí, com és costum, s’ha pujat a les banderes, tot just hi hem estat tots, hem esmorzat. Desprès han actuat els Falcons de Vallbona, quin patir!, i més allà dalt. Por de que caiguessin, i més por encara perquè depèn de quin cantó ho fessin...Però han aixecat els seus pilars sense cap problema. Ho fan molt bé, i això que són novells, són la colla de falcons més jove de Catalunya, oficialment han començat aquest any, encara que el passat ja varen actuar aquí, a les banderes.
Desprès ha vingut un petit parlament i la cantada d’Els Segadors. I apa, tots cap avall.



Per dinar, botifarrada popular. La nostra colla estava al complert, hi érem els 12 habituals.

A la tarda-vespre actuació de Ballets de Catalunya a la plaça. Ostres! que diferent és veure-ho en directe. Les poques vegades que he vist balls tradicionals en directe, he disfrutat d’allò més, i en canvi per la tele, que abans en feien de tant en tant, ho trobava molt i molt avorrit. Fins i tot, quan al final van convidar la gent a afegir-s’hi, em vaig animar a sortir a ballar una mena de sardana molt antiga, precursora de la que avui dia es balla.



Des d’aquí vull felicitar al col•lectiu Camí Ral i a l’Ajuntament per la feina que han fet perquè la Diada fos un èxit.

Varem acabar gairebé a les 10 de la nit, 10 persones anant amunt i avall per les rodalies, cercant un restaurant que ens volgués donar sopar. A les 11 més o menys ho vam aconseguir.

Entre una i altre cosa, nosaltres varem tornar a les banderes per amagar-hi un catxé, un petit homenatge a les pintures i als que les varen fer. Ja fa anys que les veiem desde casa i s’han convertit en un referent per la gent de Vallbona d’Anoia.

No hi ha certificat FTF, l'enviarem per email, i les explicacions de geocatxing estan escrites a mà, a Vallbona estem sota mínims i l'impressora ahir va dir prou. Espero que els geocatxers ho sabran disculpar.
El catxé encara no està publicat, però esperem que ho estigui aviat, i us convido a visitar-lo.