dilluns, 21 de juny de 2010

Geocatxing català, en català, de Catalunya?


No entenc com és que alguns dels equips habituals del fòrum de geocatxing en català, i que segur que estan al cas de l’aparició de forocatxe, no s’ han deixat veure per aquest nou fòrum. Bé, no s’han deixat veure, perquè mirar segur que ho han fet, només cal veure les visites que anat tenint. I de fet no parlo de 2 o 3 equips, sinó de més.

És que no hi volen ser? És que no els agrada? És que tenen una alternativa millor? Com és que no es pronuncien? No és parlant, que s’entén la gent?
Crec que hauriem d’opinar i construir, no fer com si res, ja que sembla un menyspreu d’uns a la feina d’altres.

De fet penso que si cadascú en diu la seva, podríem acabar tenint un fòrum al gust de gairebé tothom, perquè suposo que, de tothom, és pràcticament impossible.

De fet l’única cosa que s’havia comentat, la de la obligatorietat de publicar una traducció al català, si és que s’escrivia en un altre llengua, és una norma que ja ha estat modificada.

Alguna cosa se’m escapa. M’ho explicareu?

Una bona noticia


M’agradaria comentar una noticia que vaig llegir en “El periodico” del divendres passat:

Metges de la Vall d’Hebron exporten una teràpia contra l’obesitat infantil.

Quina bona noticia, fa gust llegir-ne una de tant en tant!

El titular deixa clares dues coses, la primera que existeix una teràpia, i la segona que funciona, si no, no l’exportarien.
El millor arriba quan es llegeix la noticia sencera. No la reproduiré, la podeu llegir a :

http://www.elperiodico.es/es/noticias/sociedad/20100618/vall-dhebron-exporta-una-exitosa-terapia-emocional-con-ninos-obesos/333142.shtml

el que si en destacaré els, per mi, principals punts.

Es reconeix que el invariable focus causal de l’alimentació desequilibrada són les emocions.
Es treballa amb els nens i amb els seus pares.
Es dona prioritat al temes com l’estat d’ànim de les famílies, quants cops s’asseuen tots a taula, quin aliments no es mengen mai...en front de les calories i dietes que potser caldria esperar.
La família s’endinsa en la percepció que tenen de si mateixos.
I, el més sorprenent, les afirmacions són imprescindibles en la teràpia. Els nens cada matí han de reforçar l’esperit amb tres frases: Soc guapo, soc intel•ligent i puc aconseguir el que em proposi.

L'article conclou:

L’alimentació és la via amb que històricament s’intenta omplir el buit de la vida.
Parlar de dieta a un nen és fracassar, perquè darrera un nen que menja massa sempre s’oculta un problema emocional.
El 95 % dels nens obesos tractats fins ara, han deixat de ser-ho.


Alguna cosa està canviat a la societat, quan en un hospital es comencen a aplicar conceptes i teories de les anomenades teràpies alternatives. Potser passaran d’alternatives a complementaries.

De fet, em consta que a la Vall d’Hebron, ja hi han voluntaris aplicant Reiki en alguns departaments. Comencem a anar bé?

dijous, 17 de juny de 2010

Una flor no fa estiu

Ja ho diuen, una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Però aquí la deixo.


Espero que aviat li donaré més videta al blog, quan torni de vacances a mitjans de juliol, ara per ara, no em ve massa de gust parlar de geocatxing, deixaré un temps aparcat l’altre blog.

dimecres, 16 de juny de 2010

Decebuda

Estic decebuda,clar que ja era d’esperar. Quan una comunitat petita comenta a créixer esdevé més variada, tots els membres ja no pensen igual, ni tenen el mateix estil, ni els mateixos valors…
Foroware ha deixat d’estar interessat en el geocatxing, i això que aquest tema era el que més fils tenia. En la meva opinió, això ha estat provocat per les polèmiques que s’han originat d’ençà que la comunitat de “foreros” (no sé si se’n diu així) ha crescut. En un escrit en quest blog, del 07 de Març, “Espanya és una fruitera” ja reflectia una mica que l’engrandiment de Foroware estava perjudicant el bon tarannà del fòrum.
En qualsevol tema que s’enceti no hi falten els comentaris que tenint o no, a veure amb el tema, reflecteixen uns sentiments crispadors, hi ha foreros a qui els agrada la bronca, només cal veure alguns dels fils, tant a Foroware com a Groundspeak, es nota el ressentiment d’uns cap uns altres.

Ara, veient que l’apartat de geocatxing en català de Foroware, tendeix a desaparèixer, se’n ha creat un de nou. Doncs bé la polèmica ja està servida, ja n’hi ha uns que no volen que s’obligui a traduir al català qualsevol escrit que no estigui en aquesta llengua. I perquè no? si amb els traductors automàtics no hi ha d’haver cap problema? a més si és en castellà, d’acord, tots ho entendrem, però i si escriu un anglès o un alemany.
De tota manera es podria matisar aquest punt de les normes. Però no s’ha suggerit això, no, només s’ha sabut criticar.
Crec que si algú escriu en castellà per desconeixement del català ningú el dimonitzarà, o sí? No m’agraden les postures radicals.

Menys m’agraden aquells que intervenen en els fils per enriure-se’n o provocar més polèmica. Ja hi hagut una intervenció de les que no s’entenen. Què hi fa opinant en l’apartat de geocaching en català, en un fil sobre el català, un geocatxer espanyol i que escriu en suahili? Per molt que desprès digui que feia broma i que no l’he sabuda encaixar, només cal mirar intervencions anteriors en el fil sobre la reorganització de Foroware, o en el fòrum català en el fil “consulta web cat” per veure de quin peu calça.

On són la tolerància i la bona voluntat?
I que consti que on dic tolerància, no vull dir deixar-se trepitjar.

dimarts, 1 de juny de 2010

CURIOSITAT


Fa molts anys, gairebé 40 que vaig anar per primer cop a França, amb la Tieta. Si, sí, Tieta amb majúscula, de tietes en tenia moltes, però Ella va ser única. Era una excursió amb autocar, que organitzava no recordo ben bé qui, i també hi anava una amiga meva del cole amb la seva mare i la seva avia. La ruta va ser Barcelona – Les- Lourdes – Les - Barcelona .
El que més em va impressionar d’aquell viatge, va ser una visita a uns jardins, que recordo que m’havien dit que eren d’un manicomi per professors, però que sempre he estat incapaç de recordar com es deien i on eren. (El segon va ser el Camembert, formatge que vaig menjar per primer cop en aquell viatge).

Doncs, be, el dissabte passat, anant a França per un event de geocatxing, l’Enric havia preparat un catxé en un poble que es diu Lannemezan, en un parc que es diu de la Demie- Lune, i resulta que és el lloc on jo havia estat.
Segueixen sent uns jardins d’un hospital psiquiàtric. No us imagineu la il•lusió que em va fer. Algun cop quan explicava la història del que havia vist, i no sabia dir on, tenia la sensació de que no em creien.
Han mantingut les mateixes figures, i estan molt cuidades, netes, restaurades... en fi, us deixo unes fotografies perquè ho veieu. Entendreu com em van frapar al veure-les amb 12 o 13 anys.
Poc es pensa el o la propietari/a d’aquest catxé el que m’alegrat fer-lo.