divendres, 30 d’abril de 2010

SANT JORDI I GEOCATXING



En el sopar mensual de geocatxing d’aquest mes d’abril varem celebrar Sant Jordi, una mica avançat, sí, però les dates van caure així, que hi farem!
Les organitzadores, si, aquest cop TAMBÉ, has estat LES i no ELS, ens van fer treballar el magí amb una història de dracs, princeses i catxés. Encara bo, que no vam haver de fer cap representació, quina por vaig passar, fins arribar al moment del cava i del sorteig dels llibres que havien dut per intercanviar, que no vaig respirar tranquila. Aleshores, i veient que no hi haurien actuacions, em vaig relaxar.

A més a més de parlar de catxés, les converses van derivar cap a un camp més literari, es van comentar llibres, es varen fer recomanacions...

Sembla que està arrelant aquesta idea de fer alguna celebració de tant en tant en els geo-sopars. S’organitzen com a events i tenen un al•licient afegit.

De motius no en falten, ja s’han fet de Nadal, de carnaval, de Sant Jordi, queden equinoccis i solsticis, encara que els tres que queden aquest 2010, seran més tard del tercer dijous, però posats a buscar segur que en trobem més de motius: al Maig, les flors, al juny, el blat, els segadors, sant Joan, el foc, el solstici...i a l’agost ... ostres! l’agost es podria fer un geo-sopar de festa major, no són a l’agost en la majoria dels nostres pobles?

En fi, ja veurem si la comunitat s’anima.

dilluns, 26 d’abril de 2010

CAP DE SETMANA AL VOLTANT D’UN CATXÉ



Al facebook s’ha creat un grup anomenat A mi gusta el Slow-geocaching. Jo vaig ser de les primeres en apuntar-s’hi. Aquest cap de setmana ha estat aquest, el geocatxing que hem practicat.

D’entrada diré que hem organitzat tot el cap de setmana per fer un catxé que total està a uns 50 Km de casa. No només hem fet aquest, clar, hem aprofitat i n’hem fet uns quants més per la zona, però si que ha estat un, el Comet-4, Montseny 1970 el leit motiv del cap de setmana.

Van quedar tant impressionats quan varem fer l’Avió de l’Albera, que volíem fer aquest amb una actitud de calma i respecte, sense cap pressa. Ja sabíem de bell antuvi, que seria un catxé dels que te’n recordes, sinó per sempre, que no es pot dir mai, si per molt de temps.

L’Enric ho va organitzar. És únic per lligar hotels, catxés, restaurants... Tant si sortim sols, com quan anem acompanyats ell és, gairebé sempre, el que se’n cuida de fer les reserves, mirar els catxés...

Hi varem anar amb els Sisu i Montse, habituals en moltes de les nostres sortides de geocatxing i amb en Joan i la Isabel, amics que, tot i no ser del ram, ens acompanyen de tant en tant, si els catxés s’ho valen, clar. Crec poder assegurar que si sempre practiquéssim aquesta mena de geocatxing, ens acompanyarien més sovint.
El de l’avió de l’Albera que he esmentat abans, el varem fer amb ells, i això que hi varem haver d’anar dos dies seguits perquè el primer no el vam trobar. Val a dir que dormíem a Figueres, no ens va caldre pujar i baixar de Barcelona.
Si el voleu consultar, també és un molt bon catxé, dels que deixen empremta, és el GC197NT.
Ja és casual que una de les primeres visites que ha tingut aquest catxé, ha estat la del propietari del catxé de l’avió de l’Albera.

I tornant al catxé que ens ocupa, el del Comet 4, s'ha de dir que és un catxé que te molta feina darrera. Hi varen col•laborar diferents equips per tal d’esbrinar el lloc exacte i tota la història del que va passar. És el GC22N04.
Si el consulteu no deixeu de llegir el log d’en Heidelgun, del 5 d’abril, que amplia l’informació, i de veure les fotografies que s’hi han anat penjant. Impressionants les del DeepButti amb la neu.

Com a curiositat dir que encara es troben restes de l’accident pels voltants del catxé.
Nosaltres hi varem trobar un trosset de rètol, un trosset de corretja de rellotge i algunes coses més que podeu veure a les mans d’ en Joan:




Ho varem portar fins als peus del monument commemoratiu.




També vam aprofitar per fer uns 8 o 9 catxés més per la zona, ja que hi varem estar dissabte i diumenge, així vam poder conèixer uns llocs ben curiosos, com la taula dels Bisbes, fer una caminada pel Pla de la Calma, i conèixer diferents fonts del Montseny, fins i tot vam poder practicar CITO, cosa que, de fet, no ens va fer cap gràcia.

dilluns, 19 d’abril de 2010

UN ALTRE MINI PEL MEGA




Ja ha estat publicat el MEGA.
L’organitza “el comité de eventos” i aquest comitè és com hisenda: “somos todos”. Quina rucada!. Tothom sap qui és el pare, l’owner, d’aquest Mega.

És evident que l'equip Seping no ho fa tot sol, que rep l’ajut d’altres equips, i sinó que li preguntin al Bat62, que ha estat des d’un bon començament, i segueix estant, darrera de tot el tema informàtic i segur que d’alguna cosa més. D’altres ja hi han col•laborat en traduccions, o amb altres temes, els de Turisme de Lloret, els equips que han organitzat els Minis....

Però anem al grà. La qüestió és que el dia 11 d’abril es va celebrar el quart Mini-event pel Mega. Va ser un Mini diferent dels anteriors.

D’entrada no va tenir plantada de catxés nous. I, entre nosaltres, ni falta que feia.

La gran majoria d’equips que acostumem a assistir als Minis, no ens havíem acabat els publicats en el tercer.
Nosaltres, en varem fer uns quants al matí, tota una sèrie. Tot i així van haver equips que en van fer dues o més , de sèries, vull dir.

L’event es va celebrar en un local de Lloret anomenat “El puntet”. Es tracta d’un centre de l’Ajuntament, destinat als joves, on es poden conectar gratis a Internet, poden pendre un refresc, llegir prensa, fer jocs de taula, fins i tot hi tenen una sala insonoritzada per poder assajar grups de música.
Allí es van parar taules i cadires per poder dinar. Un dinar que s’havia portat cadascú. Ho vaig trobar força interessant, sembla que el proper també serà així, però en lloc de cadascú el seu, es portarà menjar per compartir. Encara millor. Clar que es corre el risc de que tothom porti una truita de patates, je je je. Crec que s'intentarà fer-ho al aire lliure.

Desprès de dinar, en Seping no ens va deixar fer el ronso ni la migdiada. Ens va informar de com estan els temes del Mega. Sembla ser que hi hauran algunes coses “sonades”. No desvetllaré res aquí, així, els que no hi éreu, encara tindreu més ganes de venir al proper Mini.

També es va anar concretant el tema del voluntariat, es necessita força gent, sobretot per la rebuda dels diferents equips, i també persones amb idiomes, intèrprets que facilitin la comunicació amb els equips estrangers.
Per això es va passar una mena de petita enquesta, per saber la disponibilitat i les característiques dels assistents. És el que deia al principi, per un event d’aquestes característiques cal col•laboració.
De tota manera, encara que aquest tema sembli feixuc, els voluntaris no hauran de treballar més de dues hores, així que també podran gaudir plenament de l’event.

La resposta va ser molt positiva, diria que tothom es va apuntar per ajudar. Així fa goig implicar-se en aquestes tasques.

I res més a dir pel moment. Ens veiem en el proper Mini del mes de Juny, que per cert, ja està publicat.

dimarts, 13 d’abril de 2010

MINI VACANCES ABRIL 2010


Aquesta setmana francesa ha estat molt relaxada, i geocatxerament parlant, molt productiva.
Què vull dir? Doncs que hem fet molts catxés, però contràriament al que em podia pensar a priori, no m’he estressat gens. Intento ara buscar-ne els motius.

En primer lloc, sortíem al dematí sense cap propòsit concret pel que fa a nombre de catxés. Si algun se’ns resistia o no trobàvem el camí, el deixàvem córrer i ja està. (Anem amb el e-trex groc, que ni mapes, ni rutes ni res de res, només una fletxa) Al anar sols no costa gens prendre decisions, quan es va en colla, l’un per l’altre, ningú vol prendre la iniciativa, i menys la de deixar estar un catxé.

En segon lloc, gairebé tots han estat rurals, no em tingut cap pressió per part dels geomuggles, i els que han estat cèntrics, han estat en pobles molt tranquils i al ser dies feiners tampoc ens ha comportat cap problema.

En tercer lloc, al no dur cap pla establert, a cada moment hem pogut gaudir de l’entorn.




Hem fet un earth catxé en un circ prehistòric, on per fer el found calia només passar per un corriol, doncs nosaltres varem fer tota la volta al circ, bé, pel recorregut més curt, però ens hi varem estar més d’una hora, gaudint d’aquelles pedres espectaculars.
Un altre exemple, el pont del diable de St Guillhem le Desert, desprès de trobar el catxé varem fer un tomb per tota la zona, és magnífica, fins i tot hi han fet una platja a la vora de l’Herault. El mateix poble de St. Guilhem val una bona passejada, igual que la Couvertoirade....
En un altre cas, varem fer un picnic a dalt de la Causse de Larzac, aprofitant que hi havia un catxé...




Conclusió: No importa el número de catxés, el que importa és gaudir del que fas.

I dels catxés què dir... alguns ens han fet conèixer uns indrets excepcionals, i d’altres no tant. Potser el millor indret, o el més espectacular va ser uns salts d’aigua prop de St. Guilhem, d’un catxé que, per cert, no varem trobar. No som gaire bons fotògrafs i al foto no s’acaba d’apreciar tota la bellesa del lloc:




Alguns ens van decebre una mica, però potser la culpa no és dels catxés en sí, sinó de les nostres preferències, eren urbans, en uns barris de les afores de Montpeller, on no hi varem acabar de veure el què i els varem deixar estar. Les grans ciutats tenen moltes cares, i no sempre totes ens agraden.

El que si hem observat, és com ha baixat la qualitat del contingut de les carmanyoles, igual que aquí, es pot dir que ja no hi intercanviem gairebé mai, només hi trobem porqueries, i no és perquè ja tinguem una edat que pensem així, no crec que cap nen volgués endur-se un ninot trencat, o una propaganda d’un hotel, o una arandela rovellada, tot això (i llumins) és el que hi hem anat trobant. Enyoro quan anàvem expressament a comprar regals pels catxés, a la ferreteria, a la papereria o fins i tot als “xinos”. És una llàstima, tenia el seu encant i conferia legitimitat al nom de tresor.