dimarts, 23 de març de 2010

SOBRE EL REIKI

Reproducció de l’entrevista que en Gaspar Hernàndez ve fer a Jaume Isal i que va ser publicada al “El Periodico” del 5 de febrer del 2009.
La seriositat del periodista i del mitjà són, al meu entendre, indiscutibles, i l’entrevista molt entenedora. Crec que es una bona manera d’encetar “categoria”. Espero seguir amb articles propis, de divulgació i experiències, bàsicament en els dos camps on m’he mogut: el Reiki i les Flors de Bach.

Jaume Isaal Vallés (Barcelona 1955) és terapeuta coach i creador del mètode de reeducació psicoemocinal Plenitud harmònica.Combina el reiki, una teràpia alternativa que pretén la sanació mitjançant la transferència de l'energia universal a través de les mans, amb la prevenció de riscos laborals.

--¿Com combina el reiki i l'estrès laboral, vostè?
--Amb naturalitat. Fins ara no hem valorat prou la relació que hi ha entre l'estrès i les baixes laborals. La majoria de les malalties gastrointestinals i musculoesquelètiques i les depressions són somatitzacions d'haver estat molt temps mantenint una situació d'estrès, una situació en què un es veu incapaç.
--¿I?
--S'ha d'aprendre a connectar amb una part de tu on trobes la manera de veure aquestes coses des d'un altre punt de vista, i no sentir-te desbordat.
--¿Què és el reiki?
--El reiki és una eina per poder connectar amb les capacitats innates de qualsevol ésser humà per a l'autosanació.
--¿Qualsevol el pot practicar?
--Sens dubte. I la pràctica d'aquesta tècnica ajuda a desbloquejar energia de patrons mentals --que sempre són anar de víctima o de culpable--, i entendre les nostres emocions.
--¿Una persona pot fer reiki per a si mateixa?
--Sí. El reiki és per a un mateix; després podem compartir-lo. Abans, un mestre t'ha portat al conscient una cosa que ja tenies. Tots ens posem les mans sobre el cos quan ens fa mal alguna cosa.
--¿El reiki és imposició de mans?
--Sí. Si ens fa mal alguna cosa, la primera cosa que fem és posar les mans a sobre del lloc on sentim el dolor. El mestre porta al conscient el perquè funciona posar les mans.
--¿Per què?
--Perquè tot és energia i el reiki la canalitza. Tots estem sempre connectats a aquesta pura energia.
--Està de moda.
--Sí, però només com a nova idea no funciona. El reiki està ajudant moltes persones perquè s'estan adonant de quina és la seva vertadera identitat. Alguna cosa està ressonant a dins seu. Quan t'adones de la teva vertadera identitat, els bloquejos físics i emocionals desapareixen i connectes amb la pau profunda que ets en essència.
--¿Quina importància té l'acceptació, acceptar el que ens arriba?
--Absoluta. La vida és acceptació. Quan dic sí a les coses que m'arriben a la vida, l'energia flueix al meu cos. Quan dic no, l'energia es contrau i forma un bloqueig, una espècie dechapapote energètic. El reiki ajuda a desfer aquest chapapote acumulat: emocional, mental i físic. Perquè aquests bloquejos energètics acaben afectant el cos físic.
--¿Es pot practicar reiki a la feina?
--Sí, jo ho faig. Es pot viure a la feina des de les ensenyances del reiki i així evitar molt estrès. No es mesuren prou els nivells d'estrès en una empresa.
--¡Només s'han de mirar les cares!
--Però avui dia hi ha mètodes d'avaluació que ens permeten veure la falta de vitalitat, l'apatia, l'excés d'addiccions, la baixa sociabilitat, que ja s'han definit com a conseqüència de l'estrès a l'empresa. En altres temps s'atribuïen potser a temes personals o a altres factors.
--¿Fins on és culpa del cap?
--Un cap que no tingui clar el seu rol i la quantitat de feina que jo puc fer per unitat de temps provocarà en mi ansietat. Però jo tinc una capacitat innata que actua per moderar aquests efectes externs.
--No podem escollir com són les coses, però sí com les veiem.
--La majoria de vegades responem a les situacions de l'exterior amb uns patrons mentals que ens posen un filtre de negativitat davant de la realitat. Avui dia comptem amb diverses tècniques que ens permeten poder treure'ns aquest filtre per així adonar-nos de les capacitats reals que tenim per poder resoldre això que, fins a aquest moment, ens havia semblat que érem incapaços de resoldre.
--¿Per exemple?
--L'obligació d'empassar-me les meves emocions i la de gestionar les emocions que vénen de fora cap a mi, és a dir, les emocions dels meus clients, les dels meus proveïdors, etcètera.
--¿Què li diria a un dependent?
--Que pot aprendre que el client no està enfadat amb ell, sinó que ho està amb ell mateix. Del que es tracta és de no entrar en una relació víctima-culpable quan sent o veu la ràbia o el descontentament del client. Aquella és l'emoció del client, no la seva.
--¿Sempre anem de víctimes o de culpables?
--Normalment solem establir relacions de victimització i de culpabilitat perquè aquestes relacions justifiquen els nostres errors. No hem après a gestionar els nostres fracassos i les nostres emocions, i, per tant, necessitem que un agent extern a nosaltres sigui el causant del nostre fracàs. Avui dia, puc reeducar-me per acceptar que ni tan sols és un fracàs. Intentar-ho és un aprenentatge.