dimarts, 23 de març de 2010

GEOCATXING PER TERRES DE LLEIDA



El cap de setmana del 14 de març va començar d’una manera una mica esbojarrada. A mig matí del divendres em telefona l’Enric i em diu que ha vist una oferta al balneari de Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges, per la nit de dissabte, i que si em semblava bé, fes la reserva. La vaig fer ipso facto!. De fet ja teníem pensat d’anar el dissabte a Tàrrega, però no sortir tot el cap de setmana. El pla era anar fent catxés dels que l’equip Oust havia posat per la zona. Quan, gairebé al migdia, ho explico a la Montse (de Sisu i Montse) em diu que s’hi afegeixen, i torno a fer un altre reserva per ells.
Al vespre, ja desprès de sopar, em vaig trobar amb una amiga –no geocatxer- que en saber l’oferta del balneari, també es va voler afegir, amb el seu marit, a la sortida. Total que a quarts de dotze de la nit, estàvem fent la tercera reserva d’hotel.

Al matí de dissabte varem començar a fer els catxés amb els Sisu i Montse i cap al migdia se’ns fan afegir en Joan i l’Isabel, els no geocatxers.
Ja amb uns catxés fets, vam arribar a l’hotel a les 20h i encara vam tenir temps de donar-nos un banyet a la piscina, que van mantenir oberta fins més tard, només per nosaltres sis. Tot un luxe. El que no vam poder és fer el circuit termal, ja era massa tard.

La dèria dels catxés, com sempre!

Aquesta sèrie de catxés ha estat molt prolífica, crec que no l’hem acabat tota i sembla que encara en poden posar més.
Ens ha agradat conèixer aquesta zona més detalladament, alguns dels indrets on els catxés ens han portat han estat força interessats, com un antic cementiri, on per cert no vam trobar el catxé, o l’oasi de les rodes, un lloc força peculiar, ho podeu veure a les fotografies. Cal destacar que tots els catxés estaven força ben documentats.

De tota manera, per mi han estat massa catxés, o massa o massa repetitius, no ho sabria precisar, però de tota manera ha estat un cap de setmana divertit.

Ah! I un altre cosa bona han estat els àpats, el sopar del dissabte al balneari, potser el més fluixet, però els dinars a Cal Menut a Belianes i a Ca la Maria, a Sant Martí de Maldà, van ser excel•lents, un amb una cuina internacional i elaborada i l’altre de cuina casolana, però ambdós del tot recomanables, de fet l’equip Oust ja els recomana en un dels catxés.

Si encara no heu anat a catxejar la zona, proveu aquests restaurants!