dimecres, 24 de març de 2010

GRÀCIES GARRI

Un catxé acabat de publicar per l’equip Racoseral,el GC255G4, m’ha fet reflexionar sobre tota la tasca duta a terme per en Garri.

Li hem d’agrair que hagi esmerçat bona part del seu temps en el geocatxing, no només revisant i publicant catxés, sinó també posant-ne.

Recordo quan vaig publicar el primer catxé, (no és que n’hagi publicat gaires) que, a part d’ajudar-me a fer-ho, em va enviar un correu adjuntat unes instruccions per fer-ho en codi html. (Encara que per mi l’html = xinès, ho sento, vaig néixer massa aviat). Però això demostra l’interès que posava en ajudar als novells.

I tot això, tinc entès que ho feia sense obtenir res a canvi, és una feina voluntària, només en treia la satisfacció de la feina ben feta i de veure com anava creixent el geocatxing, activitat que es veu s’estimava força.

Pel que fa als catxés que ha posat, tal com diu en Racoseral, són una assegurança de diversió. No és que els hagi fet tots, però sí uns quants, i us puc assegurar que són catxés dels bons. Només una pega, és propens a buscar els amagatalls prop d’esbarzers.

Personalment no l’he tractat gaire, per tant no sé que l’ha dut exactament a deixar el geocatxing, però sí sé que estava sent molt mal tractat en alguns foros per part d’una minoria de geocatxers, dels que no val la pena parlar perquè ells sols, amb les seves intervencions, es desqualifiquen. També es cert que la feina se li havia multiplicat moltíssim, només cal veure el ritme de publicació de catxés nous que hi ha ara i el de fa un parell d’anys. Ara surten catxés com bolets. Per altre banda, sembla que darrerament tampoc n’anava a buscar i fa molt de temps que no en posa, és a dir sembla un adéu definitiu, no només com a revisor.

També vull fer palès que gràcies a ell (i a l’equip Tècnics) tenim els sopars mensuals, els geosopars, som molts els que hi assistim regularment i ens serveixen per caviar impressions, per comentar el darrer mystery, per conèixer nous geocatxers, fins i tot de tant en tant es deixa caure algun estranger que està de pas...total, unes trobades ara ja imprescindibles.

En fi, que respecto la seva decisió, però em sap greu. Potser, i això és una picada d’ull, d’aquí un temps ens el tornem a trobar en aquest mon del geocatxing.

Gracies per tot, Lluís.

dimarts, 23 de març de 2010

GIRONA


Aquest ha estat un cap de setmana especial. Per celebrar el nostre aniversari, el divendres varem anar al parador de Sau.
Quina placidesa! Llevar-se sentint només els ocells. Llàstima que hi havia boirina, tant habitual aquí, i la vista sobre el pantà no era tot lo bona que podia haver estat. Tot i així els tons de gris i blau eren espectaculars.

El dissabte ja varem fer cap a Girona. Hi hem estat molts cops, ens agrada força i sempre trobem algun indret nou on no havíem estat o un petit carreró per on no hi havíem passat.
La vall de Sant Daniel dona molt de sí, hi ha camins i caminets per on passejar, et sents en plena natura, sense haver-te de complicar gaire la vida per terrenys massa dificultosos.
Evidentment hi hem fet catxés, a la ciutat i a les rodalies.
No sé si ha estat pel lloc o pels catxés, però no m’he estressat gens, fins i tot en els urbans, com els hem fet quan ja era fosc, no hem tingut problemes de geomuggles.

Alguns han estat dels que més m’agraden a mi, com el de l’ermita del Calvari, un multi on s’ha de caminar una mica, però sense gaire desnivell ni gaire estona, fora de ciutat i amb un final a un lloc que està força bé, vaja, per mi, amb tots els ingredients d’un bon catxé. Ja sé que potser ara no estan de moda, però a mi m’agraden els multis, el fet d’anar recopilant dades fa que et fixis més en el trajecte.



En Rofo15 ja es va entossudir no fa gaire en que ens aprenguéssim els rius i els ponts de Girona, publicant un mystery (GC1T6BY) i ara altres geocatxers, entre ells la Soniettte, ens han fet visitar alguns d’aquest ponts posant-hi catxés.

Per cert que la Soniettte està donat a conèixer Hostalric a base d’anar-hi posant catxés, el projecte H, que suposo que acabarà amb un bonus final.
Hi varem parar de tornada. És un poble que per mi te una significació especial, tot i no haver-hi estat molts cops, hi tinc records d’infantesa d’haver-hi anat amb el pare i l’avi, ells si que el coneixien molt bé.

Resumint, un cap de setmana més relaxat que l’anterior, però també ple de catxés.

GEOCATXING PER TERRES DE LLEIDA



El cap de setmana del 14 de març va començar d’una manera una mica esbojarrada. A mig matí del divendres em telefona l’Enric i em diu que ha vist una oferta al balneari de Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges, per la nit de dissabte, i que si em semblava bé, fes la reserva. La vaig fer ipso facto!. De fet ja teníem pensat d’anar el dissabte a Tàrrega, però no sortir tot el cap de setmana. El pla era anar fent catxés dels que l’equip Oust havia posat per la zona. Quan, gairebé al migdia, ho explico a la Montse (de Sisu i Montse) em diu que s’hi afegeixen, i torno a fer un altre reserva per ells.
Al vespre, ja desprès de sopar, em vaig trobar amb una amiga –no geocatxer- que en saber l’oferta del balneari, també es va voler afegir, amb el seu marit, a la sortida. Total que a quarts de dotze de la nit, estàvem fent la tercera reserva d’hotel.

Al matí de dissabte varem començar a fer els catxés amb els Sisu i Montse i cap al migdia se’ns fan afegir en Joan i l’Isabel, els no geocatxers.
Ja amb uns catxés fets, vam arribar a l’hotel a les 20h i encara vam tenir temps de donar-nos un banyet a la piscina, que van mantenir oberta fins més tard, només per nosaltres sis. Tot un luxe. El que no vam poder és fer el circuit termal, ja era massa tard.

La dèria dels catxés, com sempre!

Aquesta sèrie de catxés ha estat molt prolífica, crec que no l’hem acabat tota i sembla que encara en poden posar més.
Ens ha agradat conèixer aquesta zona més detalladament, alguns dels indrets on els catxés ens han portat han estat força interessats, com un antic cementiri, on per cert no vam trobar el catxé, o l’oasi de les rodes, un lloc força peculiar, ho podeu veure a les fotografies. Cal destacar que tots els catxés estaven força ben documentats.

De tota manera, per mi han estat massa catxés, o massa o massa repetitius, no ho sabria precisar, però de tota manera ha estat un cap de setmana divertit.

Ah! I un altre cosa bona han estat els àpats, el sopar del dissabte al balneari, potser el més fluixet, però els dinars a Cal Menut a Belianes i a Ca la Maria, a Sant Martí de Maldà, van ser excel•lents, un amb una cuina internacional i elaborada i l’altre de cuina casolana, però ambdós del tot recomanables, de fet l’equip Oust ja els recomana en un dels catxés.

Si encara no heu anat a catxejar la zona, proveu aquests restaurants!

QUÈ ÉS EL REIKI?

Del Reiki ja en vaig parlar en el primer escrit de Teràpies naturals. Bé, jo no en vaig dir res, però vaig reproduir una entrevista d’en Gaspar Hernàndez a Jaume Isal que girava entorn d’aquesta teràpia.
Ara faré la meva aportació personal, tot i que per Internet es poden trobar moltes explicacions semblants i millors.

Reiki, en japonès, vol dir ENERGIA UNIVERSAL DE VIDA. És una energia que tots tenim i que es troba en tot l’Univers, és la força vital (que té tants noms com civilitzacions han existit), està constituïda per ones lumíniques i de calor, que cada un de nosaltres pot canalitzar i redistribuir a través de les mans.

El fet de l’imposició de mans per confortar, per alleujar el dolor, es tan antic com els instints. Quan tenim dolor, el primer que fem es dur la mà al lloc adolorit. Quan un nen es fa mal, el primer que vol és que la mare l’acaroni i així es reconforta molt ràpidament. Quan un nen te febre o està marejat, la mare, per instint li posa la mà al front...El tacte humà transmet calor, consol i poder curatiu.

L’hiperactivitat de la societat actual, l’excessiu desig de possessió i la dependència de la tecnologia, són causa d’ansietats i d’allunyament del nostre Centre Interior.
Cada cop més, les persones perceben aquesta situació i es rebel•len buscant la tranquil•litat i l’equilibri interior a traves de les tècniques creades especialment per aquest fi. El Reiki es diferencia de les altres tècniques en alguns punts essencials.

Una de les característiques més extraordinàries és l’absència de contraindicacions, tant pel donant com pel receptor, ja que no entra en joc la pròpia energia individual, sinó que de fet, el transmissor es converteix en un canal per el que flueix l’energia vital universal; és com posar-se a disposició del projecte diví.

No hem de confondre el Reiki amb cap religió ni creença. Tampoc és màgia.

Es desconeix l’origen del Reiki, però es sap que tan Jesús, com Buda sanaven amb les mans, i es suposa que era l’energia Reiki.
Només hi ha dades del seu redescobriment pel Mestre Japonès Mikao Ussui a finals del segle XIX.
Amb el Reiki es sana considerant les persones com a una Unitat, es noten els seus beneficis en tots els aspectes, físic, mental, emocional i espiritual:

-Desbloqueja l’energia i restableix l’equilibri.
-Elimina les tensions provocades per l’estrès.
-Harmonitza cos i ment.
-En el cas de malalties físiques no intenta substituir la teràpia mèdica, però és un reforç molt efectiu per superar els tractament, els seus efectes secundaris i/o accelerar el procés de curació.

SOBRE EL REIKI

Reproducció de l’entrevista que en Gaspar Hernàndez ve fer a Jaume Isal i que va ser publicada al “El Periodico” del 5 de febrer del 2009.
La seriositat del periodista i del mitjà són, al meu entendre, indiscutibles, i l’entrevista molt entenedora. Crec que es una bona manera d’encetar “categoria”. Espero seguir amb articles propis, de divulgació i experiències, bàsicament en els dos camps on m’he mogut: el Reiki i les Flors de Bach.

Jaume Isaal Vallés (Barcelona 1955) és terapeuta coach i creador del mètode de reeducació psicoemocinal Plenitud harmònica.Combina el reiki, una teràpia alternativa que pretén la sanació mitjançant la transferència de l'energia universal a través de les mans, amb la prevenció de riscos laborals.

--¿Com combina el reiki i l'estrès laboral, vostè?
--Amb naturalitat. Fins ara no hem valorat prou la relació que hi ha entre l'estrès i les baixes laborals. La majoria de les malalties gastrointestinals i musculoesquelètiques i les depressions són somatitzacions d'haver estat molt temps mantenint una situació d'estrès, una situació en què un es veu incapaç.
--¿I?
--S'ha d'aprendre a connectar amb una part de tu on trobes la manera de veure aquestes coses des d'un altre punt de vista, i no sentir-te desbordat.
--¿Què és el reiki?
--El reiki és una eina per poder connectar amb les capacitats innates de qualsevol ésser humà per a l'autosanació.
--¿Qualsevol el pot practicar?
--Sens dubte. I la pràctica d'aquesta tècnica ajuda a desbloquejar energia de patrons mentals --que sempre són anar de víctima o de culpable--, i entendre les nostres emocions.
--¿Una persona pot fer reiki per a si mateixa?
--Sí. El reiki és per a un mateix; després podem compartir-lo. Abans, un mestre t'ha portat al conscient una cosa que ja tenies. Tots ens posem les mans sobre el cos quan ens fa mal alguna cosa.
--¿El reiki és imposició de mans?
--Sí. Si ens fa mal alguna cosa, la primera cosa que fem és posar les mans a sobre del lloc on sentim el dolor. El mestre porta al conscient el perquè funciona posar les mans.
--¿Per què?
--Perquè tot és energia i el reiki la canalitza. Tots estem sempre connectats a aquesta pura energia.
--Està de moda.
--Sí, però només com a nova idea no funciona. El reiki està ajudant moltes persones perquè s'estan adonant de quina és la seva vertadera identitat. Alguna cosa està ressonant a dins seu. Quan t'adones de la teva vertadera identitat, els bloquejos físics i emocionals desapareixen i connectes amb la pau profunda que ets en essència.
--¿Quina importància té l'acceptació, acceptar el que ens arriba?
--Absoluta. La vida és acceptació. Quan dic sí a les coses que m'arriben a la vida, l'energia flueix al meu cos. Quan dic no, l'energia es contrau i forma un bloqueig, una espècie dechapapote energètic. El reiki ajuda a desfer aquest chapapote acumulat: emocional, mental i físic. Perquè aquests bloquejos energètics acaben afectant el cos físic.
--¿Es pot practicar reiki a la feina?
--Sí, jo ho faig. Es pot viure a la feina des de les ensenyances del reiki i així evitar molt estrès. No es mesuren prou els nivells d'estrès en una empresa.
--¡Només s'han de mirar les cares!
--Però avui dia hi ha mètodes d'avaluació que ens permeten veure la falta de vitalitat, l'apatia, l'excés d'addiccions, la baixa sociabilitat, que ja s'han definit com a conseqüència de l'estrès a l'empresa. En altres temps s'atribuïen potser a temes personals o a altres factors.
--¿Fins on és culpa del cap?
--Un cap que no tingui clar el seu rol i la quantitat de feina que jo puc fer per unitat de temps provocarà en mi ansietat. Però jo tinc una capacitat innata que actua per moderar aquests efectes externs.
--No podem escollir com són les coses, però sí com les veiem.
--La majoria de vegades responem a les situacions de l'exterior amb uns patrons mentals que ens posen un filtre de negativitat davant de la realitat. Avui dia comptem amb diverses tècniques que ens permeten poder treure'ns aquest filtre per així adonar-nos de les capacitats reals que tenim per poder resoldre això que, fins a aquest moment, ens havia semblat que érem incapaços de resoldre.
--¿Per exemple?
--L'obligació d'empassar-me les meves emocions i la de gestionar les emocions que vénen de fora cap a mi, és a dir, les emocions dels meus clients, les dels meus proveïdors, etcètera.
--¿Què li diria a un dependent?
--Que pot aprendre que el client no està enfadat amb ell, sinó que ho està amb ell mateix. Del que es tracta és de no entrar en una relació víctima-culpable quan sent o veu la ràbia o el descontentament del client. Aquella és l'emoció del client, no la seva.
--¿Sempre anem de víctimes o de culpables?
--Normalment solem establir relacions de victimització i de culpabilitat perquè aquestes relacions justifiquen els nostres errors. No hem après a gestionar els nostres fracassos i les nostres emocions, i, per tant, necessitem que un agent extern a nosaltres sigui el causant del nostre fracàs. Avui dia, puc reeducar-me per acceptar que ni tan sols és un fracàs. Intentar-ho és un aprenentatge.

TERÀPIA FLORAL DEL DR. BACH -y 5-

PREPARACIÓ DELS ELIXIRS

La preparació d’un elixir floral necessita una sensible percepció i una gran coneixement del món vegetal. Les dues etapes essencials en l’elaboració són: la recol•lecció de les flors i l’obtenció de la tintura mare.

Les flors tot just collides es posen en un recipient amb aigua de brollador, a ser possible del mateix lloc on es cullen les flors (o d’un brollador de qualitat). Es tenen exposades al sol tres o quatre hores, retirant les flors amb molt de compte quan comencen a marcir-se. Aquest és el mètode d’infusió solar, o solarització, que va fer famós el Dr. Bach. Aquesta maceració es barreja al 50% amb alcohol o brandy i tot seguit es dinamitza. El preparat resultant és la tintura mare.

L’altre mètode d’elaboració dels elixirs és per ebullició, amb aquest mètode el Dr. Bach va obtenir 18 elixirs. Consisteix en bullir les flors a foc lent una mitja hora amb aigua pura i exposant-les desprès una hora al Sol. Desprès de filtrar el líquid (queda la meitat del contingut) s’afegeix aigua i es procedeix de la mateixa manera que en la maceració: es barreja amb alcohol per conservar-ho.

Cal recordar que hi ha una essència, el Rock Water, que no és una flor. El Dr. Bach va utilitzar aigua de brollador amb poder curatiu, per tant qualsevol font o rierol que resti en el seu estat natural, sense contaminar, es pot utilitzar per aquest remei. Aquest elixir només és solaritza mitja hora.

Un cop obtinguda la tintura mare, el següent pas és l’obtenció del que es denomina stock o primera dissolució. A una base d’hidroalcohol (que varia segons l’elaborador) s’afegeixen unes gotes de tintura mare, aconseguint així l’elixir floral, també depèn de l’elaborador la quantitat de gotes de tintura mare que es posen.

L’elixir anomenat stock, és el que els diferents elaboradors comercialitzen. La tintura mare no es comercialitza. Per tant totes les fórmules pels tractaments es preparen a partir del stock.

TERÀPIA FLORAL DEL DR. BACH -4-

COM ACTUEN LES ESSENCIES FLORALS

La forma en que actuen les essències florals resulta misteriosa per la ciència moderna, però en tenim constància dels seus efectes positius, que no es poden explicar senzillament amb l’efecte placebo. Prova d’això, és que resulten efectives en infants, segurament també, per la seva gran sensibilitat i capacitat de reacció.

Segons el Dr. Bach, cada flor té un camp energètic particular i rep constantment les energies del Cosmos, particularment del Sol, a traves de les fulles i la tija, que a la vegada és alimentat per l’arrel. Aquestes vibracions energètiques es poden recollir en les seves essències i tenen la capacitat d’harmonitzar certes emocions.

Fa poc, s’ha demostrat que l’aigua té “memòria”, del que es dedueix que l’aigua que s’utilitza en la teràpia floral conté una informació de les propietats de la flor, que posteriorment ens és transmesa.

Un altre concepte important en la medicina vibracional és la ressonància. Si col•loquem diferents violins en una habitació i polsem les cordes d’un d’ells amb un arc, els restants emetran un so anàleg. Així les microdosis de les propietats de la flor, gravades a l’aigua, ressonen a través del nostre sistema energètic.

Els savis han mantingut durant mil•lennis, que cada esser humà és un microcosmos del macrocosmos. Per tant, les influencies que han incidit en la flor, també incideixen en nosaltres.

Gràcies a les seves elevades vibracions, les essències florals, tenen la propietat d’augmentar la freqüència de les nostres vibracions humanes, reconduint-les a un nivell superior. L’efecte no es produeix en la part física del cos, sinó en les capes vibratòries, fins que les travessen, és el anomenat camp bio-energètic. En aquest nivell es troben emmagatzemats, de manera semblant a un ordinador, els nostres models anímics de reacció enfront els impulsos que rebem, amb els seus aspectes positiu i negatiu. Les essències florals duen a terme al re-harmonització del camp bio-energètic.

Les essències florals exerceixen un efecte positiu en nosaltres, tan a nivell físic com mental. Ens ajuden a sentir-nos revitalitzats, ja que col•laboren en la substitució de les nostres emocions negatives per emocions positives i a prevenir o curar malalties, doncs ja és sabut que les emocions incideixen en el nostre benestar físic, que les emocions negatives provoquen estrès i que els pensaments positius potencien el sistema immunològic.

Les essències fan el seu efecte de manera gradual, incorporant una qualitat al camp energètic del receptor, sobre el que influeix d’una manera tan subtil i silenciosa que li farà pensar que aquesta qualitat ja li era pròpia, per això algunes persones que han pres essències durant un temps diuen que no han notat efectes importants que se’ls hi puguin atribuir, però si se’ls pregunta pels estats emocionals conflictius, admeten que han millorat, sense que puguin concretar quan.

TERÀPIA FLORAL DEL DR. BACH -3-

QUÈ SÓN ELS ELIXIRS FLORALS

Els elixirs, o essències florals, són preparats líquids obtinguts de la maceració de flors, que ens aporten les qualitats curatives i de transformació personal del món vegetal. Cada essència posseeix una qualitat particular corresponent a una emoció i estat d’ànim.

Si s’analitzen químicament el resultat és: aigua i brandy, però ha quedat evidenciat que, en realitat, són molt més que això. Es tracta d’una teràpia vibracional.

Actuen transformen les emocions, les actituds, els hàbits de comportament que obstaculitzen el desenvolupament personal i pertorben la salut. S’utilitzen per remuntar la tristor, la manca de confiança en un mateix, l’estrès, els estats depressius, l’ ansietat...etc. Aquests preparats busquen harmonitzar el pla espiritual i emocional amb el físic, equilibrant l’energia corporal. Afavoreixen l’expressió de les nostres capacitats i ens encaminen cap una manera de viure més equilibrada.

Al no contenir agents físics o bioquímics, no es corre cap risc de toxicitat ni d'efectes secundaris, i en cas d’error en la prescripció, tampoc es corre cap perill. Són compatibles amb qualsevol altre tractament o teràpia.

Aquest sistema terapèutic va ser descobert pel Dr. Bach als anys 30, seguint les obres i el pensament de mestres anteriors, que ja consideraven la salut des d’una perspectiva global, cos-ment-esperit, comprenent l’importància de la harmonia interior.

El 1977 la O.M.S. (Organització Mundial de la Salut) va reconèixer la teràpia floral del Dr. Bach, com un sistema útil de curació i en va recomanar el seu ús.

TERÀPIA FLORAL DEL DR. BACH -2-

CREENCES I CONCEPTES DEL DR. BACH

Val a dir que les flors de Bach no segueixen cap creença religiosa, i no ens hem de quedar ni capficar amb les paraules que poden sorgir com déu, ànima, jo superior, fruit de les mateixes creences del Dr. Bach, que a més, era reencarnacionista . L’important es entendre com funcionen, i també una mica com funcionem nosaltres, això sí, desde un punt de vista holístic.

Bach opinava que l’home, encara que no ho sabés, disposava de tota la saviesa i els coneixements necessaris, per ser guiat per la vida terrenal amb la màxima felicitat, alegria i salut i que els hi eren comunicats a travers de la intuïció i l’instint. Segons ell, l’autèntica felicitat és la que resulta de obeir els manaments de la nostra ànima i el nostre jo superior. Creia que l’home tenia totes les qualitats com la dolçor la força, el coratge, la constància, la sabiduria la pau i l’amor i que la infelicitat atrau l’oposat a aquestes qualitats: la cobdícia, la crueltat, l’egoisme, la inestabilitat, la ignorància, l’orgull i l’odi, sent aquestes qualitats les causes subjacents de la malaltia.
Considerava la malaltia una mena de consolidació d’una actitud mental, i deia que només tractant l’estat d’ànim d’un pacient la malaltia desapareixerà.

En una conferència, poc abans de morir, va posar el següent exemple:

Si ens imaginem tres nens amb xarampió:
- En Ton estarà irritable.
- En Jordi estarà nerviós i tindrà por.
- En Ricard estarà tranquil i endormiscat.
Per tant cada un d’ells, segons el seu estat d’ànim requerirà un remei diferent.

Hi ha persones que encara que no estan malaltes, noten que alguna cosa no va bé, potser sense ser greu, converteixen les seves vides en un continuo examen. Poden presentar mals de cap freqüents, constipats, reuma o indigestió, asma, insomni...

Un altre tipus de persones tan en la feina com en l’oci es veuen travats per factors com l’excés d’ansietat per fer les coses bé, massa entusiasme i la tensió els esgota, por al fracàs, inseguretat, indecisió, timidesa, etc.

Això no es pot anomenar malaltia, però son motiu de preocupació i infelicitat. La malaltia i les actituds errònies no poden ser vençudes en una lluita directa, sinó canviat l’erroni per lo positiu.

Aquests conceptes eren molt novedosos a l’época del Dr. Bach, a primers del s XX, però ara gairebé tothom està d’acord en que les nostres actituds mentals són origen de moltes de les malaties que patim.

La base de la teràpia floral, segons les creences del Dr.Bach, és el tractamente de les persones i les seves actituds mentals i els seus estat d’ànim, no les malalties.

TERÀPIA FLORAL DEL DR. BACH -1-

De mica en mica, i en diferents escrits, aniré publicant un resum d’un taller d’introducció a les flors de Bach que vaig donar fa uns anys, per tal de difondre aquesta teràpia i ampliar el coneixement dels que n’han sentit parlar, però no saben ben bé de què es tracta. Potser a algú li serà útil.

INTRODUCCIÓ

Mestres com Paracels (1493 - 1541), metge i alquimista suís, igual que les cultures Índia (medecina ayurvèdica), Egípcia, Grega Maya o Xamànica afirmaven ja la unió entre el Cel, la Terra, l’Home i el Mon espiritual.
Paracels afirmava que no es pot deslligar l’univers material del espiritual, el particular del tot. Se’l coneix per la seva doctrina de la signatura de les plantes, que indica que es possible trobar diferents propietats medicinals en les plantes veient la semblança entre la forma de la planta i els òrgans del ésser humà. Deia: Observem les plantes i veiem en elles la senyal de la curació. També afirmava que cada planta exerceix un impuls terapèutic que s’expressa en els seus constituents interns, en la forma, color i perfum.

Goethe (1749 - 1832) també aportà les seves investigacions al respecte. Mantenia que les múltiples formes dels vegetals es basaven en la fulla. A partir d’aquesta forma arquetípica de la natura, influenciada per forces còsmiques, es creen l’arrel, el tall, la flor i el fruit. Aquesta metamorfosi, o poder de transmutació, constitueix la clau de la personalitat de cada planta, així com de la seva capacitat curativa. Va ser un observador minuciós de la natura i combinava els seus estudis amb unes detallades anàlisis de les seves pròpies reaccions. D’aquesta manera va aconseguir ajuntar mètodes artístics i científics que li van permetre comprendre la identitat espiritual de la planta, un sistema que molts dels productors d’essències florals utilitzen avui dia.

Seguint el treball d’aquests i altres mestres, arribem als descobriments del Dr. Edward Bach.

dilluns, 22 de març de 2010

CANVIS AL BLOG

En vista de que, en aquest blog, el geocatxing ha pres un protagonisme molt i molt considerable, he decidit deixar-lo exclusivament per temes relacionats amb el geocatxing.
Els altres temes com les teràpies naturals, Barcelona, llibres, queixes diverses...etc, alguns dels quals tinc ben abandonats, els passaré al altre blog que tinc obert i que us convido a visitar:

http://rosachaler.blogspot.com/

De moment hi passaré alguns dels escrits que tinc publicats aquí, i mica en mica ja en posaré de nous.

Si en algun moment no hi podeu entrar en algun dels blogs, voldrà dir que hi estic fent obres (o proves) intenteu-ho més tard.

Gràcies!

divendres, 19 de març de 2010

CATXÉS, CATXÉS, CATXÉS

En primer lloc vull agrair a en Xavhy el seu comentari. De fet el trobo prou important com per encetar un altre escrit, fent així que tothom quan llegeixi aquest nous escrit vagi a llegir també el comentari deixat a “la reina del xino-xano” del 7 de desembre.

Val a dir que el que aquí exposo són opinions i maneres de fer totalment personals, i que potser, no, segur, ja he dit en altres ocasions.

Jo entenc que hi ha moltes maneres de fer geocatxing, i nosaltres depèn del dia en practiquem una o altre. Quan anem a fer sèries d’aquestes en que els catxés estan molt a prop uns dels altres, i és un continuo pujar i baixar del cotxe, doncs ens ho prenem com una gimkama. Un eslògan: “toma el caché y corre”.
Quan tot i ser una sèrie, ja s’ha de caminar una mica, ja no anem tan de pressa, el fet de que s’hagi de caminar ja implica en general, que es tracta de camins rurals, on és més agradable, per mi, anar xino-xano, en aquests casos i depenent de la quantitat de catxés, ens plantegem ja una sortida de cap de setmana, i sense cap meta, fer els que puguem.

Sempre hem tingut molt clar que si al anar fent una sèrie, trobem un lloc que ens agrada en especial, el visitem amb calma. Per altre banda també és comprensible que si fas 100 Km per anar a buscar una sèrie els vulguis acabar tots per no haver-hi de tornar.

També fem geocatxing quan planifiquem un viatge sigui de cap de setmana o més llarg. No hi ha millor manera de conèixer l’entorn d’un lloc que anant on ens porten els catxés que hi estan amagats. Clar que si fas turisme i catxés, el número total de founds serà més petit, però...i què? No haguéssim conegut tots els racons de Nimes si no fos pel geocatxing, va estar força bé, en canvi, a Londres se’m va fer pesat, n’hi ha tants que no tots són a llocs interessants.

Es tracta de gaudir en cada moment del que fas. I sobretot no fer-te mala sang amb el que fan els altres.

Ens pot semblar incomprensible, però hi ha gent que per desestrassar-se de la setmana laboral, necessita estressarse el cap de setmana fent el màxim de catxés possibles, però si això li va bé... res a dir.

En el meu cas particular, no us penseu, no, que hi ha vegades que sembla que tingui l’enemic a casa, sobretot quan te preparats catxés urbans, que són els que més m’estressen o quan veig que en porta de preparats de terreny una mica dur per mi, que m’ofego en les pujades, però mai arriba la sang al riu. Aleshores negociem

A mi també em sap greu que aquesta manera d’acumular founds ens faci perdre part del possible gaudi de l’entorn, però he de pensar que hi ha gent que no li dona importància o que amb poca estona sap copsar l’entorn que ens pretenen ensenyar. També val a dir que en els urbans, hi ha entorns que ja tenim molt vistos, o que no són especialment destacables.

El que vull dir amb tot això, és que a mi ja em sembla bé que hi hagin catxés tant diferents uns dels altres, però també crec que el llegir no ens ha de fer perdre l’escriure, i s’ha se seguir posant catxés, diguem-ne rurals, i s’ha de seguir anant-los a buscar. I que ja depèn de cadascú com passa el cap de setmana.

I que me’n dieu del que s’obsessionen pels FTF? L’experiència em diu que això va a tongades.
Primer semblava que l’important era ser el primer en el rànquing de founds, ara sembla que també és important el número de catxés amagats, la dificultat dels mysterys publicats, la dels esbrinats...

De cara als nous geocatxers, el més important seria que no es deixessin enlluernar per les estadístiques, i la manera que triïn de fer geocatxing, crec que dependrà en bona mida, de com o per qui hagin estat introduïts en aquest joc, i del poc o molt esperit competitiu que tinguin.

No cal que ens amoïnem massa, també hi ha molts geocatxers al nostre país, que no han caigut en aquest parany del fer, i fer, i fer, el que passa és que com no fan tants logs i no sovintegen els events o els sopars, no són tan coneguts i a vegades sembla que només siguem els de sempre, però n’hi ha molts més, que no fan enrenou, però que practiquen aquest altre geocatxing que podríem anomenar més seleccionat.

Potser el que cal és que reflexionem sobre el geocatxing que fem, i què és el que ens omple, i si el que ens omple és tenir un bon lloc en els rànquings, doncs: Endavant! A fer catxés! I si el que ens omple és tenir contacte amb la natura i gaudir dels entorns que visitem, doncs: Endavant! A fer catxés!

Quins catxés triem, només dependrà de la nostra escala de valors, i potser en menor mesura, del nostre estat físic.

diumenge, 7 de març de 2010

ESPANYA ÉS UNA FRUITERA

La realitat d’Espanya, ara per ara, és que és com una fruitera, d’aquelles que fan tant goig quan es posen a taula, amb pomes, peres, taronges, plàtans..., i cada mena de fruita representa una identitat diferent, així podríem comparar les taronges amb els andalusos, les pomes amb els de Castella, els plàtans amb els canaris, les mandarines amb els bascos...i així anar seguint.
I tota aquesta varietat ve a reflectir la diversitat de cultures i maneres de ser de cadascú dels que formen aquest estat espanyol.
Hi alguns que voldrien la fruitera igual de gran però monocolor, només amb una mena de fruita, deu ser que estan a règim, encara que no sabria dir a quin o en quin.

Amb això no estic dient quina mena de fruitera voldria a la meva taula, segurament seria més petita.

Aquest escrit ve perquè a Foroware, que la gran majoria de geocatxers catalans coneixeu, i del que ja he parlat en alguns casos, s’ha produït una xispeta d’enfrontament entre diferents fruites. No ha anat més enllà perquè procuren evitar confrontacions i enrabiades públiques. Però jo sí que m’he enrabiat una mica i ho vull fer públic aquí.

Conec, tot i que no massa, els creadors de Foroware, i crec poder assegurar que són de ment oberta, acollidors i respectuosos amb totes les fruites. Fins i tot al ser conscients de que la comunitat geocatxera catalana és la més nombrosa van crear un apartat de geocatxing en català. Potser ve d’aquí el problema, potser hauria de ser de geocatxing català, el que es fa a Catalunya, independentment de la llengua vehicular. Tot i que potser aleshores es crearia el problema de si es pot escriure o no en castellà.

El fet és que darrerament Foroware ha crescut molt, però sembla que no tots els membres actuals tenen el mateix tarannà que els creadors, i també sembla que vulguin tocar la pera als del geocatxing en català, si no fos així, no s’entén l’intervenció a la que faig referència, ja que ni el fil ni la pregunta, eren del àmbit del seu autor.

Recollint la pregunta de l’Aullu, voldria encoratjar els geocatxers catalans a crear un foro d’àmbit català, i que tothom hi pogués dir la seva, en català, però on, si algú per desconeixement del català escrit, ho diu en castellà, no se li esborri el post ni se’l dimonitzi. És clar que, entendre’l, l’entén gairebé tothom, sinó aquesta intervenció de la que estic parlant no s’hagués produït.

dissabte, 6 de març de 2010

ELS DIMONIS LILES DE LA CALA DELS FRARES




Ja s’ha fet el tercer mini-event a Lloret, i encara que sigui repetir-me, aquests mini-events, de petits no en tenen res. La trobada ha tornat a ser multitudinària.

Els Lloretteam, elsbuliacs i peixielefant han amagat 31 catxés per tenir-nos ben entretinguts tot el matí. Per evitar coincidir massa gent en un mateix catxé, com ja és habitual, s’han organitzat diferents grups i diferents itineraris.

Els Liles, que ja erem Dimonis des del darrer mini, aquest cop hem agafat denominació d’origen: La cala dels frares. El grup es podria dir que ja venia fet, encara que hi ha hagut alguna variació: les baixes dels Romeu Sendra, que estan a punt de ser pares, i del ulrike bcn, que no va venir a l’event, hem recuperat la Rigolet, s’ha incorporat el Rofo15, per cert que aquest parell estaven molt més relaxats que en el darrer event (com es nota que aquest cop no eren els organitzadors), i hem fet una nova adquisició: La Larys610, que ha resultat ser una companya de primera qualitat, em sembla que ja no la deixarem marxar. Total, que érem: equipo a, Fervil Team, Fifties, Larys610, Les txuquis, Loblas Wolf’s Team, Nerium62, Rigolet, Rofo15 i Sisu i Montse. (A la foto a la Segona Creu de Terme)

Els organitzadors s’ho han treballat tant, que ningú ha pogut acabar els catxés que havien posat. Nosaltres tot just hem pogut acabar el nostre itinerari amb el repte final inclòs, tot i que hem arribat una mica tard al dinar, però no n’hem pogut fer cap d’extra. Val a dir que ha estat sorprenent la qualitat dels catxés, i més tenint en compte que no fa massa temps que són geocatxers. Han estat amagats fora del nucli urbà, els que ens ha permès conèixer les afores de Lloret, que realment donen molt de sí.
Triar aquesta població pel Mega ha estat un encert

El més original, però, ha estat rebre les pistes pel catxé final directament des de la radio, original i divertit. A cada hora en punt, amb les noticies, radio Lloret parlava del geocatxing en general i ens anava donant les pistes. L’Enric, que duia el nostre transistor de la cuina (cadascú fa el que pot) ha posat l’alarma del mòbil per no perdre’ns cap emissió.

El capítol del dinar, mereix atenció especial, el local ha permès que tots poguéssim parlar amb tots, els nens poguessin campar al seu aire, i gairebé no hem notat que ens faltessin mans, una pel plat, l’altre pel cobert, l’altre pel got... és broma, ho hem pogut recolzar a les taules, i el més important: la qualitat del menjar, tot estava molt bo, però jo destacaria el montadet de mini-hamburguesa amb seva i evidentment la fideuà, que tot i que la vaig menjar reposada en escreix, estava melosa i boniiiiiiiisima. Un 10 per en Joan Pau i els seus ajudants!!!

En acabar el dinar, en Seping, com ja ens te acostumats, ha fet cinc cèntims dels preparatius del Mega, que cada cop és més aprop, segurament pel proper mini ja estarà publicat.

Desprès s'ha fet un taller de geocatxing, dirigit als geomuggles, que s’havia anat anunciant per radio Lloret. A estat a càrrec d'en Sonsoyo, que ja està avesat a explicar el tema als neòfits.
Potser ens haguéssim hagut de quedar, sempre s’aprenen coses i se’n recorden d’altres pel que fa a la teoria i a la bona pràctica, però l’afany de catxés ha fet que la gran majoria de geocatxers experimentats marxessim a catxejar la tarda, donant per finalitzat l’event.