dimecres, 24 de febrer de 2010

DIUMENGE DE CATXÉS I CALÇOTS


























Diumenge pasat varem anar de calçotada. Es tractava de la calçotada anual que fem una bona colla d’amics, enguany hem estat menys dels habituals, només erem 20 persones, anys enrera haviem estat molts més.
Molts cops, pel matí, abans d’anar a dinar feiem alguna excursioneta extra per les rodalies del lloc de la calçotada, o alguna visita cultural com la del monestir de Santes Creus l’any passat o la del Castellet del Foix, ja fa més temps. Aquesta vegada no teniem res previst.

Per no perdre el temps, varem quedar al matí amb Sisu i Montse per anar a buscar catxés. Amb un no res varem passar per l’Anoia, la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà per acabar a l’Alt Camp, la collita va ser de 5 catxés.
Dels cinc que varem fer, en llocs que no coneixiem, vull destacar el del poble naturista de El Fonoll i el de Guimerà, dos pobles dels que n’haviem sentit parlar però no hi haviem estat i que ens van agradar força. La primera foto és feta a Guimerà.

La calçotada la feiem a l’aula de natura de Les Esplanes, a Nulles. Ens ho preparen per nosaltres sols, així podem fer el xivarri que sigui que no passa res, encara que no us penseu res de l’altre mon, que som una colla molt discreta.
Els calçots a fora, a l’aire lliure, amb una plujeta fina que ens va fer una mica la guitza, tot i que ens van posar una mena de toldo, i el dinar, a dins la casa, en dues taules que ens varem repartir, com gairebé sempre, una per les dones i l’altre pels homes.

Si us fixeu en les fotografies, varem tenir la sobretaula al voltant de la llar de foc, prenent unes infusions bonísimes que ja esperem d’un any per l’altre, ens van dir que era Menta, Maria Lluïsa i no recordo que més, però de ben segur tenen algun ingredient secret.

Això és el que tenen aquests llocs, molt més caliu que els típics i massificats restaurants de calçotades.
En resum una casa rural molt acollidora i on organitzen estades i activitats de tota mena.
Crida l’atenció, al menys a nosaltres, tots molt urbanites, el funcionament dels lavabos, n’hi ha un de convencional, on no hi pots, però, tirar paper, perque va a parar a una fosa ecològica, i l’altre és com una comuna de les d’abans, en diuen seca, i s’hi ha de llençar palla cada cop que s’utilitza, Tot del més natural i autentic.
Us en deixo l’enllaç perque la pogueu “visitar”.
http://www.lesesplanes.org/ .

SOPAR DE CARNESTOLTES



El sopar mensual dels geocatxers d’aquest mes de Febrer, es va dedicar a Sa Majestad Carnestoltes.
Va ser el sopar més divertit de tots els que s’han fet fins ara, i ja en portem uns quants. El van organitzar 4 dones i, no es per dir-ho, però d’organitzar en saben (o sabem) un “rato”.
De fet la única condició era portar màscara, no calia que ens disfressesim del tot, i a més es donaven facilitats, si no duies la màscara et pintaven la cara i llestos. Es nota que tenim ganes de gresca, i que qualsevol excusa és bona per divertir-nos.

Haurieu d’haver vist quines caretes duien els MAT, per mi van ser els millors de la nit, eren les seves propies cares desfigurades, com caricatures, senzillament estaven genials. Nosaltres anavem a cara descoberta, però disfressats, pel que no va caldre que ens pintessin. Cada cop estic més convençuda de que l’Enric fa pel geocatxing coses que d’altre manera serien impensables, com avenir-se a disfressar-se, amb el sentit del ridicul que semblava que tenia!

Les organitzadores havien preparat unes activitats extres, per fer encara més divertida la vetllada, així ens varem trobar: uns fent petons a tort i a dret, d’altres repartint copes, uns altres, omplint-les de cava, d’altres més, fent preguntes.....

I per acabar, per tal d’esbrinar les coordenades d’un nou catxé que ens havia preparat el “Carnestoltes Team” per l’ocasió, varem haver de passar un examen. El més divertit van ser les preguntes, i les possibles respostes. Què voleu que us digui? Algunes semblaven evidents, d’altres impossibles, uns copiaven dels altres, no ens posàvem d’acord (treballavem en grups). En fí que es va organitzar un guirigall d’allò més divertit fins que al final algú va cridar: Ja les tinc! I apa, tots corrents al carrer a buscar el catxé.

El catxé va resultar ser un micro-catxé disfressat de sardina, no en va, ja haviem entrat a la Quaresma.

De fet, sembla que a Sant Pere no li va agradar gaire que celebressim el Carnestoltes en plena quaresma, ja que ens va obsequiar amb un considerable aiguat, que malgrat tot no va aconsseguir aigualir-nos la festa.

A la foto, la prova de que vam trobar en Wally.