dimarts, 14 de desembre de 2010

CAGA TIÓ


Només començar a escriure ja he vist que m’havia posat en un embolic. Com es pot escriure sobre un event al que no s’ha assistit? No ho sé, però això és el que vull fer i surti com surti.

De fet aquest bloc va de les meves experiències amb el geocatxing, i el fet de no assistir a un event determinat, també és una experiència. En aquest cas una experiència frustrant.

Deu fer uns 3 mesos que el Nerium havia tingut la idea, estava molt il•lusionat, tant que ens ho va encomanar a tots. És per això que jo portava temps esperant amb ganes aquest dia, ganes i nervis, ja que el tenia en watch list i veia com anaven pujant els “will attend” , intentava posar-me mínimament en la seva pell i uf! Quina angoixa!

Arribat el dia no hi vaig poder assistir, aquesta mena de constipat amb febre, amb tos de gos, barrejat amb un quadre al•lèrgic ha fet que em senti molt i molt cansada, m’ha fet por empitjorar i m’he quedat a casa.

Però al que anava, com puc fer una crònica de l’event? Doncs basant-me en els comentaris de l’Enric quan va arribar el dissabte a casa. Com n’estava d’ entusiasmat! S’atropellava explicant-ho. Amb quina il•lusió em va donar el tió de record, i les llaminadures i m’ensenyava les fotos que havia fet amb el mòbil. (Diu que en va deixar de fer en veure que no sortien gaire bé i que en Toni (Loblas) n’estava fent, és molt bo fotografiant , quan les publiqui ja afegiré l’enllaç)
Per cert, veient els logs, crec que l’Enric no va exagerar gens, ans al contrari:

http//coord.info/GC2H2ZM

Què es va fer a l’event? Doncs màgia nadalenca!

Els assistents hi van trobar de tot, un tió gegant que feia anys que estava desaparegut, un original personatge, guardià del bosc, que els hi anava donant les indicacions per trobar-lo, els dolços resultats d’un empatx descomunal que portava el tió... i per acabar, deprès de picar i picar, un pica-pica per reposar calories en una nit una mica freda.

Pel que m’han dit, amb tants geocatxers que s’hi van arreplegar, el lloc es va omplir d’una energia fabulosa, procedent de tants cors generosos com hi varen assistir. Tots els equips es van endur a casa un tió de record, fet pel mateix Nerium, impregnat d’aquesta energia, que ens farà més màgiques aquestes festes, i si sabem mantenir el cor generós, de ben segur que aconseguirem que duri tot l’any.

Moltes gràcies Nerium i ajudants per recordar-nos el valor de les coses fetes amb amor, la principal matèria prima que heu utilitzat per muntar aquest event.

dimecres, 17 de novembre de 2010

UN DIUMENGE RODÓ

Aquest diumenge ha estat rodó, ha estat d’aquells en que et passes el dia fent geocatxing i acabes ben satisfet. Hem fet una sèrie al matí i un multi-catxé a la tarda.
Potser en l’escrit anterior em queixava una mica de les sèries, però la d’avui ha estat magnífica. I el multi de la tarda, genial.
Per mi, el quid de la qüestió està en la barreja d’entorn i camuflatge. No és el mateix fer una caminada per un mateix paisatge monòton o molt despullat, que per un de més variat, ara camí ample, ara més estret, ara més espaiós, ara frondós, ara travessar una riera... Tampoc és el mateix trobar-te 50 ous kinder sota una pedra que trobar-te els amagatalls una mica treballats, i treballar-los per mi no només es refereix al camuflatge en sí, sinó al lloc on es col•loquen i en la varietat d’amagatalls. Un camuflatge pot ser molt bo, però si en una sèrie te’n trobes 10 de seguits iguals, perd la gràcia.
Aquesta sèrie de Molins de Rei a la Floresta m’ha entusiasmat. Està ben pensada. El recorregut, la quantitat de catxés, la seva qualitat...Un 10!
Segurament part del meu entusiasme també és degut a que tot i que el recorregut no és curt, és molt planer i l’he pogut fer sense problemes. També que hi anàvem 4 persones, que per mi és un número molt bo per fer catxés.

M’agrada molt compartir el geocatxing amb molta gent, però la realitat és que gaudeixo molt més dels catxés quan els faig en “petit comitè”, el grup no s’allargassa, és manté junt, en arribar tothom participa de la cerca. A vegades si el grup és nombrós, quan jo hi arribo ja estan desant el catxé. Bé, potser això és una mica exagerat, però si és cert que el troben els que van davant; a no ser que sigui molt difícil de trobar, els que acostumem a anar al darrera no participem de la cerca.

Al acabar la sèrie hem dinat, i com ens acostuma a passar quan estem engrescats, a la tarda hem seguit amb el Multi de Barcelona, el dels “guapos”.

Ja he dit molts cops que aquests multis m’agraden força, et fan fixar en llocs i detalls que d’altre manera et passarien per alt.

Amb el cotxe varem fer un parell de waypoints, el vam deixar a casa i vam seguir amb transport públic i a peu. I tant que vam caminar! A jutjar pel cansament, diria que gairebé el mateix que al matí!

Ens ho vam passar “pipa”, el GPS que perdia la senyal, nosaltres que volíem respondre unes preguntes impossibles, i era que estàvem en un wp i volíem respondre les d’un altre. Tot i que el propietari va avisar de que podia passar, no ens varem fixar prou i ens vam palplantar davant d’una botiga equivocada i encaparrats en comptar unes coses impossibles. Els d’una botiga propera, que era oberta, segur que encara ens recorden. I es que oferíem una imatge una mica còmica, 4 persones parlant, rient i mirant per tot arreu, fins i tot ajupides al mig del carrer...

Total, que quan ja teníem totes les dades vam anar a fer càlculs i a prendre una cerveseta, amb l’intenció de deixar-ho estar per un altre dia, de fet ja era l’hora de sopar, però vam començar que si sí, que si no, i vam deixar el sopar per més tard i vam anar a acabar el catxé.

Vam arribar tard a casa, cansats, però molt satisfets: Havíem tingut un dia rodó!

dimarts, 9 de novembre de 2010

TOTS SANTS


Per Tots Sants, que va ser un cap de setmana llarg, varem anar a l’Empordà, ja feia dies que ho havíem decidit, i és que és una de les comarques del nostre país que més ens agrada i que més sovintegem. El fet de que hi hagués una sèrie de 100 catxés també va ajudar a la decisió.
No només vam fer la sèrie, també en vam fer uns quants dels voltants. Això li va donar una mica més de salsa al cap de setmana.
Clar que el que li va posar del tot la salsa, va ser el plàning d’hotel i restaurants que teníem fet. Varem estar al motel, l’hotel Empordà, per mi, un dels llocs de la comarca on millor es dorm i es menja i al Trull del Francesc, a Boadella d’Empordà, també un bon restaurant del tot recomanable. A nosaltres ens els va donar a conèixer una geocatxer de la zona.
Us ben asseguro que no en tinc comissió, però us deixo els enllaços per si aneu per la zona i els voleu consultar:

www.hotelemporda.com
www.trull-boadella.com

I tornant als catxés. La sèrie en qüestió no em va acabar de fer el pes. La zona dels aiguamolls dona per molt, si, però potser no per cent catxés. Suposo que el propietari va voler arribar a aquesta xifra perquè es tracta d’un homenatge que li ha fet a la seva dona, que no fa gaire que es va morir. El mateix geocatxer té molts d’altres catxés que valen molt i molt la pena, pel que ensenyen, per les vistes que tenen...

Bé, suposo que això és el que tenen les sèries, que t’ensenyen llocs interessants, però al estar aquests llocs saturats de catxés, acabes trobant-ho massa repetitiu. Un altre problema que tenen és el manteniment dels catxés.
No és que no m’agradin les sèries, està bé per exemple una sèrie de castells, o de capelles, o del que sigui, que pots anar fent com et convingui, però això d’un catxé cada 160 metres, que voleu que us digui? Tot i que, és evident, que els pots fer també com et convingui, la mateixa voràgine del joc fa que els vulguis fer de cop, o com més millor...
Les primeres sèries que vaig fer em van agradar força, eren originals, bons camuflatges...però com tot, quan es massifica, s’acaba perdent qualitat.

Que quedi clar que és la meva opinió, no vull que es molesti ningú. Si una cosa tinc molt clara és que el que posa un sol catxé ja te el meu reconeixement pel que fa en pro del geocatxing, imagineu-vos si en posa molts...

Per cert, sabeu quan hem trigat en fer la sèrie?. Uns han trigat 9 hores, d’altres hi ha esmerçat dos dies...nosaltres tres!!!! No recordo qui em va dir que lo meu és l’slow geocatxing, i és ben veritat.
Penseu que encara que en els tres dies hem fet d’altres catxés fora de la sèrie, els altres amb qui m’he comparat també.

En el recorregut ens varem trobar amb un parell d’equips que també estaven fent la sèrie, un d’ells, l’emece, ens va fer la fotografia manipulada que encapçala l’escrit, ja que fent una part del recorregut amb ells, vam arribar als 3000 catxés.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

EL MEGA - i 5 – “Attended”

D’entrada, vull dir que ha estat un èxit de convocatòria: han assistit equips de 16 o 17 països diferents, fins i tot han vingut del Quebec.

He fet una ullada als will “attend” i als “attended” i n’he tret algunes dades força interessants pel que fa als assistents.
És només una curiositat, no prengueu aquests números al peu de la lletra, estan fets quan encara mancaven alguns logs i al comptar els equips assistents pot ser que m’hagi equivocat, no ho he repassat. No pretenc fer unes estadístiques, només ressaltar algunes curiositats. De fet ja sé segur que manca algun equip per fer l’attented, també que al treure percentatges amb números baixos petites diferencies afecten més....
Per fer aquests quatre números, no he tingut en compte els equips virtuals, que, per cert, cada cop n’hi ha més.

Dels equips que han assistit,
el 60 % eren catalans
el 20 % eren francesos
el 10 % eren espanyols (d’altres comunitats)

Els alemanys també tenen un percentatge força alt, gairebé com els espanyols.

Dels equips que no han assistit,
Un 13% dels catalans que van dir que vindrien, no ho van fer
Un 12% dels francesos
Un 40 % dels espanyols
Un 9,5 % dels alemanys

Aquestes estadístiques recorden alguns tòpics sobre responsabilitat, mandres, semblances...


I per acabar us presentaré l’assistent més simpàtic i il•lustre que ha tingut el Mega :
en Signal, the frog. Sí, si la mateixa granota en persona no es voler perdre aquest Mega event. Va fer les delícies dels nens i dels no tant nens.

Moltes gràcies Carlos i Marc per la vostra col•laboració i paciència.

Aquí la teniu amb alguns dels voluntaris:

dimecres, 20 d’octubre de 2010

GEOCATXING / GEOCERCA

Potser aquest no és el lloc per aquest escrit, la gran majoria de geocatxers que el llegiran són de Catalunya, però si el publico en algun fòrum castellà, estic segura que originarà moltes discussions, i pel que he llegit a vegades, pujades de to i sortides de mare i no és aquesta la meva intenció. Si algú d’enllà del Ebre el llegeix i vol fer les traduccions al castellà, que ho faci, si algú vol deixar la seva opinió, que ho faci també, però de cap manera vull entrar en discussions inútils. Jo ja estic contenta de tenir geocatxing, o geocerca, en català, i els de Catalunya que siguin castellanoparlants, poden seguir amb la web en anglès, com fins ara.

**************


Choose Your Language: English Deutsch Français Português Čeština Svenska Nederlands Català

Això és el que es pot llegir a peu de pàgina de la web oficial de geocatxing. www.geocaching.com Es pot triar qualsevol d’aquestes 8 llengües

Les traduccions no són automàtiques, les fa algú, una persona o un equip de persones interessades en que la seva, sigui una llengua vehicular del geocatxing.

Tot i que em “costen” alguns dels termes del geocatxing en català, i alguns potser no els arribaré a utilitzar, vull donar les gràcies a DeepButi, i als que l’hagin ajudat, ha estat una tasca encomiable. He llegit algun fil al respecte i la feina no ha estat poca i encara hi treballen.

He vist intervencions a molts fils de fòrums castellans demanant que tots els catxés d’Espanya estiguin en castellà obligatòriament i desprès en qualsevol idioma. No és pas aquesta la meva postura, jo crec que si una llengua ha de ser obligatòria en el geocatxing és l’anglès, però ara no entraré en aquest tema.

El que m’estranya és que amb tanta defensa aferrissada del castellà que he vist, no hi hagi hagut cap geocatxer espanyol que hagi traduït la web de geocatxing al castellà. Què no s’estimen tant la llengua com per fer que arribi a tots els àmbits, o potser la veuen tant important que pensen que ja els hi faran els de Groundspeak?
.
Potser sí que aviat els hi faran la traducció sense que hagin de moure un dit. Si és així, no saben la sort que tenen de no haver d’estar amatents constantment per la defensa de la seva llengua i la seva cultura.

Potser d’aquí un temps diran que se senten discriminats perquè Groundspeak ha incorporat el català i no el castellà.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

MEGA - 4 - Els serrells

Poca cosa em queda per dir del Mega. Tot just fer-vos cinc cèntims de la resta d’activitats.

De l’exposició de geocoins dir vos que jo pràcticament no la vaig veure, perquè vaig estar tot el matí a l’entrada, però he sentit a dir que va quedar molt lluïda, i he vist les fotografies.




Del concurs de catxés si que en puc parlar. Genials i impossibles. Si bé alguns ja me’ls he anat trobant, d’altres espero que el hint sigui força aclaridor, perquè sinó no sé com ens ho farem. Són camuflatges perfectes. Va ser força difícil puntuar-los, si un era bo, el següent era millor...
No aclariré de que anaven, per si de cas, però us deixo una fotografia on se'n veu algun, potser en un moment donat, quan estigueu desesperats buscant-ne un, us ve al cap i us ajuda, je je je.




De les activitats infantils tampoc en sé gaire. Se’n va cuidar l’equip Muqatilin amb alguns reforços. Aquí si que jo hagués pogut fer poca cosa, amb la poca paciència que tinc.
Ah! també he de dir que la canalla va disfrutar força amb el castell inflable, fins i tot alguns pares ens van venir a demanar cadires, de l’estona que va estar muntat.




I del estands que venien, doncs això, venien i informaven dels seus articles.

MEGA -3- Com ha estat possible.



Hi ha un geocatxer català, amb el que potser no sempre estic d’acord, però al que no se li pot negar una cosa: és un tipus amb empenta, que té les coses clares, que pensa i actua en gran. És en Seping.

No us penseu que aquest és un escrit per fer-li la gara-gara, no tot seran elogis, però se li ha de reconèixer que ha estat l’únic capaç d’organitzar l’event més multitudinari de la zona Mediterrània en tota la historia del geocatxing, i a Catalunya ja fa 9 anys que es practica.

La feina que li ha comportat l’organització del Mega només la sap ell, des d’escollir Lloret com a seu, contactar amb l’ajuntament, buscar local, aconseguir fitxar geocatxers locals, contactar les empreses que hi han tingut estands...etc.

El que si sabem, perquè ens n’ha anat informant en els minis és que tots els preparatius han durat un any. Un any on unes coses han anat prenen forma i d’altres s’han quedat pel camí, i on tot i tenir aquest any de coll, encara hi ha hagut canvis i corredisses de darrera hora.

Ben aviat ja va anar demanant col•laboradors, un dels primers va ser en Josep de Bat62, que va crear la web del Mega, molt abans de que es publiqués l’event. Aquesta web ha estat la finestra del Mega, on tothom ha pogut entrar a tafanejar. Més tard, arrel d’un fil en algun fòrum, ja s’hi van afegir uns quants ajudants més, i en un dels mini-event fins i tot es va recollir oficialment la informació d’aquells que volien participar, i així va néixer la figura de voluntari del Mega.

Alguns recordareu els jocs olímpics de Barcelona 92, a partir d’aquells jocs la paraula “voluntari” va agafar, a casa nostra, un significat diferent, un significat més gran que el que posa el Pompeu: Voluntari - que obra per la seva voluntat, que s’empra a fer una cosa sense ésser-hi obligat. Jo hi afegiria: i que dona el millor de si mateix i ho fa amb tota la il•lusió i responsabilitat i pren com a seva la cosa que fa.
D’aquesta mena han estat els voluntaris del Mega.

Encara que entre els voluntaris hi hagi hagut, en algun moment puntual, alguna discrepància o excés de nervis, tot fruit de voler fer millor les coses, han estat aquests voluntaris un factor clau en l’èxit del Mega.

Ja he dit al començar que el Seping és gran, però els voluntaris també ho hem estat, i molt!!!

Us torno a remetre als logs que han fet els assistents, i veureu que gairebé tothom agraeix al Seping l’event, però també el feliciten per haver-se sabut rodejar d’un bon equip.

El plaer d'estudiar

Fa uns dies que vaig començar les classes a l’institut francès de Barcelona.

L’any passat davant l’impossibilitat de trobar cap acadèmia on estudiar-lo, vaig estudiar anglès a l’institut europeu d’idiomes. La classe era molt reduïda, dos nois joves, si no recordo malament tenien 23 anys l’un i 30 anys l’altre i jo. També hi havia, em van dir, quan vaig entrar a l’octubre una dona que hi havia anat un parell o tres de classes, però a la que no vaig arribar a conèixer perquè no va tornar. El nivell que fèiem era l’upperintermediate que ve a ser un 3er o 4rt nivell, mai ho he entès bé, és el nivell a partir del qual et pots presentar al examen oficial del First.
Una classe amb 3 alumnes és un privilegi, però no és això el tema que vull comentar, sinó que els nois estaven frisosos per obtenir el títol, per aprovar, sobretot un d’ells, el més jove que fins i tot volia fer un curs accelerat d’estiu per presentar-se al First a la següent convocatòria possible.

A classe de francès som 10 persones, d’edats molt variades però tots per sobre dels 30 anys. De les 10, 8 estudiem per plaer. De les 10, 9 som dones.

És sabut que avui dia el francès només serveix per viatjar a França i pocs països més, i per poder veure i llegir produccions franceses en versió original.

L’anglès és imprescindible en qualsevol matèria que s’estudiï, per navegar per Internet, per viatjar a tot el mon...

En totes les coses que he estudiat, o cursos i tallers que he anat d’aquells que segons la societat convencional, no serveixen per res, no van enlloc, el que es pot traduir per : no guanyaràs més diners, no tindràs cap títol oficial...etc. L’immensa majoria érem dones.

On vull anar a parar?

Doncs a la conclusió de que a les dones ens mouen més la curiositat, l’afany d’aprendre i la necessitat d’evolucionar, que no els títols ni els beneficis que en puguem treure.

Encara que, en realitat, els guanys que en traiem de tot això, molts homes potser no se’ls poden ni imaginar. No he trobat gairebé cap home que estudiï pel pur plaer de saber.

MEGA - 2 tris-

Diumenge 10 d’octubre
La Mega paella





Jo particularment, hauria de parlar més de la amanida que de la paella. La paella la van fer uns professionals, la amanida uns amateurs.

N’erem uns quants a la “rebotiga” per preparar les amanides, no va ser fàcil, però sí divertit. Bé això de divertit ho dic ara, en el seu moment va ser força estressant. Arrel d’aquestes amanides la Laura dels Guanacos m’ha “fet” aquesta foto de capità enciam:

Realment va ser dificultós poder netejar tant enciam, tomàquets, pebrots... en uns lavabos de dimensions reduïdes, amb uns cossis gegants, però ens en vam sortir, i això és el que compte.

Pel que fa a la paella, estava bona, i n’hi havia de sobres, alguns van repetir.

*********************************************************************************

Dilluns 11 d’octubre
CITO



Bé, el CITO en català és impronunciable: GSBN (geoamagatall si, brossa no) No sé si m’acabaré d’acostumar a les traduccions oficials al català.
Pel Cito ja quedàvem menys equips, no va ser un event multitudinari, encara que Deu n’hi do l’assistència.
El lloc no era, de molt, dels més bruts de Lloret, potser ni tan sols el podríem considerar brut, al menys comparat amb d’altres zones que he visitat al anar a fer catxés. El que si era dels més fotogènics, el mirador.
Tot i així ens hi varem esforçar de valent, i gairebé podria assegurar que no va quedar ni una burilla.
Aquí ens teniu amb les bosses, que no varem arribar a omplir.

MEGA -2 bis-

Dissabte 09 d’octubre
El sopar de gala





Aquest va ser l’únic punt feble del Mega. No va estar a l’alçada de la resta.

Perquè no acabés anant bé del tot, van coincidir una sèrie de circumstancies. Molts equips no havien fet la reserva prèvia, fet que va provocar que es tanqués la llista d’assistents el mateix dissabte a la tarda, i les reserves que hi havien fetes fins el divendres, es van veure molt i molt incrementades.
En tot moment el cuiner va estar avisat, i és ell qui va posar el topall, però potser es va sobrevalorar un xic. El menjar no era gens abundós.
Tot i que per megafonia en Seping va avisar en 5 o 6 idiomes que s’havia d’agafar una sola cosa de cada, hi van haver persones que es van omplir el plat molt més del compte, el que va provocar que d’altres es quedessin sense poder tastar gairebé res.

Potser si en lloc d’”exquisiteses?” s’hagués fet un menjar més senzill se’n hagués pogut fer més quantitat. No estic parlant d’un afartapobres, però s’ha de reconèixer que davant una safata de mandonguilles, més aviat petites, costa agafar-ne només una.

En la meva opinió, el cuiner en sabia molt de cuinar, però no de muntar bufets per tanta gent afamada desprès de voltar tot el dia fent geocatxing.

**********************************************************************

Diumenge 10 d’octubre
Flashmob


Aquí sí que si algú tenia mal gust boca del sopar, se li va passar de cop. Va ser l’event més divertit del cap de setmana. La gent ens mirava com si fóssim extraterrestres, preguntant-se d’on havia sortit tota aquella gentada vestida de vermell, amb barrets estrafolaris que anaven seguint les instruccions d’una noia també una mica rareta amb un megàfon.
Per cert, parlant dels barrets, un 10 per l’equip Canival, sevillans ells, que es van posar la giralda per muntera, va ser un dels més originals i dels que més em va agradar.

L’apoteosi va ser quan a les 10 hores i 10 minuts del dia 10 del mes 10 de l’any 10, va quedar dibuixat a la sorra de la platja de Lloret de Mar, devant de l’ajuntament, un magnífic 10 fet per més de 300 persones i que es va desfer al cap de 10 minuts. Tot just l’any en que es commemoren els 10 anys geocatxing.

Al desfer-se, vam fer rotllanes, vam córrer cap a la dreta, cap a l’esquerra, vam seure, ens vam estirar...tot seguint les instruccions de la Rigolet, que desbordava energia, quina empenta que te aquesta noia! si tingués la seva energía!, i els seus anys, clar.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

MEGA -2- Event i àpats



Divendres 08 d’octubre
El compte enrere
La gran majoria de voluntaris ja érem a Lloret el divendres per la tarda i pel que s’anava veient en els “will attend” també molts altres equips, sobretot estrangers.
Aquest event va ser una mena de “faire la connaisance” . Vam estar prenent una copa al bar "La mar blanca", al passeig de Lloret. Un bon lloc i una bona companyia.
Va ser un tast del que ens esperava l’endemà, tot una munió de gent de diferents països europeus. Allà es parlava de tot, català, castellà, anglès, francès, italià, alemany ... No podíem negar que érem a Lloret, ja ja ja.

L’ambient magnífic i el local ple a vessar. La beguda amb més èxit: la cervesa.
També hi van coincidir dos dels equips virtuals més coneguts, Catalunya Team i Geocachingspain, aquí els teniu:




A la fotografia de dalt podeu veure l’ambient que hi havia.

************************

Dissabte 09 d’octubre
Oktoberfest




Ve, tal i estava anunciada, va ser una mini-oktoberfest, si no hagués estat mini aquí s’hagués acabat el Mega.
Els Headbangers, amb alguns ajudants van decorar la zona del bar, i també van preparar el concurs de gerres, n’hi havia de força originals. Viatjar cap a Lloret portant-se la gerra de cervesa indica lo implicada que es sentia la gent en el Mega, anaven decidits a participar i gaudir de tot i a tot arreu.


EL MEGA -1-




Ara toca parlar del Mega. Desprès de tot un any i sis “minis” ja ha arribat el MEGA. si en majúscules, perquè ha estat un senyor esdeveniment.

La meva crònica particular del Mega, dona per més d’un escrit. En aquest primer, intentaré fer un resum del que ha estat, sobretot vist de fora, descriptiu, com per aquells que no hi han pogut ser. Més endavant ja faré una crònica més personal.

El Mega ha estat un èxit, no només perquè s’han superat els 500 assistents (haguéssim sigut més de 600 si Sant Pere hagués estat geocatxer i els francesos no haguessin fet vaga), sinó perquè ha estat un gran esdeveniment per si mateix, al marge de la assistència.

D’entrada un local, nou de trinca i emblemàtic de Lloret, la sala de Congressos del edifici del Gran Casino, enorme, amb espai diferenciat entre vestíbul i sala, el que va permetre rebre els assistents amb comoditat, relativa clar, perquè a primera hora l’afluència va ser tant gran, que còmode, còmode, potser no va ho va ser del tot. Al cap d’una hora, però, tot i que seguia arribant molta gent, ja no era la bogeria de les 10 del matí, i és que molt abans de l’hora oficial d'entrada ja hi havia equips frisosos per entrar.

Els equips, un cop acreditats i havent signat el llibre oficial, entraven a la sala i allà ja quedaven bocabadats, hi havia molt per mirar, expositors de GPS, botigues del ram, exposicions de geocoins, catxés força originals, que participaven en el concurs de catxés i fins i tot teníem servei de bar.
També hi s’hi van fer un parell de conferencies sobre temes especialitzats i fins i tot una mena d’inauguració oficial per part de l’alcalde de Lloret de Mar, jocs per la canalla...resumint: per a tots els gustos i de tots colors.

Tampoc hem d’oblidar els incomptables catxés amagats a Lloret, ho acabo de mirar, posant Lloret com a centre, en 50 km. a la rodona, hi ha gairebé 1000 catxés, més de 300 si la distància es tria de 25 km....això va fer les delícies dels geocatxers, que no sabien quina ruta triar.

Per saber com en van quedar de contents els assistents, només cal mirar els logs. Per la gran majoria era el seu primer Mega event, però no volen que sigui el darrer.

A la foto no hi som tots, però ni els que hi érem hi cabíem!!!!

dimecres, 29 de setembre de 2010

EL BIDET

Ja ens ho va dir La Trinca, que el bidet era una invent francès, de cap allà l’any 1700 i que tenia les “hechuras” de Madame la Pompadur...
És un artefacte genuïnament francès, i no hi ha cambra de bany en aquell país que s’ aprecií que no tingui instal•lat un bidet.

Potser fins i tot influeix en les estrelles, en la categoria, que se li atorga als hotels, segurament entra en el barem, com l’aire condicionat, l’ascensor...

Per això en un dels hotels francesos on hem estat recentment ens hem trobat aquest bidet, perquè era un bon? hotel i l’habitació era doble superior, fins i tot potser el “doble” no es referia a dues persones sinó a dues vegades superior, i tot gracies a l’existència del bidet.



És igual que sigui impracticable, és un bidet

dilluns, 13 de setembre de 2010

11 DE SETEMBRE: NOU CATXÉ


Aquest 11 de setembre ha estat un dels més mogudets que recordo darrerament. L’hem passat a Vallbona. Quin contrast amb la celebració oficial a Barcelona!. Pel poc que he vist a la tele, va ser encorsetada i mooooolt avorrida. Sort que hi ha celebracions menys oficials i més animades.

Ja vam començar la celebració el divendres al vespre anant a escoltar (i cantar) les havaneres del grup L’Havana Xica, amb un ressopó de sardines acompanyades de rom cremat. Considero que és un dels millors grups d’havaneres que s’han sentit a Vallbona darrerament.



El dissabte al matí, com és costum, s’ha pujat a les banderes, tot just hi hem estat tots, hem esmorzat. Desprès han actuat els Falcons de Vallbona, quin patir!, i més allà dalt. Por de que caiguessin, i més por encara perquè depèn de quin cantó ho fessin...Però han aixecat els seus pilars sense cap problema. Ho fan molt bé, i això que són novells, són la colla de falcons més jove de Catalunya, oficialment han començat aquest any, encara que el passat ja varen actuar aquí, a les banderes.
Desprès ha vingut un petit parlament i la cantada d’Els Segadors. I apa, tots cap avall.



Per dinar, botifarrada popular. La nostra colla estava al complert, hi érem els 12 habituals.

A la tarda-vespre actuació de Ballets de Catalunya a la plaça. Ostres! que diferent és veure-ho en directe. Les poques vegades que he vist balls tradicionals en directe, he disfrutat d’allò més, i en canvi per la tele, que abans en feien de tant en tant, ho trobava molt i molt avorrit. Fins i tot, quan al final van convidar la gent a afegir-s’hi, em vaig animar a sortir a ballar una mena de sardana molt antiga, precursora de la que avui dia es balla.



Des d’aquí vull felicitar al col•lectiu Camí Ral i a l’Ajuntament per la feina que han fet perquè la Diada fos un èxit.

Varem acabar gairebé a les 10 de la nit, 10 persones anant amunt i avall per les rodalies, cercant un restaurant que ens volgués donar sopar. A les 11 més o menys ho vam aconseguir.

Entre una i altre cosa, nosaltres varem tornar a les banderes per amagar-hi un catxé, un petit homenatge a les pintures i als que les varen fer. Ja fa anys que les veiem desde casa i s’han convertit en un referent per la gent de Vallbona d’Anoia.

No hi ha certificat FTF, l'enviarem per email, i les explicacions de geocatxing estan escrites a mà, a Vallbona estem sota mínims i l'impressora ahir va dir prou. Espero que els geocatxers ho sabran disculpar.
El catxé encara no està publicat, però esperem que ho estigui aviat, i us convido a visitar-lo.

dimarts, 24 d’agost de 2010

4 ANYS DE GEOCATXING

Avui fa quatre anys que vaig començar a fer geocatxing. Com passa el temps!
I com han canviat les coses en el mon del geocatxing. I com ha canviat la meva manera de mirar-m’ho.

Nosaltres varem començar a fer geocatxing per caminar una mica, i conèixer indrets d’aquells que no venen a les guies, i on no aniries si no és que algú que ho coneix molt bé t’hi porta.
Havia deixat de fumar i ja tenia una mica minvada la capacitat pulmonar, a sobre hi vaig posar tants kilos de més...També per saber què fer aquells dies que et lleves i comences: on anem?. On tu vulguis. Què et ve de gust?. I a tu?. No ho sé . I si... I arriba el migdia que encara ets al sofà decidint.

Mirant les estadístiques, resulta que en aquests 4 anys hem fet més de 2700 catxés, i som el 4rt equip de Catalunya i el 5è d’Espanya, sense tenir en compte els equips virtuals, i, fent una mirada més amplia al rànking, en els primers 15 llocs, no hi ha cap equip amb gent de més 50 anys.

Fent geocatxing hem conegut molts altres equips i he de dir que pràcticament tots m’han agradat força, persones fermes, encantadores, de les que val la pena conèixer, encara que he de dir que a vegades, preses en grup, a algunes les he trobat un xic massa competitives. Tot i així, no canvio per res el fet d’haver-les conegut, i poder-les considerar amigues.

Segons això, sembla que hauria de dir que cada dia m’agrada més el geocatxing, doncs no és així. El geocatxing d’avui dia a Catalunya, no s’assembla gaire al de fa 4 anys, ni a Catalunya ni enlloc. No és ni millor ni pitjor, però és diferent. Ja se’n ha parlat a molts llocs d’aquesta evolució “natural” d’aquest joc. Però des del meu punt de vista, aquesta suposada evolució s’ha sortit de mare.

Potser vaig errada, però crec que ara s’ha convertit en una mena de competició entre els jugadors, no es reconeix obertament, però d’un temps ençà, sembla que a la comunitat geocatxer ens hagi picat un bitxet que ens fa més competitius, no sé... és una sensació que tinc, i me’n guardaré prou d’assenyalar ningú.
He de reconèixer, però, que en el meu cas a un 50% de l’equip li ha picat més el bitxet que a l’altre, tot i que encara no l’hi cal antídot, ho tenim controlat, je je je.

En els nostres començaments, i crec que en els de molts equips, el fet de fer geocatxing era tenir una afició més, un complement a les activitats habituals de lleure, anar al cinema, al teatre, llegir, sortir amb amics...però em sembla que per alguns s’ha convertit en el seu leit-motiv. A mi no m’agrada una vida monotemàtica.

I un altre factor d’aquesta evolució, ha estat la tria dels llocs i dels tipus de catxés. Ara es posen molts catxés sense que el lloc tingui res d’especial per mostrar, només pel fet d’incrementar el nombre de catxés. També han proliferat molt els anomenats urbans, que en la seva majoria solen ser micros o nanos. Aquests els entenc en llocs d’interès, històric o arquitectònic, però en la cruïlla del carrer X amb el carrer Y, que voleu que us digui...Encara que reconec que el que tingui o no interès el lloc és molt subjectiu.

Ara, al cap d’aquests quatre anys, vull donar les gràcies als geocatxers que m’han permès gaudir dels seus catxés, alguns d’impagables. Agraeixo, també, les amistats i coneixences que he fet en aquest mon i tot el que he après resolent alguns mysteris.

Seguiré fent geocatxing, però procurant no perdre el nord i procurant, també, evitar les picades del bitxet que he anomenat abans.

Per quatre anys més!!!!

dimarts, 27 de juliol de 2010

Quan les barbes del veí...

M’ha arribat que alguns indrets d’Alemanya han prohibit el geocatxing perquè ho destrossen tot.

M’ha fet recordar el que vaig poder presenciar al fort de Bellegarde: Quan nosaltres marxàvem sense haver trobat un catxé, on hi havia foto spoiler i l’amagatall era evident, varen arribar uns alemanys, dues parelles amb nens. Tot i que els hi dèiem que estàvem segurs de que el catxé no hi era, van començar a treure pedres del mur, ampliant l’espai de cerca uns quatre o cinc metres i deixant a terra les pedres que anaven treient. Vam insistir en que ho deixessin estar, ensenyant-los-hi la foto, i ni així, els nens seguien treien pedres sense que els pares els diguessin res. Al final nosaltres varem marxar, per veure si així desistien, però no, encara es van quedar una bona estona. No crec que fos refent el mur.

És una llàstima, pels bons practicants d’aquest joc, però era d’esperar. Aquí també pot arribar a passar. De fet recordo un bon multicatxé, prop de Manresa, on hi havia un waypoint en (o molt a prop) d’un dolmen, i que es va haver d’arxivar. (veure fotos)





Tots hem tret més pedres del compte, quan busquem en un mur, però s’han de tornar al seu lloc, s’han de treure d’una en una i tornar-la a deixar al seu lloc abans de treure’n una altre, s’ha de deixar el mur tal i com estava, i en segons quins indrets ens ho hauríem de pensar molt i molt abans de posar-hi un catxé.

Això ja sembla més un blog de queixes que de cròniques, però és el que hi ha. Poc que escric i és per rondinar, deu ser que em faig vella.

dilluns, 21 de juny de 2010

Geocatxing català, en català, de Catalunya?


No entenc com és que alguns dels equips habituals del fòrum de geocatxing en català, i que segur que estan al cas de l’aparició de forocatxe, no s’ han deixat veure per aquest nou fòrum. Bé, no s’han deixat veure, perquè mirar segur que ho han fet, només cal veure les visites que anat tenint. I de fet no parlo de 2 o 3 equips, sinó de més.

És que no hi volen ser? És que no els agrada? És que tenen una alternativa millor? Com és que no es pronuncien? No és parlant, que s’entén la gent?
Crec que hauriem d’opinar i construir, no fer com si res, ja que sembla un menyspreu d’uns a la feina d’altres.

De fet penso que si cadascú en diu la seva, podríem acabar tenint un fòrum al gust de gairebé tothom, perquè suposo que, de tothom, és pràcticament impossible.

De fet l’única cosa que s’havia comentat, la de la obligatorietat de publicar una traducció al català, si és que s’escrivia en un altre llengua, és una norma que ja ha estat modificada.

Alguna cosa se’m escapa. M’ho explicareu?

Una bona noticia


M’agradaria comentar una noticia que vaig llegir en “El periodico” del divendres passat:

Metges de la Vall d’Hebron exporten una teràpia contra l’obesitat infantil.

Quina bona noticia, fa gust llegir-ne una de tant en tant!

El titular deixa clares dues coses, la primera que existeix una teràpia, i la segona que funciona, si no, no l’exportarien.
El millor arriba quan es llegeix la noticia sencera. No la reproduiré, la podeu llegir a :

http://www.elperiodico.es/es/noticias/sociedad/20100618/vall-dhebron-exporta-una-exitosa-terapia-emocional-con-ninos-obesos/333142.shtml

el que si en destacaré els, per mi, principals punts.

Es reconeix que el invariable focus causal de l’alimentació desequilibrada són les emocions.
Es treballa amb els nens i amb els seus pares.
Es dona prioritat al temes com l’estat d’ànim de les famílies, quants cops s’asseuen tots a taula, quin aliments no es mengen mai...en front de les calories i dietes que potser caldria esperar.
La família s’endinsa en la percepció que tenen de si mateixos.
I, el més sorprenent, les afirmacions són imprescindibles en la teràpia. Els nens cada matí han de reforçar l’esperit amb tres frases: Soc guapo, soc intel•ligent i puc aconseguir el que em proposi.

L'article conclou:

L’alimentació és la via amb que històricament s’intenta omplir el buit de la vida.
Parlar de dieta a un nen és fracassar, perquè darrera un nen que menja massa sempre s’oculta un problema emocional.
El 95 % dels nens obesos tractats fins ara, han deixat de ser-ho.


Alguna cosa està canviat a la societat, quan en un hospital es comencen a aplicar conceptes i teories de les anomenades teràpies alternatives. Potser passaran d’alternatives a complementaries.

De fet, em consta que a la Vall d’Hebron, ja hi han voluntaris aplicant Reiki en alguns departaments. Comencem a anar bé?

dijous, 17 de juny de 2010

Una flor no fa estiu

Ja ho diuen, una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Però aquí la deixo.


Espero que aviat li donaré més videta al blog, quan torni de vacances a mitjans de juliol, ara per ara, no em ve massa de gust parlar de geocatxing, deixaré un temps aparcat l’altre blog.

dimecres, 16 de juny de 2010

Decebuda

Estic decebuda,clar que ja era d’esperar. Quan una comunitat petita comenta a créixer esdevé més variada, tots els membres ja no pensen igual, ni tenen el mateix estil, ni els mateixos valors…
Foroware ha deixat d’estar interessat en el geocatxing, i això que aquest tema era el que més fils tenia. En la meva opinió, això ha estat provocat per les polèmiques que s’han originat d’ençà que la comunitat de “foreros” (no sé si se’n diu així) ha crescut. En un escrit en quest blog, del 07 de Març, “Espanya és una fruitera” ja reflectia una mica que l’engrandiment de Foroware estava perjudicant el bon tarannà del fòrum.
En qualsevol tema que s’enceti no hi falten els comentaris que tenint o no, a veure amb el tema, reflecteixen uns sentiments crispadors, hi ha foreros a qui els agrada la bronca, només cal veure alguns dels fils, tant a Foroware com a Groundspeak, es nota el ressentiment d’uns cap uns altres.

Ara, veient que l’apartat de geocatxing en català de Foroware, tendeix a desaparèixer, se’n ha creat un de nou. Doncs bé la polèmica ja està servida, ja n’hi ha uns que no volen que s’obligui a traduir al català qualsevol escrit que no estigui en aquesta llengua. I perquè no? si amb els traductors automàtics no hi ha d’haver cap problema? a més si és en castellà, d’acord, tots ho entendrem, però i si escriu un anglès o un alemany.
De tota manera es podria matisar aquest punt de les normes. Però no s’ha suggerit això, no, només s’ha sabut criticar.
Crec que si algú escriu en castellà per desconeixement del català ningú el dimonitzarà, o sí? No m’agraden les postures radicals.

Menys m’agraden aquells que intervenen en els fils per enriure-se’n o provocar més polèmica. Ja hi hagut una intervenció de les que no s’entenen. Què hi fa opinant en l’apartat de geocaching en català, en un fil sobre el català, un geocatxer espanyol i que escriu en suahili? Per molt que desprès digui que feia broma i que no l’he sabuda encaixar, només cal mirar intervencions anteriors en el fil sobre la reorganització de Foroware, o en el fòrum català en el fil “consulta web cat” per veure de quin peu calça.

On són la tolerància i la bona voluntat?
I que consti que on dic tolerància, no vull dir deixar-se trepitjar.

dimarts, 1 de juny de 2010

CURIOSITAT


Fa molts anys, gairebé 40 que vaig anar per primer cop a França, amb la Tieta. Si, sí, Tieta amb majúscula, de tietes en tenia moltes, però Ella va ser única. Era una excursió amb autocar, que organitzava no recordo ben bé qui, i també hi anava una amiga meva del cole amb la seva mare i la seva avia. La ruta va ser Barcelona – Les- Lourdes – Les - Barcelona .
El que més em va impressionar d’aquell viatge, va ser una visita a uns jardins, que recordo que m’havien dit que eren d’un manicomi per professors, però que sempre he estat incapaç de recordar com es deien i on eren. (El segon va ser el Camembert, formatge que vaig menjar per primer cop en aquell viatge).

Doncs, be, el dissabte passat, anant a França per un event de geocatxing, l’Enric havia preparat un catxé en un poble que es diu Lannemezan, en un parc que es diu de la Demie- Lune, i resulta que és el lloc on jo havia estat.
Segueixen sent uns jardins d’un hospital psiquiàtric. No us imagineu la il•lusió que em va fer. Algun cop quan explicava la història del que havia vist, i no sabia dir on, tenia la sensació de que no em creien.
Han mantingut les mateixes figures, i estan molt cuidades, netes, restaurades... en fi, us deixo unes fotografies perquè ho veieu. Entendreu com em van frapar al veure-les amb 12 o 13 anys.
Poc es pensa el o la propietari/a d’aquest catxé el que m’alegrat fer-lo.




diumenge, 30 de maig de 2010

GEOSATURACIO

Fa molt que no escric, i perquè?, doncs perquè no tenia res a dir, o el que tenia a dir no era agradable.

Estic geosaturada.

Saturada de micros i nanos, que no ensenyen cap lloc interessant o diferent.
Cansada de que quan trobo algun geocatxer, desprès de la salutació de rigor, el primer que em pregunti sigui quants catxés he fet el darrer cap de setmana, perquè això és l’únic que li interessa de mi.
Cansada de que es posin catxés a dojo, sense filar prim en l’entorn, ja és igual que sigui un lloc on hi fan pipi els gossos, o botellons els caps de setmana i s’hi pugui trobar de tot, menys coses agradables...

(Es cert que nosaltres en tenim un sota una paperera, el del Fossar de le Moreres, però també és cert que el cul de la paperera és net, allí no hi poden pixar els gossos i penso que el Fossar és un lloc prou interessant de conèixer, i amb la foto spoiler no hi ha lloc equívoc on remenar. Tot i així, si ens comencessin a arribar queixes de l’ubicació l’arxivaríem i llestos.)

I què me’n dieu dels mysterys d’última generació? Semblen posats pel lluïment de l’intel•lecte del propietari, i per deixar com a tontos els que no el resolen , i no ho dic per mi que tothom ja sap que soc tonta i que d’informàtica res de res i ni m'interessa, que els que faig és perque me’ls xiulen a l’orella. Què se’n ha fet d’aquells mysterys on aprenies quelcom sobre algun tema interessant? Cinema, història, literatura, geografia, llengua...ara només sembla que tinguin importància les aplicacions informàtiques...

Molts atribueixen aquestes coses a una evolució natural del geocatxing. Jo em nego a evolucionar d’aquesta manera. Fins ara havia defensat el que cadascú fes el que volgués, que això era un joc lliure, amb normes prou flexibles... però ara crec que ja ens anem sortint de mare.

I si he fet aquest escrit, ha estat per contrast amb el que vindrà, sobre la setmana de vacances que hem passat a França, on també està ple de catxés, però amb un altre caire molt diferent.

divendres, 30 d’abril de 2010

SANT JORDI I GEOCATXING



En el sopar mensual de geocatxing d’aquest mes d’abril varem celebrar Sant Jordi, una mica avançat, sí, però les dates van caure així, que hi farem!
Les organitzadores, si, aquest cop TAMBÉ, has estat LES i no ELS, ens van fer treballar el magí amb una història de dracs, princeses i catxés. Encara bo, que no vam haver de fer cap representació, quina por vaig passar, fins arribar al moment del cava i del sorteig dels llibres que havien dut per intercanviar, que no vaig respirar tranquila. Aleshores, i veient que no hi haurien actuacions, em vaig relaxar.

A més a més de parlar de catxés, les converses van derivar cap a un camp més literari, es van comentar llibres, es varen fer recomanacions...

Sembla que està arrelant aquesta idea de fer alguna celebració de tant en tant en els geo-sopars. S’organitzen com a events i tenen un al•licient afegit.

De motius no en falten, ja s’han fet de Nadal, de carnaval, de Sant Jordi, queden equinoccis i solsticis, encara que els tres que queden aquest 2010, seran més tard del tercer dijous, però posats a buscar segur que en trobem més de motius: al Maig, les flors, al juny, el blat, els segadors, sant Joan, el foc, el solstici...i a l’agost ... ostres! l’agost es podria fer un geo-sopar de festa major, no són a l’agost en la majoria dels nostres pobles?

En fi, ja veurem si la comunitat s’anima.

dilluns, 26 d’abril de 2010

CAP DE SETMANA AL VOLTANT D’UN CATXÉ



Al facebook s’ha creat un grup anomenat A mi gusta el Slow-geocaching. Jo vaig ser de les primeres en apuntar-s’hi. Aquest cap de setmana ha estat aquest, el geocatxing que hem practicat.

D’entrada diré que hem organitzat tot el cap de setmana per fer un catxé que total està a uns 50 Km de casa. No només hem fet aquest, clar, hem aprofitat i n’hem fet uns quants més per la zona, però si que ha estat un, el Comet-4, Montseny 1970 el leit motiv del cap de setmana.

Van quedar tant impressionats quan varem fer l’Avió de l’Albera, que volíem fer aquest amb una actitud de calma i respecte, sense cap pressa. Ja sabíem de bell antuvi, que seria un catxé dels que te’n recordes, sinó per sempre, que no es pot dir mai, si per molt de temps.

L’Enric ho va organitzar. És únic per lligar hotels, catxés, restaurants... Tant si sortim sols, com quan anem acompanyats ell és, gairebé sempre, el que se’n cuida de fer les reserves, mirar els catxés...

Hi varem anar amb els Sisu i Montse, habituals en moltes de les nostres sortides de geocatxing i amb en Joan i la Isabel, amics que, tot i no ser del ram, ens acompanyen de tant en tant, si els catxés s’ho valen, clar. Crec poder assegurar que si sempre practiquéssim aquesta mena de geocatxing, ens acompanyarien més sovint.
El de l’avió de l’Albera que he esmentat abans, el varem fer amb ells, i això que hi varem haver d’anar dos dies seguits perquè el primer no el vam trobar. Val a dir que dormíem a Figueres, no ens va caldre pujar i baixar de Barcelona.
Si el voleu consultar, també és un molt bon catxé, dels que deixen empremta, és el GC197NT.
Ja és casual que una de les primeres visites que ha tingut aquest catxé, ha estat la del propietari del catxé de l’avió de l’Albera.

I tornant al catxé que ens ocupa, el del Comet 4, s'ha de dir que és un catxé que te molta feina darrera. Hi varen col•laborar diferents equips per tal d’esbrinar el lloc exacte i tota la història del que va passar. És el GC22N04.
Si el consulteu no deixeu de llegir el log d’en Heidelgun, del 5 d’abril, que amplia l’informació, i de veure les fotografies que s’hi han anat penjant. Impressionants les del DeepButti amb la neu.

Com a curiositat dir que encara es troben restes de l’accident pels voltants del catxé.
Nosaltres hi varem trobar un trosset de rètol, un trosset de corretja de rellotge i algunes coses més que podeu veure a les mans d’ en Joan:




Ho varem portar fins als peus del monument commemoratiu.




També vam aprofitar per fer uns 8 o 9 catxés més per la zona, ja que hi varem estar dissabte i diumenge, així vam poder conèixer uns llocs ben curiosos, com la taula dels Bisbes, fer una caminada pel Pla de la Calma, i conèixer diferents fonts del Montseny, fins i tot vam poder practicar CITO, cosa que, de fet, no ens va fer cap gràcia.

dilluns, 19 d’abril de 2010

UN ALTRE MINI PEL MEGA




Ja ha estat publicat el MEGA.
L’organitza “el comité de eventos” i aquest comitè és com hisenda: “somos todos”. Quina rucada!. Tothom sap qui és el pare, l’owner, d’aquest Mega.

És evident que l'equip Seping no ho fa tot sol, que rep l’ajut d’altres equips, i sinó que li preguntin al Bat62, que ha estat des d’un bon començament, i segueix estant, darrera de tot el tema informàtic i segur que d’alguna cosa més. D’altres ja hi han col•laborat en traduccions, o amb altres temes, els de Turisme de Lloret, els equips que han organitzat els Minis....

Però anem al grà. La qüestió és que el dia 11 d’abril es va celebrar el quart Mini-event pel Mega. Va ser un Mini diferent dels anteriors.

D’entrada no va tenir plantada de catxés nous. I, entre nosaltres, ni falta que feia.

La gran majoria d’equips que acostumem a assistir als Minis, no ens havíem acabat els publicats en el tercer.
Nosaltres, en varem fer uns quants al matí, tota una sèrie. Tot i així van haver equips que en van fer dues o més , de sèries, vull dir.

L’event es va celebrar en un local de Lloret anomenat “El puntet”. Es tracta d’un centre de l’Ajuntament, destinat als joves, on es poden conectar gratis a Internet, poden pendre un refresc, llegir prensa, fer jocs de taula, fins i tot hi tenen una sala insonoritzada per poder assajar grups de música.
Allí es van parar taules i cadires per poder dinar. Un dinar que s’havia portat cadascú. Ho vaig trobar força interessant, sembla que el proper també serà així, però en lloc de cadascú el seu, es portarà menjar per compartir. Encara millor. Clar que es corre el risc de que tothom porti una truita de patates, je je je. Crec que s'intentarà fer-ho al aire lliure.

Desprès de dinar, en Seping no ens va deixar fer el ronso ni la migdiada. Ens va informar de com estan els temes del Mega. Sembla ser que hi hauran algunes coses “sonades”. No desvetllaré res aquí, així, els que no hi éreu, encara tindreu més ganes de venir al proper Mini.

També es va anar concretant el tema del voluntariat, es necessita força gent, sobretot per la rebuda dels diferents equips, i també persones amb idiomes, intèrprets que facilitin la comunicació amb els equips estrangers.
Per això es va passar una mena de petita enquesta, per saber la disponibilitat i les característiques dels assistents. És el que deia al principi, per un event d’aquestes característiques cal col•laboració.
De tota manera, encara que aquest tema sembli feixuc, els voluntaris no hauran de treballar més de dues hores, així que també podran gaudir plenament de l’event.

La resposta va ser molt positiva, diria que tothom es va apuntar per ajudar. Així fa goig implicar-se en aquestes tasques.

I res més a dir pel moment. Ens veiem en el proper Mini del mes de Juny, que per cert, ja està publicat.

dimarts, 13 d’abril de 2010

MINI VACANCES ABRIL 2010


Aquesta setmana francesa ha estat molt relaxada, i geocatxerament parlant, molt productiva.
Què vull dir? Doncs que hem fet molts catxés, però contràriament al que em podia pensar a priori, no m’he estressat gens. Intento ara buscar-ne els motius.

En primer lloc, sortíem al dematí sense cap propòsit concret pel que fa a nombre de catxés. Si algun se’ns resistia o no trobàvem el camí, el deixàvem córrer i ja està. (Anem amb el e-trex groc, que ni mapes, ni rutes ni res de res, només una fletxa) Al anar sols no costa gens prendre decisions, quan es va en colla, l’un per l’altre, ningú vol prendre la iniciativa, i menys la de deixar estar un catxé.

En segon lloc, gairebé tots han estat rurals, no em tingut cap pressió per part dels geomuggles, i els que han estat cèntrics, han estat en pobles molt tranquils i al ser dies feiners tampoc ens ha comportat cap problema.

En tercer lloc, al no dur cap pla establert, a cada moment hem pogut gaudir de l’entorn.




Hem fet un earth catxé en un circ prehistòric, on per fer el found calia només passar per un corriol, doncs nosaltres varem fer tota la volta al circ, bé, pel recorregut més curt, però ens hi varem estar més d’una hora, gaudint d’aquelles pedres espectaculars.
Un altre exemple, el pont del diable de St Guillhem le Desert, desprès de trobar el catxé varem fer un tomb per tota la zona, és magnífica, fins i tot hi han fet una platja a la vora de l’Herault. El mateix poble de St. Guilhem val una bona passejada, igual que la Couvertoirade....
En un altre cas, varem fer un picnic a dalt de la Causse de Larzac, aprofitant que hi havia un catxé...




Conclusió: No importa el número de catxés, el que importa és gaudir del que fas.

I dels catxés què dir... alguns ens han fet conèixer uns indrets excepcionals, i d’altres no tant. Potser el millor indret, o el més espectacular va ser uns salts d’aigua prop de St. Guilhem, d’un catxé que, per cert, no varem trobar. No som gaire bons fotògrafs i al foto no s’acaba d’apreciar tota la bellesa del lloc:




Alguns ens van decebre una mica, però potser la culpa no és dels catxés en sí, sinó de les nostres preferències, eren urbans, en uns barris de les afores de Montpeller, on no hi varem acabar de veure el què i els varem deixar estar. Les grans ciutats tenen moltes cares, i no sempre totes ens agraden.

El que si hem observat, és com ha baixat la qualitat del contingut de les carmanyoles, igual que aquí, es pot dir que ja no hi intercanviem gairebé mai, només hi trobem porqueries, i no és perquè ja tinguem una edat que pensem així, no crec que cap nen volgués endur-se un ninot trencat, o una propaganda d’un hotel, o una arandela rovellada, tot això (i llumins) és el que hi hem anat trobant. Enyoro quan anàvem expressament a comprar regals pels catxés, a la ferreteria, a la papereria o fins i tot als “xinos”. És una llàstima, tenia el seu encant i conferia legitimitat al nom de tresor.

dimecres, 24 de març de 2010

GRÀCIES GARRI

Un catxé acabat de publicar per l’equip Racoseral,el GC255G4, m’ha fet reflexionar sobre tota la tasca duta a terme per en Garri.

Li hem d’agrair que hagi esmerçat bona part del seu temps en el geocatxing, no només revisant i publicant catxés, sinó també posant-ne.

Recordo quan vaig publicar el primer catxé, (no és que n’hagi publicat gaires) que, a part d’ajudar-me a fer-ho, em va enviar un correu adjuntat unes instruccions per fer-ho en codi html. (Encara que per mi l’html = xinès, ho sento, vaig néixer massa aviat). Però això demostra l’interès que posava en ajudar als novells.

I tot això, tinc entès que ho feia sense obtenir res a canvi, és una feina voluntària, només en treia la satisfacció de la feina ben feta i de veure com anava creixent el geocatxing, activitat que es veu s’estimava força.

Pel que fa als catxés que ha posat, tal com diu en Racoseral, són una assegurança de diversió. No és que els hagi fet tots, però sí uns quants, i us puc assegurar que són catxés dels bons. Només una pega, és propens a buscar els amagatalls prop d’esbarzers.

Personalment no l’he tractat gaire, per tant no sé que l’ha dut exactament a deixar el geocatxing, però sí sé que estava sent molt mal tractat en alguns foros per part d’una minoria de geocatxers, dels que no val la pena parlar perquè ells sols, amb les seves intervencions, es desqualifiquen. També es cert que la feina se li havia multiplicat moltíssim, només cal veure el ritme de publicació de catxés nous que hi ha ara i el de fa un parell d’anys. Ara surten catxés com bolets. Per altre banda, sembla que darrerament tampoc n’anava a buscar i fa molt de temps que no en posa, és a dir sembla un adéu definitiu, no només com a revisor.

També vull fer palès que gràcies a ell (i a l’equip Tècnics) tenim els sopars mensuals, els geosopars, som molts els que hi assistim regularment i ens serveixen per caviar impressions, per comentar el darrer mystery, per conèixer nous geocatxers, fins i tot de tant en tant es deixa caure algun estranger que està de pas...total, unes trobades ara ja imprescindibles.

En fi, que respecto la seva decisió, però em sap greu. Potser, i això és una picada d’ull, d’aquí un temps ens el tornem a trobar en aquest mon del geocatxing.

Gracies per tot, Lluís.

dimarts, 23 de març de 2010

GIRONA


Aquest ha estat un cap de setmana especial. Per celebrar el nostre aniversari, el divendres varem anar al parador de Sau.
Quina placidesa! Llevar-se sentint només els ocells. Llàstima que hi havia boirina, tant habitual aquí, i la vista sobre el pantà no era tot lo bona que podia haver estat. Tot i així els tons de gris i blau eren espectaculars.

El dissabte ja varem fer cap a Girona. Hi hem estat molts cops, ens agrada força i sempre trobem algun indret nou on no havíem estat o un petit carreró per on no hi havíem passat.
La vall de Sant Daniel dona molt de sí, hi ha camins i caminets per on passejar, et sents en plena natura, sense haver-te de complicar gaire la vida per terrenys massa dificultosos.
Evidentment hi hem fet catxés, a la ciutat i a les rodalies.
No sé si ha estat pel lloc o pels catxés, però no m’he estressat gens, fins i tot en els urbans, com els hem fet quan ja era fosc, no hem tingut problemes de geomuggles.

Alguns han estat dels que més m’agraden a mi, com el de l’ermita del Calvari, un multi on s’ha de caminar una mica, però sense gaire desnivell ni gaire estona, fora de ciutat i amb un final a un lloc que està força bé, vaja, per mi, amb tots els ingredients d’un bon catxé. Ja sé que potser ara no estan de moda, però a mi m’agraden els multis, el fet d’anar recopilant dades fa que et fixis més en el trajecte.



En Rofo15 ja es va entossudir no fa gaire en que ens aprenguéssim els rius i els ponts de Girona, publicant un mystery (GC1T6BY) i ara altres geocatxers, entre ells la Soniettte, ens han fet visitar alguns d’aquest ponts posant-hi catxés.

Per cert que la Soniettte està donat a conèixer Hostalric a base d’anar-hi posant catxés, el projecte H, que suposo que acabarà amb un bonus final.
Hi varem parar de tornada. És un poble que per mi te una significació especial, tot i no haver-hi estat molts cops, hi tinc records d’infantesa d’haver-hi anat amb el pare i l’avi, ells si que el coneixien molt bé.

Resumint, un cap de setmana més relaxat que l’anterior, però també ple de catxés.

GEOCATXING PER TERRES DE LLEIDA



El cap de setmana del 14 de març va començar d’una manera una mica esbojarrada. A mig matí del divendres em telefona l’Enric i em diu que ha vist una oferta al balneari de Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges, per la nit de dissabte, i que si em semblava bé, fes la reserva. La vaig fer ipso facto!. De fet ja teníem pensat d’anar el dissabte a Tàrrega, però no sortir tot el cap de setmana. El pla era anar fent catxés dels que l’equip Oust havia posat per la zona. Quan, gairebé al migdia, ho explico a la Montse (de Sisu i Montse) em diu que s’hi afegeixen, i torno a fer un altre reserva per ells.
Al vespre, ja desprès de sopar, em vaig trobar amb una amiga –no geocatxer- que en saber l’oferta del balneari, també es va voler afegir, amb el seu marit, a la sortida. Total que a quarts de dotze de la nit, estàvem fent la tercera reserva d’hotel.

Al matí de dissabte varem començar a fer els catxés amb els Sisu i Montse i cap al migdia se’ns fan afegir en Joan i l’Isabel, els no geocatxers.
Ja amb uns catxés fets, vam arribar a l’hotel a les 20h i encara vam tenir temps de donar-nos un banyet a la piscina, que van mantenir oberta fins més tard, només per nosaltres sis. Tot un luxe. El que no vam poder és fer el circuit termal, ja era massa tard.

La dèria dels catxés, com sempre!

Aquesta sèrie de catxés ha estat molt prolífica, crec que no l’hem acabat tota i sembla que encara en poden posar més.
Ens ha agradat conèixer aquesta zona més detalladament, alguns dels indrets on els catxés ens han portat han estat força interessats, com un antic cementiri, on per cert no vam trobar el catxé, o l’oasi de les rodes, un lloc força peculiar, ho podeu veure a les fotografies. Cal destacar que tots els catxés estaven força ben documentats.

De tota manera, per mi han estat massa catxés, o massa o massa repetitius, no ho sabria precisar, però de tota manera ha estat un cap de setmana divertit.

Ah! I un altre cosa bona han estat els àpats, el sopar del dissabte al balneari, potser el més fluixet, però els dinars a Cal Menut a Belianes i a Ca la Maria, a Sant Martí de Maldà, van ser excel•lents, un amb una cuina internacional i elaborada i l’altre de cuina casolana, però ambdós del tot recomanables, de fet l’equip Oust ja els recomana en un dels catxés.

Si encara no heu anat a catxejar la zona, proveu aquests restaurants!

QUÈ ÉS EL REIKI?

Del Reiki ja en vaig parlar en el primer escrit de Teràpies naturals. Bé, jo no en vaig dir res, però vaig reproduir una entrevista d’en Gaspar Hernàndez a Jaume Isal que girava entorn d’aquesta teràpia.
Ara faré la meva aportació personal, tot i que per Internet es poden trobar moltes explicacions semblants i millors.

Reiki, en japonès, vol dir ENERGIA UNIVERSAL DE VIDA. És una energia que tots tenim i que es troba en tot l’Univers, és la força vital (que té tants noms com civilitzacions han existit), està constituïda per ones lumíniques i de calor, que cada un de nosaltres pot canalitzar i redistribuir a través de les mans.

El fet de l’imposició de mans per confortar, per alleujar el dolor, es tan antic com els instints. Quan tenim dolor, el primer que fem es dur la mà al lloc adolorit. Quan un nen es fa mal, el primer que vol és que la mare l’acaroni i així es reconforta molt ràpidament. Quan un nen te febre o està marejat, la mare, per instint li posa la mà al front...El tacte humà transmet calor, consol i poder curatiu.

L’hiperactivitat de la societat actual, l’excessiu desig de possessió i la dependència de la tecnologia, són causa d’ansietats i d’allunyament del nostre Centre Interior.
Cada cop més, les persones perceben aquesta situació i es rebel•len buscant la tranquil•litat i l’equilibri interior a traves de les tècniques creades especialment per aquest fi. El Reiki es diferencia de les altres tècniques en alguns punts essencials.

Una de les característiques més extraordinàries és l’absència de contraindicacions, tant pel donant com pel receptor, ja que no entra en joc la pròpia energia individual, sinó que de fet, el transmissor es converteix en un canal per el que flueix l’energia vital universal; és com posar-se a disposició del projecte diví.

No hem de confondre el Reiki amb cap religió ni creença. Tampoc és màgia.

Es desconeix l’origen del Reiki, però es sap que tan Jesús, com Buda sanaven amb les mans, i es suposa que era l’energia Reiki.
Només hi ha dades del seu redescobriment pel Mestre Japonès Mikao Ussui a finals del segle XIX.
Amb el Reiki es sana considerant les persones com a una Unitat, es noten els seus beneficis en tots els aspectes, físic, mental, emocional i espiritual:

-Desbloqueja l’energia i restableix l’equilibri.
-Elimina les tensions provocades per l’estrès.
-Harmonitza cos i ment.
-En el cas de malalties físiques no intenta substituir la teràpia mèdica, però és un reforç molt efectiu per superar els tractament, els seus efectes secundaris i/o accelerar el procés de curació.

SOBRE EL REIKI

Reproducció de l’entrevista que en Gaspar Hernàndez ve fer a Jaume Isal i que va ser publicada al “El Periodico” del 5 de febrer del 2009.
La seriositat del periodista i del mitjà són, al meu entendre, indiscutibles, i l’entrevista molt entenedora. Crec que es una bona manera d’encetar “categoria”. Espero seguir amb articles propis, de divulgació i experiències, bàsicament en els dos camps on m’he mogut: el Reiki i les Flors de Bach.

Jaume Isaal Vallés (Barcelona 1955) és terapeuta coach i creador del mètode de reeducació psicoemocinal Plenitud harmònica.Combina el reiki, una teràpia alternativa que pretén la sanació mitjançant la transferència de l'energia universal a través de les mans, amb la prevenció de riscos laborals.

--¿Com combina el reiki i l'estrès laboral, vostè?
--Amb naturalitat. Fins ara no hem valorat prou la relació que hi ha entre l'estrès i les baixes laborals. La majoria de les malalties gastrointestinals i musculoesquelètiques i les depressions són somatitzacions d'haver estat molt temps mantenint una situació d'estrès, una situació en què un es veu incapaç.
--¿I?
--S'ha d'aprendre a connectar amb una part de tu on trobes la manera de veure aquestes coses des d'un altre punt de vista, i no sentir-te desbordat.
--¿Què és el reiki?
--El reiki és una eina per poder connectar amb les capacitats innates de qualsevol ésser humà per a l'autosanació.
--¿Qualsevol el pot practicar?
--Sens dubte. I la pràctica d'aquesta tècnica ajuda a desbloquejar energia de patrons mentals --que sempre són anar de víctima o de culpable--, i entendre les nostres emocions.
--¿Una persona pot fer reiki per a si mateixa?
--Sí. El reiki és per a un mateix; després podem compartir-lo. Abans, un mestre t'ha portat al conscient una cosa que ja tenies. Tots ens posem les mans sobre el cos quan ens fa mal alguna cosa.
--¿El reiki és imposició de mans?
--Sí. Si ens fa mal alguna cosa, la primera cosa que fem és posar les mans a sobre del lloc on sentim el dolor. El mestre porta al conscient el perquè funciona posar les mans.
--¿Per què?
--Perquè tot és energia i el reiki la canalitza. Tots estem sempre connectats a aquesta pura energia.
--Està de moda.
--Sí, però només com a nova idea no funciona. El reiki està ajudant moltes persones perquè s'estan adonant de quina és la seva vertadera identitat. Alguna cosa està ressonant a dins seu. Quan t'adones de la teva vertadera identitat, els bloquejos físics i emocionals desapareixen i connectes amb la pau profunda que ets en essència.
--¿Quina importància té l'acceptació, acceptar el que ens arriba?
--Absoluta. La vida és acceptació. Quan dic sí a les coses que m'arriben a la vida, l'energia flueix al meu cos. Quan dic no, l'energia es contrau i forma un bloqueig, una espècie dechapapote energètic. El reiki ajuda a desfer aquest chapapote acumulat: emocional, mental i físic. Perquè aquests bloquejos energètics acaben afectant el cos físic.
--¿Es pot practicar reiki a la feina?
--Sí, jo ho faig. Es pot viure a la feina des de les ensenyances del reiki i així evitar molt estrès. No es mesuren prou els nivells d'estrès en una empresa.
--¡Només s'han de mirar les cares!
--Però avui dia hi ha mètodes d'avaluació que ens permeten veure la falta de vitalitat, l'apatia, l'excés d'addiccions, la baixa sociabilitat, que ja s'han definit com a conseqüència de l'estrès a l'empresa. En altres temps s'atribuïen potser a temes personals o a altres factors.
--¿Fins on és culpa del cap?
--Un cap que no tingui clar el seu rol i la quantitat de feina que jo puc fer per unitat de temps provocarà en mi ansietat. Però jo tinc una capacitat innata que actua per moderar aquests efectes externs.
--No podem escollir com són les coses, però sí com les veiem.
--La majoria de vegades responem a les situacions de l'exterior amb uns patrons mentals que ens posen un filtre de negativitat davant de la realitat. Avui dia comptem amb diverses tècniques que ens permeten poder treure'ns aquest filtre per així adonar-nos de les capacitats reals que tenim per poder resoldre això que, fins a aquest moment, ens havia semblat que érem incapaços de resoldre.
--¿Per exemple?
--L'obligació d'empassar-me les meves emocions i la de gestionar les emocions que vénen de fora cap a mi, és a dir, les emocions dels meus clients, les dels meus proveïdors, etcètera.
--¿Què li diria a un dependent?
--Que pot aprendre que el client no està enfadat amb ell, sinó que ho està amb ell mateix. Del que es tracta és de no entrar en una relació víctima-culpable quan sent o veu la ràbia o el descontentament del client. Aquella és l'emoció del client, no la seva.
--¿Sempre anem de víctimes o de culpables?
--Normalment solem establir relacions de victimització i de culpabilitat perquè aquestes relacions justifiquen els nostres errors. No hem après a gestionar els nostres fracassos i les nostres emocions, i, per tant, necessitem que un agent extern a nosaltres sigui el causant del nostre fracàs. Avui dia, puc reeducar-me per acceptar que ni tan sols és un fracàs. Intentar-ho és un aprenentatge.

TERÀPIA FLORAL DEL DR. BACH -y 5-

PREPARACIÓ DELS ELIXIRS

La preparació d’un elixir floral necessita una sensible percepció i una gran coneixement del món vegetal. Les dues etapes essencials en l’elaboració són: la recol•lecció de les flors i l’obtenció de la tintura mare.

Les flors tot just collides es posen en un recipient amb aigua de brollador, a ser possible del mateix lloc on es cullen les flors (o d’un brollador de qualitat). Es tenen exposades al sol tres o quatre hores, retirant les flors amb molt de compte quan comencen a marcir-se. Aquest és el mètode d’infusió solar, o solarització, que va fer famós el Dr. Bach. Aquesta maceració es barreja al 50% amb alcohol o brandy i tot seguit es dinamitza. El preparat resultant és la tintura mare.

L’altre mètode d’elaboració dels elixirs és per ebullició, amb aquest mètode el Dr. Bach va obtenir 18 elixirs. Consisteix en bullir les flors a foc lent una mitja hora amb aigua pura i exposant-les desprès una hora al Sol. Desprès de filtrar el líquid (queda la meitat del contingut) s’afegeix aigua i es procedeix de la mateixa manera que en la maceració: es barreja amb alcohol per conservar-ho.

Cal recordar que hi ha una essència, el Rock Water, que no és una flor. El Dr. Bach va utilitzar aigua de brollador amb poder curatiu, per tant qualsevol font o rierol que resti en el seu estat natural, sense contaminar, es pot utilitzar per aquest remei. Aquest elixir només és solaritza mitja hora.

Un cop obtinguda la tintura mare, el següent pas és l’obtenció del que es denomina stock o primera dissolució. A una base d’hidroalcohol (que varia segons l’elaborador) s’afegeixen unes gotes de tintura mare, aconseguint així l’elixir floral, també depèn de l’elaborador la quantitat de gotes de tintura mare que es posen.

L’elixir anomenat stock, és el que els diferents elaboradors comercialitzen. La tintura mare no es comercialitza. Per tant totes les fórmules pels tractaments es preparen a partir del stock.

TERÀPIA FLORAL DEL DR. BACH -4-

COM ACTUEN LES ESSENCIES FLORALS

La forma en que actuen les essències florals resulta misteriosa per la ciència moderna, però en tenim constància dels seus efectes positius, que no es poden explicar senzillament amb l’efecte placebo. Prova d’això, és que resulten efectives en infants, segurament també, per la seva gran sensibilitat i capacitat de reacció.

Segons el Dr. Bach, cada flor té un camp energètic particular i rep constantment les energies del Cosmos, particularment del Sol, a traves de les fulles i la tija, que a la vegada és alimentat per l’arrel. Aquestes vibracions energètiques es poden recollir en les seves essències i tenen la capacitat d’harmonitzar certes emocions.

Fa poc, s’ha demostrat que l’aigua té “memòria”, del que es dedueix que l’aigua que s’utilitza en la teràpia floral conté una informació de les propietats de la flor, que posteriorment ens és transmesa.

Un altre concepte important en la medicina vibracional és la ressonància. Si col•loquem diferents violins en una habitació i polsem les cordes d’un d’ells amb un arc, els restants emetran un so anàleg. Així les microdosis de les propietats de la flor, gravades a l’aigua, ressonen a través del nostre sistema energètic.

Els savis han mantingut durant mil•lennis, que cada esser humà és un microcosmos del macrocosmos. Per tant, les influencies que han incidit en la flor, també incideixen en nosaltres.

Gràcies a les seves elevades vibracions, les essències florals, tenen la propietat d’augmentar la freqüència de les nostres vibracions humanes, reconduint-les a un nivell superior. L’efecte no es produeix en la part física del cos, sinó en les capes vibratòries, fins que les travessen, és el anomenat camp bio-energètic. En aquest nivell es troben emmagatzemats, de manera semblant a un ordinador, els nostres models anímics de reacció enfront els impulsos que rebem, amb els seus aspectes positiu i negatiu. Les essències florals duen a terme al re-harmonització del camp bio-energètic.

Les essències florals exerceixen un efecte positiu en nosaltres, tan a nivell físic com mental. Ens ajuden a sentir-nos revitalitzats, ja que col•laboren en la substitució de les nostres emocions negatives per emocions positives i a prevenir o curar malalties, doncs ja és sabut que les emocions incideixen en el nostre benestar físic, que les emocions negatives provoquen estrès i que els pensaments positius potencien el sistema immunològic.

Les essències fan el seu efecte de manera gradual, incorporant una qualitat al camp energètic del receptor, sobre el que influeix d’una manera tan subtil i silenciosa que li farà pensar que aquesta qualitat ja li era pròpia, per això algunes persones que han pres essències durant un temps diuen que no han notat efectes importants que se’ls hi puguin atribuir, però si se’ls pregunta pels estats emocionals conflictius, admeten que han millorat, sense que puguin concretar quan.

TERÀPIA FLORAL DEL DR. BACH -3-

QUÈ SÓN ELS ELIXIRS FLORALS

Els elixirs, o essències florals, són preparats líquids obtinguts de la maceració de flors, que ens aporten les qualitats curatives i de transformació personal del món vegetal. Cada essència posseeix una qualitat particular corresponent a una emoció i estat d’ànim.

Si s’analitzen químicament el resultat és: aigua i brandy, però ha quedat evidenciat que, en realitat, són molt més que això. Es tracta d’una teràpia vibracional.

Actuen transformen les emocions, les actituds, els hàbits de comportament que obstaculitzen el desenvolupament personal i pertorben la salut. S’utilitzen per remuntar la tristor, la manca de confiança en un mateix, l’estrès, els estats depressius, l’ ansietat...etc. Aquests preparats busquen harmonitzar el pla espiritual i emocional amb el físic, equilibrant l’energia corporal. Afavoreixen l’expressió de les nostres capacitats i ens encaminen cap una manera de viure més equilibrada.

Al no contenir agents físics o bioquímics, no es corre cap risc de toxicitat ni d'efectes secundaris, i en cas d’error en la prescripció, tampoc es corre cap perill. Són compatibles amb qualsevol altre tractament o teràpia.

Aquest sistema terapèutic va ser descobert pel Dr. Bach als anys 30, seguint les obres i el pensament de mestres anteriors, que ja consideraven la salut des d’una perspectiva global, cos-ment-esperit, comprenent l’importància de la harmonia interior.

El 1977 la O.M.S. (Organització Mundial de la Salut) va reconèixer la teràpia floral del Dr. Bach, com un sistema útil de curació i en va recomanar el seu ús.

TERÀPIA FLORAL DEL DR. BACH -2-

CREENCES I CONCEPTES DEL DR. BACH

Val a dir que les flors de Bach no segueixen cap creença religiosa, i no ens hem de quedar ni capficar amb les paraules que poden sorgir com déu, ànima, jo superior, fruit de les mateixes creences del Dr. Bach, que a més, era reencarnacionista . L’important es entendre com funcionen, i també una mica com funcionem nosaltres, això sí, desde un punt de vista holístic.

Bach opinava que l’home, encara que no ho sabés, disposava de tota la saviesa i els coneixements necessaris, per ser guiat per la vida terrenal amb la màxima felicitat, alegria i salut i que els hi eren comunicats a travers de la intuïció i l’instint. Segons ell, l’autèntica felicitat és la que resulta de obeir els manaments de la nostra ànima i el nostre jo superior. Creia que l’home tenia totes les qualitats com la dolçor la força, el coratge, la constància, la sabiduria la pau i l’amor i que la infelicitat atrau l’oposat a aquestes qualitats: la cobdícia, la crueltat, l’egoisme, la inestabilitat, la ignorància, l’orgull i l’odi, sent aquestes qualitats les causes subjacents de la malaltia.
Considerava la malaltia una mena de consolidació d’una actitud mental, i deia que només tractant l’estat d’ànim d’un pacient la malaltia desapareixerà.

En una conferència, poc abans de morir, va posar el següent exemple:

Si ens imaginem tres nens amb xarampió:
- En Ton estarà irritable.
- En Jordi estarà nerviós i tindrà por.
- En Ricard estarà tranquil i endormiscat.
Per tant cada un d’ells, segons el seu estat d’ànim requerirà un remei diferent.

Hi ha persones que encara que no estan malaltes, noten que alguna cosa no va bé, potser sense ser greu, converteixen les seves vides en un continuo examen. Poden presentar mals de cap freqüents, constipats, reuma o indigestió, asma, insomni...

Un altre tipus de persones tan en la feina com en l’oci es veuen travats per factors com l’excés d’ansietat per fer les coses bé, massa entusiasme i la tensió els esgota, por al fracàs, inseguretat, indecisió, timidesa, etc.

Això no es pot anomenar malaltia, però son motiu de preocupació i infelicitat. La malaltia i les actituds errònies no poden ser vençudes en una lluita directa, sinó canviat l’erroni per lo positiu.

Aquests conceptes eren molt novedosos a l’época del Dr. Bach, a primers del s XX, però ara gairebé tothom està d’acord en que les nostres actituds mentals són origen de moltes de les malaties que patim.

La base de la teràpia floral, segons les creences del Dr.Bach, és el tractamente de les persones i les seves actituds mentals i els seus estat d’ànim, no les malalties.

TERÀPIA FLORAL DEL DR. BACH -1-

De mica en mica, i en diferents escrits, aniré publicant un resum d’un taller d’introducció a les flors de Bach que vaig donar fa uns anys, per tal de difondre aquesta teràpia i ampliar el coneixement dels que n’han sentit parlar, però no saben ben bé de què es tracta. Potser a algú li serà útil.

INTRODUCCIÓ

Mestres com Paracels (1493 - 1541), metge i alquimista suís, igual que les cultures Índia (medecina ayurvèdica), Egípcia, Grega Maya o Xamànica afirmaven ja la unió entre el Cel, la Terra, l’Home i el Mon espiritual.
Paracels afirmava que no es pot deslligar l’univers material del espiritual, el particular del tot. Se’l coneix per la seva doctrina de la signatura de les plantes, que indica que es possible trobar diferents propietats medicinals en les plantes veient la semblança entre la forma de la planta i els òrgans del ésser humà. Deia: Observem les plantes i veiem en elles la senyal de la curació. També afirmava que cada planta exerceix un impuls terapèutic que s’expressa en els seus constituents interns, en la forma, color i perfum.

Goethe (1749 - 1832) també aportà les seves investigacions al respecte. Mantenia que les múltiples formes dels vegetals es basaven en la fulla. A partir d’aquesta forma arquetípica de la natura, influenciada per forces còsmiques, es creen l’arrel, el tall, la flor i el fruit. Aquesta metamorfosi, o poder de transmutació, constitueix la clau de la personalitat de cada planta, així com de la seva capacitat curativa. Va ser un observador minuciós de la natura i combinava els seus estudis amb unes detallades anàlisis de les seves pròpies reaccions. D’aquesta manera va aconseguir ajuntar mètodes artístics i científics que li van permetre comprendre la identitat espiritual de la planta, un sistema que molts dels productors d’essències florals utilitzen avui dia.

Seguint el treball d’aquests i altres mestres, arribem als descobriments del Dr. Edward Bach.