dimarts, 22 de desembre de 2009

CRÒNICA DEL SEGON MINI PEL MEGA


Ja hem tingut el segon event tot preparant el Mega.
L’assistència ha estat massiva, de fet el més repetit en els logs d’attended ha estat : si això és un mini, com serà el Mega?

Desprès de ser rebuts pel comitè de benvinguda, i de les salutacions i presentacions pertinents, ens hem repartit en diferents grups, per no coincidir en els catxés, el meu grup ha estat el dels Dimonis, encara que tota l’estona ens hem anomenat Dimonis Liles, ja que el formàvem els mateixos que varem ser “Els Liles” en el primer mini-event, amb algunes incorporacions, de fet només ens faltava la Rigolet, que aquest cop, prou feina tenia.
Així els dimonis hem estat: Fervil, Fifties, GuanacosTeam (només el Rafa), Loblas Wolf team, Nerium62, Romeu Sendra, Sisu i Montse, les Txuquis, i Ulrique bcn.

Per començar, un recorregut a peu per trobar quinze catxés, la gran majoria urbans. No han estat de “carret de fotos”, no, han estat molt, molt, treballats, alguns ens han costat una mica de trobar, i s’ha de tenir en compte que érem 15 persones buscant.

Encara no entenc com, perquè érem el grup dels xino-xano, però hem acabat dels primers i com no podia ser d’altre manera: a fer la cerveseta!

Tot seguit, un cop tots els equips reunits de nou, ens ha tocat esgarrapar la sorra fins a trobar... un tupper! on hi havia una felicitació de Nadal personalitzada per cada equip.

I desprès, a dinar. Quin guirigall, tanta gent! Però al final hem aconseguit seure i anar fent via amb el pica-pica i demés.

En arribar l’hora del cafè, es veu que els organitzadors pensaven que no havíem treballat prou, i ens ha plantat un examen a cada equip, amb sopa de lletres inclosa. (mireu que aplicadets que estàn a la foto). Clar que anava de geocatxing, evidentment, però era prou difícil. Espero que no pengin les notes, perquè tot i que he acabat de les primeres, crec que m’he deixat una pregunta per respondre, és el que té el córrer i voler acabar abans.

Sobretaula : En Seping amb el seu ordinador (i com no, l’ajut d’en Josep -Bat62-) ens ha fet cinc cèntims més de com està el Mega, i ens ha presentat els dissenys de la geocoin i els pathtags. L’intervenció ha estat més breu que l’anterior, molta cosa ja la tenia dita, però tot ha estat molt professional, amb projector, megafonia...

Desprès ha agafat la paraula la Rigolet per agrair-nos l’assistència, i aleshores sí que se’ns ha posat a la butxaca!
Ens ha passat un vídeo amb fotografies de tots els equips. Quina feinada! Quin detall! Es nota quan es fan les coses amb estimació i amb ganes!
I com a colofó final : Onze catxés més, un drive-in nocturn, bé eren 10 catxés on recollíem dades per poder trobar l’onzè, el Bonus.
El Bonus estava a la platja de Sta. Cristina.

Tot ha estat molt organitzat, amb un començament i un final en el lloc més adient, a la platja. No s’ha deixat res al atzar, de fet, em consta que ja feia més d’un mes que la Rigolet havia encarregat el temps: un dia assolellat i una nit amb molts estels, típic de la Costa Brava.

Vull destacar el nivell dels catxés, ha quedat ben palès que la quantitat no està renyida amb la qualitat, quines feines de bricolatge i d’enginy!. És una llàstima que no en pugui donar detalls ni publicar fotografies, perquè els que no hi éreu us féssiu una idea del treball que han fet.

De ben segur la gent que vingui al Mega, quedarà parada del nivell dels catxés de la zona.

Felicitacions Rigolet i Rofo15 us ha lluït la feina!







divendres, 18 de desembre de 2009

EL JARDINER DEL SOPAR


Eren quarts de dotze de la nit del 17 de desembre, quan en un xamfrà solitari i fosc de la Vil·la Olímpica s’hi ha vist una munió de dones, i algun que altre nen, esperant amb una clara ansietat manifesta, no sabem ben bé què, que un suposat traficant anava treient d’una furgoneta.

No sabem amb claredat de quina mena d’estupefaent es tractava, però devia ser algun tipus d’euforitzant, ja que cada dona, en rebre la seva dosis esclatava d’alegria i somreia o reia com una possessa.

Fons confidencials ens han informat que aquest estimulant s’anomena amistat i en aquest cas es tractava d’un derivat del companyerisme geocatxeril.

No s’han efectuat detencions, ja que no hi havia cap autoritat prop del lloc del fets. Cas d’haver-n’hi hagut i haver-se efectuat el pertinent escorcoll, a ben segur s’hagués confiscat un tou d’esperit nadalenc, un tou de plantes amb música (no sabem si fumables) i haguessin enxampat un suposat traficant amb la cara plena de petons d’agraïment.

diumenge, 6 de desembre de 2009

LA REINA DEL XINO-XANO

Aquest escrit és una reflexió sobre l’escrit que vaig fer dilluns passat i que l’endemà vaig treure del blog. No crec que l’hagi llegit gaire gent.
El vaig retirar per no incomodar aquells equips que han anat amb nosaltres a fer catxés i amb els que he compartit alguna pujadeta, per mi, massa forta.
Bàsicament el que hi venia a dir és que no estic disposada a fer el màxim de catxés en el mínim de temps i que no m’agrada el ritme que havíem agafat darrerament.
Això no vol dir que, si no son cansats, pugui fer molts catxés en un dia, sinó que si en fem algun que requereixi un esforç físic que per mi sigui considerable, ho vull fer al meu ritme i sense tenir cap de pressió, ni per presses, ni per el nombre de catxés a fer, ni per d’haver d’alterar el ritme dels demés. Vull ser la reina del xino-xano.

No fa gaire en un fil d’un fòrum, vaig llegir la pregunta: Què passaria si Groundspeak treiés les estadístiques del perfil dels equips? Doncs, bé, per mi no passaria res. No m’agraden les estadístiques i menys les competicions. El que m’agrada és fer catxés, i conèixer llocs, i si són molts millor que si són pocs, i si són enginyosos encara millor. No és ben bé el mateix.

De tota manera si tinc en compte les “nostres xifres” en el geocatxing català, resulta que són prou bones, dels tres equips (reals) que tenim per davant, només un, fa menys temps que nosaltres que practica el geocatxing, i cap d’ells passa dels cinquanta anys.

Desprès d’aquest esforç d’anàlisi d’estadístiques, i veient-ne el resultat, potser hauria de canviar de parer i esmerçar-me més en el tema de guanyar punts, però no ho faré.