dilluns, 9 de novembre de 2009

L'EQUIP LILA



He titulat així l’escrit en homenatge al grup que varem formar ahir diumenge a Lloret de Mar per tal d’anar a fer catxés.
Com molta gent de la que llegeix aquest blog són geocatxers, us presento els “liles”: Fervil Team - Fifties - Loblas Wolf’s Team – Rigolet – Sisu i Montse i Les Txuquis.

Clar que també l’hagués pogut titular UN 10 PEL MINI DEL MEGA!
Ja que l’event va ser tot un èxit d’organització i de participació.

Es podria separar l’event en dues parts completament diferents, la del pati, completament lúdica, al matí i la de la classe, desprès de dinar.


Varem començar trobant el comitè de recepció al pàrking, en Marc i la Mercè, molt professionals, passant llista. El vigilant encara deu al·lucinar ara de la quantitat de cotxes que li van arribar a l’hora, semblava una mica estressat dirigint el trànsit del pàrking.

Els RomeuSendra, ens havien preparat un recorregut pel Lloret més cèntric, on havíem de trobar uns quants catxés, dotze en total.
Per això es van crear grups d’unes 10 persones amb recorreguts diferents per a cada grup, per tal de no coincidir massa gent en un mateix catxé. Se les van pensar totes per que no poguéssim fer trampes, no es podia anar al catxé que es volgués, per obtenir les coordenades de cada catxé, calia fer-los per ordre.
Per fer el recorregut ens varen facilitar un mapa detallat de la zona amb els catxés assenyalats i numerats.


Dels catxés, que voleu que us digui, tots molt ben camuflats, d’una dificultat mitja, amb algun de més fàcil i algun de més difícil. No es van limitar al nano amb iman a sota d’un banc o al carret sota una cabina. Els contenidors estaven treballats, delataven, però, una certa addicció a la xocolata...i no explico més.


A mi particularment, el recorregut em va agradar força, ni massa curt ni massa llarg, i, el més important: a peu pla.

Al anar 10 persones et permet anar xerrant amb tothom, ara amb uns ara amb els altres i així, xino-xano, em van passar les més de dues hores de passejada sense adonar-me’n. Cal dir que el dia acompanyava, feia sol i una temperatura molt agradable.


Un afegitó: Lloret era ple de gent, bona part ja eren una mica “granadets”, i bona part, també, molt tafaners. En algun dels catxés varem haver de fer mans i mànigues per poder dissimular. Per això. i per la mala recepció del GPS, els organitzadors, ens van facilitar alguns spoilers (= pistes fotogràfiques (pels profans)) per no haver d’estar massa temps rondant pel mateix lloc. Com podeu veure no es van deixar cap detall.

Desprès d’un bon dinar, a l’hora del café, en Seping, que va estar recolzat informàticament en tot moment pel Bat62, el creador de la web del Mega, ens va fer l’explicació de com s’aniran organitzant totes les tasques.

Entre explicacions i comentaris se'ns varen fer les set de la tarda i ens varem anar acomiadant, fins el proper mini pel Mega, que ja està pràcticament programat.


Les noticies relacionades amb l’organització s’aniran publicant a la web del Mega, teniu el link en aquest mateix blog.


Com a cada trobada d’aquestes, hem retrobat els coneguts i n’hem conegut de nous, a destacar els diferents equips integrants del Lloret Team, especialment implicats en el Mega.

En el Mini pel Mega s’ha vist que hi ha un munt de feina a fer, però també, un munt d’il·lusió per fer-la.

dilluns, 2 de novembre de 2009

GEOCATXING A MADRID, ALTRE COP



Hem estat tres dies a Madrid, de geocatxing. Tot i que gairebé tot eren micros o nanos urbans, no he acabat tan farta com vaig acabar a Londres, potser perquè han estat menys dies, potser perquè passejar per Madrid i, sobretot pel Retiro, m’agrada força .

En el Retiro he estat a racons amb força encant que, amb les vegades que hi he anat, encara no coneixia. Destaco el tros anomenat la “Casa de las Fieras”, restes de l’antic zoològic de Madrid, que es va tancar definitivament el 1972 (a la primera foto) i els jardins “Cecilio Rodríguez“ (a la segona).

Dels catxés poca cosa a dir. Molts dels que hem fet són d’una sèrie que es diu “M de Madrid” i “m minúscula”. Són d’aquells catxés de fer número i crear adrenalina, per lo compromesos que són d’agafar i deixar.

Aquesta idea de la inicial, és bona, tal com van explicar GuanacosTeam, quan fa dos anys varen crear la sèrie “B de Barcelona”. Es tracta de que al mirar el mapa de la ciutat pel Google Earth la senyal d’aquests catxés dibuixessin l’inicial de la ciutat. La pega és que tant si es mira Barcelona, com si es mira Madrid, aquests catxés queden “perduts” en el gran nombre de senyals que hi ha i no es veu la lletra.

A mi, que vaig fer tots els catxés de la B fa dos anys, em resulta inevitable comparar-los amb els de la M. He de dir que els de Barcelona són més variats, també la gran majoria són nanos i micros, però estan camuflats de diferents maneres i a diferents llocs, no com a Madrid, on gairebé tots són iguals. Suposo que això és perquè a Barcelona, un cop els GuanacosTeam van llençar la idea, diferents equips es van apuntar al projecte i hi van col·laborar, per tant hi van participar diferents maneres de fer, i en canvi a Madrid s’ho han fet només entre dos equips, que de fet és com si en fossin un, ja que, tinc entès, que són matrimoni.
Un altre diferència és que a Barcelona estan repartits per tota la ciutat, i a Madrid estan concentrats al barri de Salamanca. Perquè us feu una idea els que no el coneixeu, aquest barri és una mena de retícula de carrers, fruit del Plan Castro, que es va inspirar en el de Cerdà de Barcelona. Amb el què es poden fer a peu, i molts estan en un mateix carrer, gairebé a la distancia mínima reglamentaria.

De tota manera, quan ho facin a un altre ciutat, segur que anem a fer l'inicial.

Un altre cosa nova que he fet aquest cop a Madrid, ha estat menjar el típic “Cocido Madrileño”, no l’havia provat mai, no sóc massa amant dels cocidos jo, però em van portar a “La Bola” i en aquest restaurant gairebé és de consum obligatori, estava boníssim. Malgrat això l’Enric no el va ni tastar. Mira que en és de tossut amb el menjar!