dimecres, 7 d’octubre de 2009

CONTRADICCIONS GEOCATXERES














Tal com vaig explicar al fer la crònica del viatge a Londres del Juny, vaig acabar una mica farta de geocatxing. Anar a la recerca dels nans urbans, pot ser divertit, però quan ho fas dos o tres o més dies seguits, acaba avorrint.

D’altre banda, al anar-te introduint en el mon del geocatxing, te’n adones que no “todo el monte es orégano”. Fins fa ben poc estava molt orgullosa de la comunitat geocatxera, però ara no ho estic tant. Sí que ja havia vist diferents maneres de percebre aquest joc, diferents maneres de competir, però sempre m’havia trobat amb gent respectuosa amb les poques normes que hi ha i amb els altres geocatxers, una mena de viu i deixa viure, de jugar cadascú a la seva manera, que, en general, no és ni millor ni pitjor que la dels altres. Darrerament he vist massa picabaralles, inclús, al meu entendre, massa mala educació, no entraré en detalls, però fins i tot he vist en una web personal, una mena de llista negra. Tanmateix jo no estic lliure de culpa, en aquest mateix blog he opinat sobre alguna manera de fer d’algun equip en algun moment, que no m’ha agradat.

De tota manera, no tot han estat pegues, aquest estiu també he gaudit molt amb el geocatxing, començant amb dues escapades a França, una a la Catalunya Nord i l’altre al Perigord, on hem conegut indrets maquíssims, bona part, gràcies als catxés que hi ha amagats i seguint pel ja famós Cabrils, on hi hem tornat anar al Juliol, dos cops, per a diferents events. El primer, un sopar en divendres, que ens va fer avançar la tornada de les vacances, per tal de no faltar-hi. Aquest sopar va ser per fer boca per l’event de l’endemà, on a part de trobar-nos amb equips coneguts, en varem conèixer de nous, varem fer de tot, jugar, buscar catxés, alguns es varen banyar (era part dels jocs)... i el més important ens varem divertir com a nens. Tot estava molt pensat al detall i preparat per a tot tipus d’equips: àgils, feixucs, joves, grans....
També he de destacar en la part positiva del geocatxing d’aquest estiu les sèries de catxés que hem fet: la del Delta del Ebre al Setembre i la de la Ruta del ferro a l’Agost. Aquestes sèries, com la que havíem fet el Maig de la Ruta del Carrilet, ens van ocupar un cap de setmana sencer, com que ens ho prenem amb calma i també ens agrada gaudir de la gastronomia de la zona....
Val a dir que quan fem alguna sèrie acostumem anar amb els Sisu i Montse, ens agradar compartir comentaris i taula amb ells, i ja se sap: la família que geocatxeja unida...A part, quatre persones és un bon número per buscar catxes, no arribem a cridar gaire l’atenció i ens repartim la feina.

Aviat em tocarà un reguitzell de catxés urbans a Madrid, és que tinc l’enemic a casa, je je je.