dijous, 18 de juny de 2009

SETMANA LONDINENCA



He estat una setmana a Londres. M’agrada aquesta ciutat. Si una paraula la defineix, per mi, és VIVA, VIBRANT.
Ja fa dotze anys del darrer cop que hi vaig estar. L’he trobat canviada, més neta i potser una mica més buida. Tot i això, és la ciutat ideal per passar desapercebut. Quina varietat de races i de colors!


Aquest cop hi destacaria la simpatia dels anglesos, és com si l’hagués descobert ara. Mai m’havia trobat amb gent tant amable, al hotel, pel carrer, a les botigues, al autobús... diria que me’ls han canviat!


Per primer cop hem anat pel Thames amb una mena de bateaux mouche a l’anglesa, m’ha sorprès la zona de Canary Wharf en els Docklands, és com una city a lo bestia, te els gratacels més grans de Londres. També, encara que de lluny, he vist molt canviat Southwark, sembla una prolongació de la City, ja no te l’aire sòrdid que hi vaig trobar fa 30 anys.
Hi ha llocs que pràcticament no han canviat, Picadilly, Soho, China town, els voltants de Leicester Sq...
Una de les coses que més m’agrada’t tornar a admirar és la zona de l’abadia de Westminster i les cases del parlament, són una filigrana, semblen dissenyades amb llapis de punta molt fina. Si l’estil gòtic fos una punta feta a ganxet, diria que aquest conjunt està fet amb puntes de coixí.


He pogut comprovar la famosa flema anglesa:
Aquesta setmana, el metro ha fet vaga un parell de dies i el trànsit es va convertir en caòtic, d’una lentitud exasperant, caravanes i caravanes d’autobusos, les parades eren plenes de gent esperant, fins i tot més d’una hora, per agafar-ne un, molts passaven sense obrir portes perquè anaven massa plens, autobusos que canviaven o excurçaven el recorregut...I la gent sense dir ni mu, sense males cares, sense parlar entre ells criticant el sistema...i a l’hora de pujar sense empènyer massa, si no hi cabien, esperaven el següent. Increïble.


També hem fet catxés, normal oi? N’he quedat una mica empatxada.
Els que més m’han agradat són els virtuals, aquests et permeten fer turisme i culturitzar-te, ja que acostumen a preguntar coses que t’obliguen a fixar-te en detalls que normalment et podrien passar per alt.
Molt agradables han estat els que ens han permès passejar pels parcs.
Els més avorrits, com sempre, els micros o nanos de ciutat, i encara sort que t’ho posen fàcil...

No sé que té Londres, que ja tinc ganes de tornar-hi.