dilluns, 23 de març de 2009

DISSABTE OSONEC

Aquest dissabte s’ha fet un “event” a Vilanova de Sau, una trobada per fer una calçotada, sí, sí, heu llegit bé, una calçotada a Osona, o és que els osonencs no poden menjar calçots?
Bromes a part, suposo que es va triar aquest lloc perquè els equips que venien de fora de Catalunya es poguessin quedar a dormir, ja que hem estat en una casa de colònies. La casa està molt bé, l’entorn és gairebé paradisíac.
El més destacat és que ha vingut un equip portuguès i tres equips madrilenys, que alguns ja coneixíem de trobades a Madrid o en terra de ningú, això li ha donat un caire internacional a la trobada.
Ha estat una idea molt encertada la d’en Garri de donar a conèixer els calçots als equips de fora de Catalunya, on no és gens habitual menjar-ne.
Al meu entendre només hi han hagut dues “pegues” la primera que no han deixat entrar els gossos, ni lligats i amb morrió, ni tan sols els han deixat estar a la finca, la Blue i el Miko han hagut de quedar-se als cotxes, i la segona és que no ens han donat pitets, més de dos i de tres han sortit amb taques a la pitrera.

Com és habitual en els geoevents, l’ambient ha estat molt bo, ens hem retrobat amb molts dels equips coneguts, encara que, més que coneguts, amb alguns ja som com de la família de tant com ens hem vist aquest mes, entre Cabrils i el sopar del dijous...

Al no haver-hi res preparat al marge de la calçotada, hem decidit aprofitar el temps al màxim i amb els Bat62, el bat petit, Sisu i Montse i Tècnics hem començat el dia amb un parell de catxés, senzillets de terreny per no cansar-nos gaire, però en un entorn molt bonic. Ja en el primer ens hem trobat amb Cal Sabadell i Zipi i Zape, que anaven amb la mateixa idea, arribar a la trobada amb un parell de catxés al sac.

Un cop retrobats i fetes les presentacions oportunes, per fer boca, alguns, molts, no recordo quants ni quins, hem anat a fer-ne un parell més, a tocar del pantà de Sau.

En acabar de dinar i de descobrir i intercanviar TBs, què havíem de fer? Doncs anar a buscar més catxés! I així ha estat fins que s’ha fet fosc.

Les meves cròniques són d’estar per casa, segurament en Juande o en Cherokee, de Foroware, faran una crònica de la jornada molt més detallada i ben explicada que aquesta, quan la publiquin ja posaré l’enllaç.

Una de les coses més divertides de la tarda ha estat veure com un reguitzell de cotxes seguint les passes d’en Rafa-Guanaco, que havia anat d’avançada, travessava el poble de Tavertet que tenia un prohibit el pas a l’entrada.

I, per mi, l’altre divertiment ha estat jugar, ui! vull dir, parlar pel walkie que ens han deixat. No ho havia fet mai, i al marge de la diversió ho he trobat molt útil, li hauré de demanar als Reis que me’n portin uns. Encara que no sé si podré esperar tant, potser demanaré una bestreta.

3 comentaris:

Juande ha dit...

Enhorabuena por el blog Rosa, es absolutamente maravilloso. Da gusto compartir experiencias personales y virtuales de una manera tan positiva y sencilla.

Un Saludo
/Juande.

Rosa Maria ha dit...

Juande, agradezco mucho tu comentario, y más viniendo de alguién como tú, que escribe tan bien, siempre con las palabras justas y claras. Alguna vez he leido tu blog, es excelente.
Este es muy sencillo, pero para mí es una ventana por donde dejar escapar mis pensamientos.

Un abrazo.

Anna i Lluís ha dit...

hola Rosa!!! quin dia a Vilanova de Sau eh.. estaven bonissims els calçots!! ja et vas apuntar bé el nom de a motxilleta de la meva filla no? hehehe,si tens temps passa pels nostres blogs! un petonas! Rossi 46