dilluns, 23 de març de 2009

DISSABTE OSONEC

Aquest dissabte s’ha fet un “event” a Vilanova de Sau, una trobada per fer una calçotada, sí, sí, heu llegit bé, una calçotada a Osona, o és que els osonencs no poden menjar calçots?
Bromes a part, suposo que es va triar aquest lloc perquè els equips que venien de fora de Catalunya es poguessin quedar a dormir, ja que hem estat en una casa de colònies. La casa està molt bé, l’entorn és gairebé paradisíac.
El més destacat és que ha vingut un equip portuguès i tres equips madrilenys, que alguns ja coneixíem de trobades a Madrid o en terra de ningú, això li ha donat un caire internacional a la trobada.
Ha estat una idea molt encertada la d’en Garri de donar a conèixer els calçots als equips de fora de Catalunya, on no és gens habitual menjar-ne.
Al meu entendre només hi han hagut dues “pegues” la primera que no han deixat entrar els gossos, ni lligats i amb morrió, ni tan sols els han deixat estar a la finca, la Blue i el Miko han hagut de quedar-se als cotxes, i la segona és que no ens han donat pitets, més de dos i de tres han sortit amb taques a la pitrera.

Com és habitual en els geoevents, l’ambient ha estat molt bo, ens hem retrobat amb molts dels equips coneguts, encara que, més que coneguts, amb alguns ja som com de la família de tant com ens hem vist aquest mes, entre Cabrils i el sopar del dijous...

Al no haver-hi res preparat al marge de la calçotada, hem decidit aprofitar el temps al màxim i amb els Bat62, el bat petit, Sisu i Montse i Tècnics hem començat el dia amb un parell de catxés, senzillets de terreny per no cansar-nos gaire, però en un entorn molt bonic. Ja en el primer ens hem trobat amb Cal Sabadell i Zipi i Zape, que anaven amb la mateixa idea, arribar a la trobada amb un parell de catxés al sac.

Un cop retrobats i fetes les presentacions oportunes, per fer boca, alguns, molts, no recordo quants ni quins, hem anat a fer-ne un parell més, a tocar del pantà de Sau.

En acabar de dinar i de descobrir i intercanviar TBs, què havíem de fer? Doncs anar a buscar més catxés! I així ha estat fins que s’ha fet fosc.

Les meves cròniques són d’estar per casa, segurament en Juande o en Cherokee, de Foroware, faran una crònica de la jornada molt més detallada i ben explicada que aquesta, quan la publiquin ja posaré l’enllaç.

Una de les coses més divertides de la tarda ha estat veure com un reguitzell de cotxes seguint les passes d’en Rafa-Guanaco, que havia anat d’avançada, travessava el poble de Tavertet que tenia un prohibit el pas a l’entrada.

I, per mi, l’altre divertiment ha estat jugar, ui! vull dir, parlar pel walkie que ens han deixat. No ho havia fet mai, i al marge de la diversió ho he trobat molt útil, li hauré de demanar als Reis que me’n portin uns. Encara que no sé si podré esperar tant, potser demanaré una bestreta.

dimecres, 18 de març de 2009

CAP DE SETMANA A CABRILS 3/3


Aquest diumenge ja ens l’hem pres amb molta més calma, per dir-vos que m’he llevat a les onze del matí. Ahir vaig acabar rebentada. Tot i això...a Cabrils hi falta gent!

Hi hem arribat molt passades les dotze del migdia i ens hem dedicat a cercar els catxés urbans que ens faltaven. Ens ha anat prou bé la cacera 5 de 5. Desprès ja hem anat cap a la serralada i hem fet un bonus, en acabar i desprès d’una trucada telefònica, se’ns ha presentat un dilema: un altre bonus o una cerveseta? Ha guanyat la cerveseta!
Del vermut hem passat directament al dinar, i del dinar, directament a l’event de la tarda.
S’ha de reconèixer que això del geocatxing ens ho prenem amb tranquil·litat.

La trobada de la tarda ha estat un esplèndid colofó d’aquest cap de setmana Cabrilenc. Hi ha hagut menjar a dojo, pa amb tomàquet, embotits i fins i tot un pernil sencer per anar tallant... ha sobrat menjar. Llàstima que no hem pogut menjar res de res, no ens hi cabia!

Aquesta trobada ha servit per conèixer encara nous equips, que no havien vingut dissabte i per retrobar-nos amb els coneguts.

Us podeu imaginar les converses sobre els catxés , que si aquell ens ha costat tant, que si l’altre és més original, que si en aquest gairebé ens pesquen...


L’event ha servit per donar a conèixer el pòdium de la sèrie, i poder felicitar als equips guanyadors.
Realment els que han acabat la sèrie en aquest cap de setmana, són dels millors equips de geocatxers catalans, d’una duresa i tossuderia extremes, i això que un d’ells, el Bat petit, només te nou anys.

Mentre anàvem xerrant i berenant s’han passat projeccions de fotografies, algunes preparades i d’altres “robades” per en Seping, que a més de caçar catxés li agrada caçar geocatxers.

Una de les fotografies que s’han projectat és la que encapçala aquest escrit, i que demostra que els geocatxers van tan a sac que de qualsevol cosa en fan un log book, com ha estat el cas del nostre cotxe, clar que els hi hem posat fàcil amb la pols que tenia.

També hem vist en directe les estadístiques oficials i com el pare de tot aquest enrenou, en Seping, arribava al primer lloc del rànking de geocatxers d’Espanya i, amb ell, també hi arribat el Catalunya Team, l’equip que és molt més que un equip.

Tot i que segurament han rebut ajuda, és d’agrair a Las Sombras, l’Alex i la Clàudia, l’organització d’aquest event.

És bonic de veure com els més joves s’impliquen amb el geocatxing i crec que és molt positiu pel joc.

dilluns, 16 de març de 2009

CAP DE SETMANA A CABRILS - 2/3


En castellà hi ha una dita: “Nunca segundas partes fueron buenas”. Doncs aquí l’erra i de bon tros. Aquestes segones parts no han estat “buenas” sinó “las mejores”.

Hem gaudit d’un event molt original i que se’n surt de tot el vist fins ara en els esdeveniments de geocatxing.

Una colla de joves geocatxers de Vilassar, Abrodos, Telekito, Toty303 i Uribuqui (digueu-me si me’n deixo algun), amb alguns amics tetric-muggles, han creat una mena d’UTE anomenada “Security Mutua & Co.” per preparar-nos una nit genial.

Desprès de ser rebuts oficialment per un dels temibles caps de seguretat de la Mútua, que ens ha donat les instruccions i ens ha informat de la normativa vigent, aprofitant la foscor i els misteris que envolten les muntanyes de Cabrils, hem fet una passejada plena d’ensurts: espantaocells que es movien, fantasmes que gairebé et queien al damunt, dimonis, morts vivents...i altres essers per l’estil que ens han omplert la nit d’imatges i sons terrorífics. Malgrat totes les penuries, no hem aconsseguit trobar els perillosos fugitius de la Mútua. Potser en una propera trobada...

Quina posada en escena! Quin vestuari!... Quin fart de xisclar que m’he fet!

I pensar que vaig estar a punt de quedar-me al cotxe perquè estava cansada!
Sort que em va fer por quedar-me sola en la foscor de l’aparcament i vaig decidir unir-me al grup. És molt millor passar por en companyia.

I en acabar, ens tenien preparat un esplèndid piscolabis amb entrepans, o millor dit entrebrioxos, i d’altres marranades d’aquelles que tan bé entren a qualsevol hora.

Poso l’enllaç a unes fotografies d’en Heidelgun, que les ha penjat, i així us podreu fer una idea del que ha estat aquest magnífic event aquells que no visiteu la web de geocatxing:

http://picasaweb.google.com/Heidelgun/Event23Cabrils?pli=1&gsessionid=BnmS8UMzgeaCal6JavLp2g

A que són genials?


Aquest ha estat el primer “event” d’aquesta colla de joves geocatxers vilassarencs, és molt d’agrair tot el treball i el temps que han dedicat a organitzar-ho, poden estar ben satisfets dels resultats.

CAP DE SETMANA A CABRILS - 1/3


Desprès de la trobada d’equips al pàrking de la Concòrdia, hem començat les activitats amb un esmorzar de forquilla al restaurant Xeflis, obert al matí exclusivament per aquest esdeveniment. "L’event", creat per acabar de presentar la sèrie d'en Seping de 60 catxés a Cabrils, de la que ja he parlat en un altre escrit, també ha servit per fer entrega de les Geocoins Catalanes, de les que he posat una fotografia perquè les conegueu.

L’esmorzar ha estat el tret de sortida. Ens han donat un sobre amb instruccions i 14 sobres més amb els detalls dels catxés que es podien fer.

Hi havia normes...no es podien obrir tots els sobres a l’hora...no podíem anar més de 5 persones juntes...però...

Perquè estan les normes? Per transgredir-les!!! Potser si tots haguessim seguit les instruccions...


Ha estat un xou continuat, tothom ha anat on li ha semblat, als que eren més a prop... o als de més lluny, ves a saber. La qüestió és que anessis al catxé que anessis ja era ple de gent cercant-lo.

Cabrils ha estat envaït per una munió de geocatxers, tot era ple de gent amb GPS que ho tocava tot: papereres, cables, comptadors, postes de llum, de telèfon... fins i tot alguns de més agosarats han arribat a aixecar les tapes d’algunes clavegueres...tot un espectacle.

L’objectiu del dia era trobar els més de 20 catxés que quedaven de la sèrie. Deu n’hi do els equips que entre dissabte i diumenge ho han aconseguit, els felicito.

Nosaltres no, ni ens ho hem plantejat en cap moment, hem plegat desprès del novè. Ja estàvem, sobretot jo, aclaparats amb tants catxés i tants geocatxers. Us imagineu, per exemple, un arbre amb 20 persones al voltant buscant-li forats?

Segurament ho fa l’edat, però ens agrada anar amb calma i poder gaudir i apreciar els detalls dels catxés, i us asseguro que els d’aquesta sèrie són de gran qualitat.

Però no us penseu que ens ha durat gaire l’aclaparament... el diumenge hi hem tornat a fer uns quants més.

Tot i no haver fet tots els catxés, hem gaudit molt amb l’ambient de Gran Festa Major del Geocatxing, que avui es respirava a Cabrils.

Cal donar les gràcies a en Seping, i també a tot l’equip que te darrera, oi, Heidi? oi, Alex i Clàudia? per aquest estressant i magnífic dia.