dimarts, 22 de desembre de 2009

CRÒNICA DEL SEGON MINI PEL MEGA


Ja hem tingut el segon event tot preparant el Mega.
L’assistència ha estat massiva, de fet el més repetit en els logs d’attended ha estat : si això és un mini, com serà el Mega?

Desprès de ser rebuts pel comitè de benvinguda, i de les salutacions i presentacions pertinents, ens hem repartit en diferents grups, per no coincidir en els catxés, el meu grup ha estat el dels Dimonis, encara que tota l’estona ens hem anomenat Dimonis Liles, ja que el formàvem els mateixos que varem ser “Els Liles” en el primer mini-event, amb algunes incorporacions, de fet només ens faltava la Rigolet, que aquest cop, prou feina tenia.
Així els dimonis hem estat: Fervil, Fifties, GuanacosTeam (només el Rafa), Loblas Wolf team, Nerium62, Romeu Sendra, Sisu i Montse, les Txuquis, i Ulrique bcn.

Per començar, un recorregut a peu per trobar quinze catxés, la gran majoria urbans. No han estat de “carret de fotos”, no, han estat molt, molt, treballats, alguns ens han costat una mica de trobar, i s’ha de tenir en compte que érem 15 persones buscant.

Encara no entenc com, perquè érem el grup dels xino-xano, però hem acabat dels primers i com no podia ser d’altre manera: a fer la cerveseta!

Tot seguit, un cop tots els equips reunits de nou, ens ha tocat esgarrapar la sorra fins a trobar... un tupper! on hi havia una felicitació de Nadal personalitzada per cada equip.

I desprès, a dinar. Quin guirigall, tanta gent! Però al final hem aconseguit seure i anar fent via amb el pica-pica i demés.

En arribar l’hora del cafè, es veu que els organitzadors pensaven que no havíem treballat prou, i ens ha plantat un examen a cada equip, amb sopa de lletres inclosa. (mireu que aplicadets que estàn a la foto). Clar que anava de geocatxing, evidentment, però era prou difícil. Espero que no pengin les notes, perquè tot i que he acabat de les primeres, crec que m’he deixat una pregunta per respondre, és el que té el córrer i voler acabar abans.

Sobretaula : En Seping amb el seu ordinador (i com no, l’ajut d’en Josep -Bat62-) ens ha fet cinc cèntims més de com està el Mega, i ens ha presentat els dissenys de la geocoin i els pathtags. L’intervenció ha estat més breu que l’anterior, molta cosa ja la tenia dita, però tot ha estat molt professional, amb projector, megafonia...

Desprès ha agafat la paraula la Rigolet per agrair-nos l’assistència, i aleshores sí que se’ns ha posat a la butxaca!
Ens ha passat un vídeo amb fotografies de tots els equips. Quina feinada! Quin detall! Es nota quan es fan les coses amb estimació i amb ganes!
I com a colofó final : Onze catxés més, un drive-in nocturn, bé eren 10 catxés on recollíem dades per poder trobar l’onzè, el Bonus.
El Bonus estava a la platja de Sta. Cristina.

Tot ha estat molt organitzat, amb un començament i un final en el lloc més adient, a la platja. No s’ha deixat res al atzar, de fet, em consta que ja feia més d’un mes que la Rigolet havia encarregat el temps: un dia assolellat i una nit amb molts estels, típic de la Costa Brava.

Vull destacar el nivell dels catxés, ha quedat ben palès que la quantitat no està renyida amb la qualitat, quines feines de bricolatge i d’enginy!. És una llàstima que no en pugui donar detalls ni publicar fotografies, perquè els que no hi éreu us féssiu una idea del treball que han fet.

De ben segur la gent que vingui al Mega, quedarà parada del nivell dels catxés de la zona.

Felicitacions Rigolet i Rofo15 us ha lluït la feina!







divendres, 18 de desembre de 2009

EL JARDINER DEL SOPAR


Eren quarts de dotze de la nit del 17 de desembre, quan en un xamfrà solitari i fosc de la Vil·la Olímpica s’hi ha vist una munió de dones, i algun que altre nen, esperant amb una clara ansietat manifesta, no sabem ben bé què, que un suposat traficant anava treient d’una furgoneta.

No sabem amb claredat de quina mena d’estupefaent es tractava, però devia ser algun tipus d’euforitzant, ja que cada dona, en rebre la seva dosis esclatava d’alegria i somreia o reia com una possessa.

Fons confidencials ens han informat que aquest estimulant s’anomena amistat i en aquest cas es tractava d’un derivat del companyerisme geocatxeril.

No s’han efectuat detencions, ja que no hi havia cap autoritat prop del lloc del fets. Cas d’haver-n’hi hagut i haver-se efectuat el pertinent escorcoll, a ben segur s’hagués confiscat un tou d’esperit nadalenc, un tou de plantes amb música (no sabem si fumables) i haguessin enxampat un suposat traficant amb la cara plena de petons d’agraïment.

diumenge, 6 de desembre de 2009

LA REINA DEL XINO-XANO

Aquest escrit és una reflexió sobre l’escrit que vaig fer dilluns passat i que l’endemà vaig treure del blog. No crec que l’hagi llegit gaire gent.
El vaig retirar per no incomodar aquells equips que han anat amb nosaltres a fer catxés i amb els que he compartit alguna pujadeta, per mi, massa forta.
Bàsicament el que hi venia a dir és que no estic disposada a fer el màxim de catxés en el mínim de temps i que no m’agrada el ritme que havíem agafat darrerament.
Això no vol dir que, si no son cansats, pugui fer molts catxés en un dia, sinó que si en fem algun que requereixi un esforç físic que per mi sigui considerable, ho vull fer al meu ritme i sense tenir cap de pressió, ni per presses, ni per el nombre de catxés a fer, ni per d’haver d’alterar el ritme dels demés. Vull ser la reina del xino-xano.

No fa gaire en un fil d’un fòrum, vaig llegir la pregunta: Què passaria si Groundspeak treiés les estadístiques del perfil dels equips? Doncs, bé, per mi no passaria res. No m’agraden les estadístiques i menys les competicions. El que m’agrada és fer catxés, i conèixer llocs, i si són molts millor que si són pocs, i si són enginyosos encara millor. No és ben bé el mateix.

De tota manera si tinc en compte les “nostres xifres” en el geocatxing català, resulta que són prou bones, dels tres equips (reals) que tenim per davant, només un, fa menys temps que nosaltres que practica el geocatxing, i cap d’ells passa dels cinquanta anys.

Desprès d’aquest esforç d’anàlisi d’estadístiques, i veient-ne el resultat, potser hauria de canviar de parer i esmerçar-me més en el tema de guanyar punts, però no ho faré.

dilluns, 9 de novembre de 2009

L'EQUIP LILA



He titulat així l’escrit en homenatge al grup que varem formar ahir diumenge a Lloret de Mar per tal d’anar a fer catxés.
Com molta gent de la que llegeix aquest blog són geocatxers, us presento els “liles”: Fervil Team - Fifties - Loblas Wolf’s Team – Rigolet – Sisu i Montse i Les Txuquis.

Clar que també l’hagués pogut titular UN 10 PEL MINI DEL MEGA!
Ja que l’event va ser tot un èxit d’organització i de participació.

Es podria separar l’event en dues parts completament diferents, la del pati, completament lúdica, al matí i la de la classe, desprès de dinar.


Varem començar trobant el comitè de recepció al pàrking, en Marc i la Mercè, molt professionals, passant llista. El vigilant encara deu al·lucinar ara de la quantitat de cotxes que li van arribar a l’hora, semblava una mica estressat dirigint el trànsit del pàrking.

Els RomeuSendra, ens havien preparat un recorregut pel Lloret més cèntric, on havíem de trobar uns quants catxés, dotze en total.
Per això es van crear grups d’unes 10 persones amb recorreguts diferents per a cada grup, per tal de no coincidir massa gent en un mateix catxé. Se les van pensar totes per que no poguéssim fer trampes, no es podia anar al catxé que es volgués, per obtenir les coordenades de cada catxé, calia fer-los per ordre.
Per fer el recorregut ens varen facilitar un mapa detallat de la zona amb els catxés assenyalats i numerats.


Dels catxés, que voleu que us digui, tots molt ben camuflats, d’una dificultat mitja, amb algun de més fàcil i algun de més difícil. No es van limitar al nano amb iman a sota d’un banc o al carret sota una cabina. Els contenidors estaven treballats, delataven, però, una certa addicció a la xocolata...i no explico més.


A mi particularment, el recorregut em va agradar força, ni massa curt ni massa llarg, i, el més important: a peu pla.

Al anar 10 persones et permet anar xerrant amb tothom, ara amb uns ara amb els altres i així, xino-xano, em van passar les més de dues hores de passejada sense adonar-me’n. Cal dir que el dia acompanyava, feia sol i una temperatura molt agradable.


Un afegitó: Lloret era ple de gent, bona part ja eren una mica “granadets”, i bona part, també, molt tafaners. En algun dels catxés varem haver de fer mans i mànigues per poder dissimular. Per això. i per la mala recepció del GPS, els organitzadors, ens van facilitar alguns spoilers (= pistes fotogràfiques (pels profans)) per no haver d’estar massa temps rondant pel mateix lloc. Com podeu veure no es van deixar cap detall.

Desprès d’un bon dinar, a l’hora del café, en Seping, que va estar recolzat informàticament en tot moment pel Bat62, el creador de la web del Mega, ens va fer l’explicació de com s’aniran organitzant totes les tasques.

Entre explicacions i comentaris se'ns varen fer les set de la tarda i ens varem anar acomiadant, fins el proper mini pel Mega, que ja està pràcticament programat.


Les noticies relacionades amb l’organització s’aniran publicant a la web del Mega, teniu el link en aquest mateix blog.


Com a cada trobada d’aquestes, hem retrobat els coneguts i n’hem conegut de nous, a destacar els diferents equips integrants del Lloret Team, especialment implicats en el Mega.

En el Mini pel Mega s’ha vist que hi ha un munt de feina a fer, però també, un munt d’il·lusió per fer-la.

dilluns, 2 de novembre de 2009

GEOCATXING A MADRID, ALTRE COP



Hem estat tres dies a Madrid, de geocatxing. Tot i que gairebé tot eren micros o nanos urbans, no he acabat tan farta com vaig acabar a Londres, potser perquè han estat menys dies, potser perquè passejar per Madrid i, sobretot pel Retiro, m’agrada força .

En el Retiro he estat a racons amb força encant que, amb les vegades que hi he anat, encara no coneixia. Destaco el tros anomenat la “Casa de las Fieras”, restes de l’antic zoològic de Madrid, que es va tancar definitivament el 1972 (a la primera foto) i els jardins “Cecilio Rodríguez“ (a la segona).

Dels catxés poca cosa a dir. Molts dels que hem fet són d’una sèrie que es diu “M de Madrid” i “m minúscula”. Són d’aquells catxés de fer número i crear adrenalina, per lo compromesos que són d’agafar i deixar.

Aquesta idea de la inicial, és bona, tal com van explicar GuanacosTeam, quan fa dos anys varen crear la sèrie “B de Barcelona”. Es tracta de que al mirar el mapa de la ciutat pel Google Earth la senyal d’aquests catxés dibuixessin l’inicial de la ciutat. La pega és que tant si es mira Barcelona, com si es mira Madrid, aquests catxés queden “perduts” en el gran nombre de senyals que hi ha i no es veu la lletra.

A mi, que vaig fer tots els catxés de la B fa dos anys, em resulta inevitable comparar-los amb els de la M. He de dir que els de Barcelona són més variats, també la gran majoria són nanos i micros, però estan camuflats de diferents maneres i a diferents llocs, no com a Madrid, on gairebé tots són iguals. Suposo que això és perquè a Barcelona, un cop els GuanacosTeam van llençar la idea, diferents equips es van apuntar al projecte i hi van col·laborar, per tant hi van participar diferents maneres de fer, i en canvi a Madrid s’ho han fet només entre dos equips, que de fet és com si en fossin un, ja que, tinc entès, que són matrimoni.
Un altre diferència és que a Barcelona estan repartits per tota la ciutat, i a Madrid estan concentrats al barri de Salamanca. Perquè us feu una idea els que no el coneixeu, aquest barri és una mena de retícula de carrers, fruit del Plan Castro, que es va inspirar en el de Cerdà de Barcelona. Amb el què es poden fer a peu, i molts estan en un mateix carrer, gairebé a la distancia mínima reglamentaria.

De tota manera, quan ho facin a un altre ciutat, segur que anem a fer l'inicial.

Un altre cosa nova que he fet aquest cop a Madrid, ha estat menjar el típic “Cocido Madrileño”, no l’havia provat mai, no sóc massa amant dels cocidos jo, però em van portar a “La Bola” i en aquest restaurant gairebé és de consum obligatori, estava boníssim. Malgrat això l’Enric no el va ni tastar. Mira que en és de tossut amb el menjar!

dimecres, 7 d’octubre de 2009

CONTRADICCIONS GEOCATXERES














Tal com vaig explicar al fer la crònica del viatge a Londres del Juny, vaig acabar una mica farta de geocatxing. Anar a la recerca dels nans urbans, pot ser divertit, però quan ho fas dos o tres o més dies seguits, acaba avorrint.

D’altre banda, al anar-te introduint en el mon del geocatxing, te’n adones que no “todo el monte es orégano”. Fins fa ben poc estava molt orgullosa de la comunitat geocatxera, però ara no ho estic tant. Sí que ja havia vist diferents maneres de percebre aquest joc, diferents maneres de competir, però sempre m’havia trobat amb gent respectuosa amb les poques normes que hi ha i amb els altres geocatxers, una mena de viu i deixa viure, de jugar cadascú a la seva manera, que, en general, no és ni millor ni pitjor que la dels altres. Darrerament he vist massa picabaralles, inclús, al meu entendre, massa mala educació, no entraré en detalls, però fins i tot he vist en una web personal, una mena de llista negra. Tanmateix jo no estic lliure de culpa, en aquest mateix blog he opinat sobre alguna manera de fer d’algun equip en algun moment, que no m’ha agradat.

De tota manera, no tot han estat pegues, aquest estiu també he gaudit molt amb el geocatxing, començant amb dues escapades a França, una a la Catalunya Nord i l’altre al Perigord, on hem conegut indrets maquíssims, bona part, gràcies als catxés que hi ha amagats i seguint pel ja famós Cabrils, on hi hem tornat anar al Juliol, dos cops, per a diferents events. El primer, un sopar en divendres, que ens va fer avançar la tornada de les vacances, per tal de no faltar-hi. Aquest sopar va ser per fer boca per l’event de l’endemà, on a part de trobar-nos amb equips coneguts, en varem conèixer de nous, varem fer de tot, jugar, buscar catxés, alguns es varen banyar (era part dels jocs)... i el més important ens varem divertir com a nens. Tot estava molt pensat al detall i preparat per a tot tipus d’equips: àgils, feixucs, joves, grans....
També he de destacar en la part positiva del geocatxing d’aquest estiu les sèries de catxés que hem fet: la del Delta del Ebre al Setembre i la de la Ruta del ferro a l’Agost. Aquestes sèries, com la que havíem fet el Maig de la Ruta del Carrilet, ens van ocupar un cap de setmana sencer, com que ens ho prenem amb calma i també ens agrada gaudir de la gastronomia de la zona....
Val a dir que quan fem alguna sèrie acostumem anar amb els Sisu i Montse, ens agradar compartir comentaris i taula amb ells, i ja se sap: la família que geocatxeja unida...A part, quatre persones és un bon número per buscar catxes, no arribem a cridar gaire l’atenció i ens repartim la feina.

Aviat em tocarà un reguitzell de catxés urbans a Madrid, és que tinc l’enemic a casa, je je je.

dijous, 18 de juny de 2009

SETMANA LONDINENCA



He estat una setmana a Londres. M’agrada aquesta ciutat. Si una paraula la defineix, per mi, és VIVA, VIBRANT.
Ja fa dotze anys del darrer cop que hi vaig estar. L’he trobat canviada, més neta i potser una mica més buida. Tot i això, és la ciutat ideal per passar desapercebut. Quina varietat de races i de colors!


Aquest cop hi destacaria la simpatia dels anglesos, és com si l’hagués descobert ara. Mai m’havia trobat amb gent tant amable, al hotel, pel carrer, a les botigues, al autobús... diria que me’ls han canviat!


Per primer cop hem anat pel Thames amb una mena de bateaux mouche a l’anglesa, m’ha sorprès la zona de Canary Wharf en els Docklands, és com una city a lo bestia, te els gratacels més grans de Londres. També, encara que de lluny, he vist molt canviat Southwark, sembla una prolongació de la City, ja no te l’aire sòrdid que hi vaig trobar fa 30 anys.
Hi ha llocs que pràcticament no han canviat, Picadilly, Soho, China town, els voltants de Leicester Sq...
Una de les coses que més m’agrada’t tornar a admirar és la zona de l’abadia de Westminster i les cases del parlament, són una filigrana, semblen dissenyades amb llapis de punta molt fina. Si l’estil gòtic fos una punta feta a ganxet, diria que aquest conjunt està fet amb puntes de coixí.


He pogut comprovar la famosa flema anglesa:
Aquesta setmana, el metro ha fet vaga un parell de dies i el trànsit es va convertir en caòtic, d’una lentitud exasperant, caravanes i caravanes d’autobusos, les parades eren plenes de gent esperant, fins i tot més d’una hora, per agafar-ne un, molts passaven sense obrir portes perquè anaven massa plens, autobusos que canviaven o excurçaven el recorregut...I la gent sense dir ni mu, sense males cares, sense parlar entre ells criticant el sistema...i a l’hora de pujar sense empènyer massa, si no hi cabien, esperaven el següent. Increïble.


També hem fet catxés, normal oi? N’he quedat una mica empatxada.
Els que més m’han agradat són els virtuals, aquests et permeten fer turisme i culturitzar-te, ja que acostumen a preguntar coses que t’obliguen a fixar-te en detalls que normalment et podrien passar per alt.
Molt agradables han estat els que ens han permès passejar pels parcs.
Els més avorrits, com sempre, els micros o nanos de ciutat, i encara sort que t’ho posen fàcil...

No sé que té Londres, que ja tinc ganes de tornar-hi.

PROFESSORS D'ABANS

Fa un parell de dies vaig sentir una frase que considero força encertada, parlaven d’un enèsim estudi sobre l’ensenyament a Catalunya (o a Espanya, no ho recordo) .
Per més estudis i estadístiques que es facin, el fracàs escolar no millora, no en saben trobar la causa principal.
El que té de diferent aquest estudi és que parla dels professors i no dels estudiants, deien que tenim professors amb molts bons coneixements però que no els saben transmetre, ni saben transmetre al alumnat l’interés pels temes d’estudi.
També em va sorprendre que diguessin que els professors dediquen un terç de la jornada a “demanar” disciplina als seus alumnes.
Quan jo era estudiant això no calia, és cert que la línea entre la por i el respecte és molt fina, però puc dir que em van educar molt més en el respecte que en la por, i que tan pares com mestres se’n van sortir prou be.

La frase en qüestió era: Darrera d’un bon estudiant hi ha un bon professor.

Jo gairebé sempre vaig ser el que es considera una bona estudiant, encara que no estudiava gaire, però tot i que també vaig tenir algun “cate”, en general vaig ser de “notables i sobresalientes” fins a Cou.
Aquesta frase m’ha fet pensar en els meus professors, i que n’eren de bons! Alguns, els més joves, encara estan en actiu (m’ho ha dit sant google), com l’Amparo Hurtado i l’Albert Balcells, d’altres ja no hi són com la Magda Montón i el Ricardo Fernandez de la Reguera i tants d’altres.
I si vaig més enrere, a la primària, no tinc sinó molts bons records d’en Juan José Sejas,
que en aquella petita acadèmia de Gràcia, no només ens va transmetre els coneixements pertinents, sinó uns valors, que no sabria ben be explicar, però que fan que nenes de 7 i 8 anys aleshores, que van seguir a la vida camins diferents, encara siguin amigues avui, que ja passen dels cinquanta, i que cada una tingui la certesa de que pot comptar amb les altres pel que calgui.

Aquesta és una professió que requereix molta vocació, un gran amor, gairebé incondicional, cap als altres i un saber fer d’aquells que no s’aprèn als llibres.

Deu ser que ja en vaig fent gran, que penso que ja no hi han professors com els d’abans.

Valga aquest escrit per retre homenatge als meus professors, els que he anomenat i els que no, ha estat un privilegi ser la seva alumna.

dilluns, 25 de maig de 2009

QUÈ ÉS EL GEOCATXING?

No us espanteu, a aquestes alçades de la pel·lícula no em posaré a parlar de GPS, satèl·lits ni coordenades, només vull explicar un parell o tres de jocs.

El primer és un joc que seria una mena de barreja del “fet i amagar” i el “veig – veig”.
Es tracta de que algú amaga un contenidor, generalment molt petit, d’una manera molt camuflada, mimetitzat en el seu entorn i tu l’has de trobar. El tens a davant i no el veus, t’has de fixar molt en trobar el què és diferent o està fora de lloc, l’has de palpar perquè no està a la vista...
N’hi ha que fins i tot havent-lo palpat o tingut a la ma, costa molt adonar-te de que és el contenidor que estàs buscant...
Aquí la gràcia del joc està en la qualitat del amagatall, el lloc, el que en diríem “mostrar el paisatge”, tot i que hi té el seu pes, no és el principal objectiu de l’amagador.
Doncs bé, d’aquest joc se’n diu Geocatxing.

Un altre és un joc barreja de “excursionisme” amb “cursa d’orientació”.
Es tracta de que algú amaga un contenidor, generalment una carmanyola de petita a mitjana en algun lloc digne de veure, o per què és alt i té molt bones vistes de l’entorn, perquè és un paratge especialment bonic o interessant, perquè mostra alguna construcció digne de conèixer, o perquè per arribar-hi has de fer una ruta interessant, històrica o paisatgísticament parlant... etc
El contenidor, en general, no és massa difícil de trobar, evidentment està el suficientment camuflat perquè no es pugui trobar fàcilment per casualitat, però la gràcia del joc està en conèixer el lloc que l’amagador ens ha volgut mostrar.
D’aquest joc també se’n diu Geocatxing.

Un tercer joc és, també de cercar un contenidor, però que d’entrada no t’indiquen on és.
Has d’esbrinar les coordenades desxifrant algun enigma, buscant informació per fer-ho, utilitzant força el magí, la intuïció i fins i tot coneixements tècnics.
En aquest cas el contenidor pot ser petit o gran, no importa, el lloc on està amagat tampoc importat gaire, encara que hi té el seu pes, el que importa es haver desxifrat l’enigma.
D’aquest joc també se’n diu Geocatxing.

I si anem barrejant les característiques de cada un dels tres, us imagineu quina varietat en pot sortit?

La majoria de geocatxers preferim uns més que els altres, una cosa important és que pots triar quins fas i quins no.

Tot i així, no sabria dir amb quins gaudeixo més.
Una bona caminada per fer un catxé gaudint del entorn, del paisatge, moltes vegades també del silenci...fent exercici, al meu nivell, clar, no te preu.
Un dia sencer buscant catxés petits, molt ben camuflats, fent servir el màxim les dots d’observació i d’imaginació i compartint comentaris també té el seu què. Aquest els acostumem a fer amb un altre equip. Anant quatre persones és més divertida la recerca i ajuda a dissimular.
I què dir de la satisfacció que sento en esbrinar un enigma? Encara que alguns se’m resisteixen per manca de coneixements, sobretot informàtics, és impressionant la de coses que he après intentant resoldre’ls.

Potser no sé explicar gaire bé que és el geocatxing, però el que puc dir és que és molt variat i que sempre trobes un catxé a la teva mida.

dijous, 7 de maig de 2009

GEOCATXING D'ALÇADA A PEU PLA

Fa uns dies que varem estar a Madrid, i com és habitual, varem fer catxés. La majoria eren “micros”, alguns a llocs molt turístics i/o interessants i altres que no tant. Tret de les restes de muralla per sota l’Almudena, on no havíem estat mai, el altres llocs o ja els coneixíem o ni fu ni fa. Amb la proliferació de catxés urbans que hi ha darrerament és impossible que tots siguin al nostre gust.

Ara bé, hi va haver un catxé que ens va agradar molt, que considero d'alçada, de nivell, i que us vull recomanar. És el “Madrid de los Austrias” : http://coord.info/gc1na77 .
Quan l’Enric mirava possibles catxés per aquesta escapada, em va dir: "N’han publicat un expressament per tu". Em coneix bé i sap com m’agrada el Madrid antic, el que respira Història, amb majúscula. Potser no em fixo massa en els detalls de quin rei o a quina data... va ser això o allò altre, però m'agrada sentir com les pedres transmeten la vella saviesa del que ha viscut moltes experiències.

Es tracta d’un “multi” amb 21 punts de parada per agafar informació per obtenir les coordenades finals. Com a catxé està molt ben plantejat perquè et fa repassar les dades obtingudes un parell de cops, i així s’eviten sorpreses finals fruit d’haver agafat alguna dada malament.

Crec que no varem passar per cap lloc que no haguéssim estat abans, però el que és segur és que ens hi varem fixar més, amb més detall. En resum varem gaudir moltíssim de la passejada. Ens va costar gairebé tot el matí d’un diumenge, clar que es pot fer més de pressa, però jo soc tan badoca, que m’encanto a molts llocs.

Evidentment el recomano a tots el geocatxers, però els que em llegiu i no ho sou, el podeu llistar i tenir-lo de referència per una possible visita a Madrid. Gairebé no es deixa punt important de la zona per visitar i explica un mica d’història de cada lloc, millor que qualsevol guia turística standard.

dimarts, 7 d’abril de 2009

CABRILS EN XIFRES



El dissabte passat varem acabar amb Cabrils, gairebé al punt de que Cabrils acabés amb nosaltres.

*Per fer els 60 catxés, hi hem anat 14 dies.
*El nostre catxé núm. 1000 ha estat a Cabrils.
*Hi hem esmorzat 4 o 5 cops.
*Hi hem dinat 12 vegades i hi hem fet 4 dies el vermut.

*Alguns els hem fet sols (2 persones).
*Alguns amb “Sisu i Montse” (4 p).
*El dia del event varem anar gairebé tota l’estona amb “Cacheitor”, “Heidelgun” i “Tippi100” (5 p), i a la tarda s’hi van afegir “Sisu i Montse”(7 p).

Tot i així, aquell dissabte, en algun catxé van arribar a trobar-nos fins a cinc o sis equips més.

Alguns catxés han estat fàcils de trobar, d’altres ens han costat una mica, i d’altres força estona, però el núm. 60 s’ha endut la palma. Ens va costar molt de trobar. En el pas previ al final varem estar gairebé 3 hores, 4 persones, buscant, i buscant i buscant...

Val a dir que ha estat un final espectacular, digne d’aquesta magnifica sèrie.

Total, que el dissabte dinàvem uns entrepans a “La Concòrdia” passades les cinc de la tarda, però molt contents d’haver fet “el cim” i orgullosos amb el nostre trofeu (a la foto).

I per celebrar que ja havíem acabat la sèrie, l’endemà varem anar a dinar a...Cabrils!!!!.

diumenge, 5 d’abril de 2009

1000 "FOUNDS"



Ja en tenim 1000 !

No podíem pensar fa dos anys i mig, quan varem començar, que d’un país tan petit com el nostre ens quedessin tant racons per descobrir, i ho hem anat fent de mica en mica, alhora que buscàvem tresors, i això que només fem els facilets de terreny, que si no....
També hem fet alguns catxés fora de Catalunya, però la majoria són d’aquí.

Tampoc podíem pensar en que una cosa tan individual com semblava, a priori, el geocatxing, ens permetés conèixer la gran quantitat d’equips que avui dia coneixem, i que ja considerem amics. Hi ha gent de totes les edats, nens, adolescents, joves, adults i més que adults, com nosaltres, amb el que les trobades són molt enriquidores, les converses prenen caires diferents, es tenen diferents punts de vista....

A tots els equips que ens hem anat trobant els hem d’agrair la companyonia, el estar sempre disposats a ajudar, d’una o altre manera, de tots i cadascun n’hem après alguna cosa.

Em sembla que no és el primer cop que ho dic: estic orgullosa de pertànyer a la comunitat de geocatxers de Catalunya.

Per celebrar-ho ens ha fet il·lusió fer unes monedetes commemoratives, s’anomenen pathtags, he posat una fotografia del disseny a l’encapçalament. La primera l’hem deixat al catxé 1000, i la majoria les donarem als equips que coneixem, els que les col·leccionen augmentaran la “cole”, alguns la guardaran de record, i altres la faran córrer deixant-la en algun catxé.

dilluns, 23 de març de 2009

DISSABTE OSONEC

Aquest dissabte s’ha fet un “event” a Vilanova de Sau, una trobada per fer una calçotada, sí, sí, heu llegit bé, una calçotada a Osona, o és que els osonencs no poden menjar calçots?
Bromes a part, suposo que es va triar aquest lloc perquè els equips que venien de fora de Catalunya es poguessin quedar a dormir, ja que hem estat en una casa de colònies. La casa està molt bé, l’entorn és gairebé paradisíac.
El més destacat és que ha vingut un equip portuguès i tres equips madrilenys, que alguns ja coneixíem de trobades a Madrid o en terra de ningú, això li ha donat un caire internacional a la trobada.
Ha estat una idea molt encertada la d’en Garri de donar a conèixer els calçots als equips de fora de Catalunya, on no és gens habitual menjar-ne.
Al meu entendre només hi han hagut dues “pegues” la primera que no han deixat entrar els gossos, ni lligats i amb morrió, ni tan sols els han deixat estar a la finca, la Blue i el Miko han hagut de quedar-se als cotxes, i la segona és que no ens han donat pitets, més de dos i de tres han sortit amb taques a la pitrera.

Com és habitual en els geoevents, l’ambient ha estat molt bo, ens hem retrobat amb molts dels equips coneguts, encara que, més que coneguts, amb alguns ja som com de la família de tant com ens hem vist aquest mes, entre Cabrils i el sopar del dijous...

Al no haver-hi res preparat al marge de la calçotada, hem decidit aprofitar el temps al màxim i amb els Bat62, el bat petit, Sisu i Montse i Tècnics hem començat el dia amb un parell de catxés, senzillets de terreny per no cansar-nos gaire, però en un entorn molt bonic. Ja en el primer ens hem trobat amb Cal Sabadell i Zipi i Zape, que anaven amb la mateixa idea, arribar a la trobada amb un parell de catxés al sac.

Un cop retrobats i fetes les presentacions oportunes, per fer boca, alguns, molts, no recordo quants ni quins, hem anat a fer-ne un parell més, a tocar del pantà de Sau.

En acabar de dinar i de descobrir i intercanviar TBs, què havíem de fer? Doncs anar a buscar més catxés! I així ha estat fins que s’ha fet fosc.

Les meves cròniques són d’estar per casa, segurament en Juande o en Cherokee, de Foroware, faran una crònica de la jornada molt més detallada i ben explicada que aquesta, quan la publiquin ja posaré l’enllaç.

Una de les coses més divertides de la tarda ha estat veure com un reguitzell de cotxes seguint les passes d’en Rafa-Guanaco, que havia anat d’avançada, travessava el poble de Tavertet que tenia un prohibit el pas a l’entrada.

I, per mi, l’altre divertiment ha estat jugar, ui! vull dir, parlar pel walkie que ens han deixat. No ho havia fet mai, i al marge de la diversió ho he trobat molt útil, li hauré de demanar als Reis que me’n portin uns. Encara que no sé si podré esperar tant, potser demanaré una bestreta.

dimecres, 18 de març de 2009

CAP DE SETMANA A CABRILS 3/3


Aquest diumenge ja ens l’hem pres amb molta més calma, per dir-vos que m’he llevat a les onze del matí. Ahir vaig acabar rebentada. Tot i això...a Cabrils hi falta gent!

Hi hem arribat molt passades les dotze del migdia i ens hem dedicat a cercar els catxés urbans que ens faltaven. Ens ha anat prou bé la cacera 5 de 5. Desprès ja hem anat cap a la serralada i hem fet un bonus, en acabar i desprès d’una trucada telefònica, se’ns ha presentat un dilema: un altre bonus o una cerveseta? Ha guanyat la cerveseta!
Del vermut hem passat directament al dinar, i del dinar, directament a l’event de la tarda.
S’ha de reconèixer que això del geocatxing ens ho prenem amb tranquil·litat.

La trobada de la tarda ha estat un esplèndid colofó d’aquest cap de setmana Cabrilenc. Hi ha hagut menjar a dojo, pa amb tomàquet, embotits i fins i tot un pernil sencer per anar tallant... ha sobrat menjar. Llàstima que no hem pogut menjar res de res, no ens hi cabia!

Aquesta trobada ha servit per conèixer encara nous equips, que no havien vingut dissabte i per retrobar-nos amb els coneguts.

Us podeu imaginar les converses sobre els catxés , que si aquell ens ha costat tant, que si l’altre és més original, que si en aquest gairebé ens pesquen...


L’event ha servit per donar a conèixer el pòdium de la sèrie, i poder felicitar als equips guanyadors.
Realment els que han acabat la sèrie en aquest cap de setmana, són dels millors equips de geocatxers catalans, d’una duresa i tossuderia extremes, i això que un d’ells, el Bat petit, només te nou anys.

Mentre anàvem xerrant i berenant s’han passat projeccions de fotografies, algunes preparades i d’altres “robades” per en Seping, que a més de caçar catxés li agrada caçar geocatxers.

Una de les fotografies que s’han projectat és la que encapçala aquest escrit, i que demostra que els geocatxers van tan a sac que de qualsevol cosa en fan un log book, com ha estat el cas del nostre cotxe, clar que els hi hem posat fàcil amb la pols que tenia.

També hem vist en directe les estadístiques oficials i com el pare de tot aquest enrenou, en Seping, arribava al primer lloc del rànking de geocatxers d’Espanya i, amb ell, també hi arribat el Catalunya Team, l’equip que és molt més que un equip.

Tot i que segurament han rebut ajuda, és d’agrair a Las Sombras, l’Alex i la Clàudia, l’organització d’aquest event.

És bonic de veure com els més joves s’impliquen amb el geocatxing i crec que és molt positiu pel joc.

dilluns, 16 de març de 2009

CAP DE SETMANA A CABRILS - 2/3


En castellà hi ha una dita: “Nunca segundas partes fueron buenas”. Doncs aquí l’erra i de bon tros. Aquestes segones parts no han estat “buenas” sinó “las mejores”.

Hem gaudit d’un event molt original i que se’n surt de tot el vist fins ara en els esdeveniments de geocatxing.

Una colla de joves geocatxers de Vilassar, Abrodos, Telekito, Toty303 i Uribuqui (digueu-me si me’n deixo algun), amb alguns amics tetric-muggles, han creat una mena d’UTE anomenada “Security Mutua & Co.” per preparar-nos una nit genial.

Desprès de ser rebuts oficialment per un dels temibles caps de seguretat de la Mútua, que ens ha donat les instruccions i ens ha informat de la normativa vigent, aprofitant la foscor i els misteris que envolten les muntanyes de Cabrils, hem fet una passejada plena d’ensurts: espantaocells que es movien, fantasmes que gairebé et queien al damunt, dimonis, morts vivents...i altres essers per l’estil que ens han omplert la nit d’imatges i sons terrorífics. Malgrat totes les penuries, no hem aconsseguit trobar els perillosos fugitius de la Mútua. Potser en una propera trobada...

Quina posada en escena! Quin vestuari!... Quin fart de xisclar que m’he fet!

I pensar que vaig estar a punt de quedar-me al cotxe perquè estava cansada!
Sort que em va fer por quedar-me sola en la foscor de l’aparcament i vaig decidir unir-me al grup. És molt millor passar por en companyia.

I en acabar, ens tenien preparat un esplèndid piscolabis amb entrepans, o millor dit entrebrioxos, i d’altres marranades d’aquelles que tan bé entren a qualsevol hora.

Poso l’enllaç a unes fotografies d’en Heidelgun, que les ha penjat, i així us podreu fer una idea del que ha estat aquest magnífic event aquells que no visiteu la web de geocatxing:

http://picasaweb.google.com/Heidelgun/Event23Cabrils?pli=1&gsessionid=BnmS8UMzgeaCal6JavLp2g

A que són genials?


Aquest ha estat el primer “event” d’aquesta colla de joves geocatxers vilassarencs, és molt d’agrair tot el treball i el temps que han dedicat a organitzar-ho, poden estar ben satisfets dels resultats.

CAP DE SETMANA A CABRILS - 1/3


Desprès de la trobada d’equips al pàrking de la Concòrdia, hem començat les activitats amb un esmorzar de forquilla al restaurant Xeflis, obert al matí exclusivament per aquest esdeveniment. "L’event", creat per acabar de presentar la sèrie d'en Seping de 60 catxés a Cabrils, de la que ja he parlat en un altre escrit, també ha servit per fer entrega de les Geocoins Catalanes, de les que he posat una fotografia perquè les conegueu.

L’esmorzar ha estat el tret de sortida. Ens han donat un sobre amb instruccions i 14 sobres més amb els detalls dels catxés que es podien fer.

Hi havia normes...no es podien obrir tots els sobres a l’hora...no podíem anar més de 5 persones juntes...però...

Perquè estan les normes? Per transgredir-les!!! Potser si tots haguessim seguit les instruccions...


Ha estat un xou continuat, tothom ha anat on li ha semblat, als que eren més a prop... o als de més lluny, ves a saber. La qüestió és que anessis al catxé que anessis ja era ple de gent cercant-lo.

Cabrils ha estat envaït per una munió de geocatxers, tot era ple de gent amb GPS que ho tocava tot: papereres, cables, comptadors, postes de llum, de telèfon... fins i tot alguns de més agosarats han arribat a aixecar les tapes d’algunes clavegueres...tot un espectacle.

L’objectiu del dia era trobar els més de 20 catxés que quedaven de la sèrie. Deu n’hi do els equips que entre dissabte i diumenge ho han aconseguit, els felicito.

Nosaltres no, ni ens ho hem plantejat en cap moment, hem plegat desprès del novè. Ja estàvem, sobretot jo, aclaparats amb tants catxés i tants geocatxers. Us imagineu, per exemple, un arbre amb 20 persones al voltant buscant-li forats?

Segurament ho fa l’edat, però ens agrada anar amb calma i poder gaudir i apreciar els detalls dels catxés, i us asseguro que els d’aquesta sèrie són de gran qualitat.

Però no us penseu que ens ha durat gaire l’aclaparament... el diumenge hi hem tornat a fer uns quants més.

Tot i no haver fet tots els catxés, hem gaudit molt amb l’ambient de Gran Festa Major del Geocatxing, que avui es respirava a Cabrils.

Cal donar les gràcies a en Seping, i també a tot l’equip que te darrera, oi, Heidi? oi, Alex i Clàudia? per aquest estressant i magnífic dia.

dilluns, 23 de febrer de 2009

GEO-RELLISCADA

Ja fa temps, crec que gairebé un any, hi van haver alguns equips, d’aquells que no pensen que són geocatxers, sinó que el geocatxing són ells, que es van dedicar a informar en el foro de Groundspeak de les coordenades dels catxés que encara tenien pendents de publicar per tal de donar la primícia als amics i “coleguis”.
Això va portar molta polèmica, discussions i mals rotllos a la comunitat geocatxera espanyola, i aquests mals rotllos encara continuen.

Doncs bé, seguint un dels fils de Foroware, he vist que a Catalunya s’ha repetit el mateix fet, i ja s'ha aixecat una mica de polseguera. Espero que la sang no arribi al riu i no es perdi el bon ambient que, sembla, es respira a la nostra comunitat, però m’he sentit decebuda, no trobo ètic el que s’ha fet.

Conec l’autor, i estic convençuda que no hi ha hagut cap mala fe, crec que s’ha deixat endur per l’entusiasme, i veient que ja hi havia equips esperant la publicació i que ell també estava al aguait per enxampar-los in fraganti va donar les coordenades sense pensar-ho gens ni mica.

El que també m’ha sorprès, es veure algun conat de discussió sobre els “FTF” (first to find = els primers a trobar oficialment un catxé), i encara que va haver acord en el repartiment, hi va haver un moment en que em van recordar un pati d’escola, nens barallant-se per un cromo, uns quans el volien perquè no en tenien gaires i d’altres el menyspreaven perquè ja en tenien molts...

Amb aquest escrit no em vull convertir en el Pepito Grillo dels geocatxers, ni vull ser la veu de la consciència de ningú, que prou feina tinc amb ser-ho de la meva, senzillament és que m'agrada escriure les meves opinions sobre els temes que m'interessen .

dimarts, 10 de febrer de 2009

PSEUDO EVENT A SOLSONA

El passat dissabte, 7 de febrer es va organitzar una trobada a Solsona per anar a fer un catxé en concret, el R.I.P.
No és la primera vegada que s’organitza una trobada espontània des de Foroware, vull dir que, a la pràctica ve a ser com un “event” oficial de geocatxing, però sense l’encotillament de les normes (crec que no es pot organitzar un event per anar a buscar catxés, no es pot posar termini a la inscripció…etc.).

Tot comença quan un equip diu:
I si ens trobéssim per fer…
o
M’agradaria anar a … qui s’hi apunta?

D’entrada ja tenim dues coses a destacar: la primera la capacitat de difusió de Foroware, per on sembla que la gran majoria de geocatxers catalans hi passegem sovint, i la segona, que la comunitat geocatxera catalana no necessita gaires normes ni protocols per organitzar-se en un moment donat.

D’una manera “natural” els Bat62 (i El Bat petit), que van ser els que ho van proposar, van quedar com a organitzadors, s’ho van treballar de valent, no només van organitzar la visita al catxé del R.I.P., sinó que es van cuidar de confeccionar l’agenda per tot el dia, mirant els catxés de la zona i ponderant les dificultats per poder treure el màxim rendiment de les hores prèvies al catxé nocturn. Ho tenien tot controlat, la gent que hi anava, quan s’incorporava a la colla, els que es quedaven a sopar…
També se’n van ocupar de reservar restaurant, si no, on sopem, un dissabte a la nit 30 persones?
De fet van saber on reservar perquè el Pollastrot havia fet una relació dels restaurants de Solsona, explicant-ne les característiques, igual que dels allotjaments, pels equips que es volien quedar a dormir. També, com a propietari del R.I.P., i veient la que havia armat el Bat62, volia revisar tots els waypoints del catxé, i no en són pocs, per si les inclemències del temps haguessin fet alguna destrossa, però, ai las! estava lesionat i no ho podia fer ell mateix. No van faltar equips disposats a ajudar: Uribuqui i Toty303, que fan fer la revisió i posada a punt el dia abans de la trobada.

Jo vaig ser la darrera incorporació a la trobada, ho vaig fer a l’hora del sopar.
El 3,5 de dificultat del terreny em va espantar, i més sent un catxé nocturn.
Tinc bastant minvada la capacitat pulmonar i bastant augmentat el volum corporal, fruit dels molts anys de fumadora (ja fa més de 2 anys que no fumo), resumint: em sobren quilos i em falta aire, sobretot a les pujades, dels anys ja no en vull ni parlar…

Així que, del catxé R.I.P., poc en puc dir, el que m’ha explicat l’Enric, que va gaudir molt de tot el recorregut i que és un catxé molt divertit i molt treballat.

El que no em vaig voler perdre va ser veure els companys, xerrar una estona dels catxés fets, dels que hem de fer, de les anècdotes i de molts temes més…i tot i trobar a faltar alguns dels geocatxers habituals, la trobada em va permetre conèixer nous equips.
Per acabar vull dir que em sento molt orgullosa de pertànyer a aquesta comunitat geocatxera, on en un obrir i tancar d’ulls es pot organitzar una trobada com aquesta, on sempre hi ha algú disposat a col·laborar i ajudar en el que faci falta, on tothom es sent i és, ben rebut, sense necessitat d’establir cap norma, que no sigui el sentit comú i el respecte als altres, i a la natura, de la que tot sovint gaudim en la nostra activitat.

dijous, 29 de gener de 2009

GEO-DISCUSSIÓ -2-

Per problemes de contrasenyes, imatges i altres parafernales necessaries per publicar comentaris en un blog, cito textualment dos comentaris que m’han arribat via mail personal, en referència al meu darrer escrit de la GEO-DISCUSSIÓ:

1)
...sempre segueixes la realitat dels fets. Realment, dones força a la resta de geocatxers que de tant en tant acaban cansats de lluitar per res.

2)
Després de llegir aquestes "quatre ratlles" de resum, no puc per mes que afegir-me i subscriure en el que dius.Quan vaig llegir tota la discussió complerta, no vaig poder pensar res mes que mes d'un havia perdut el seny.I vaig fer-me algunes reflexions i que no vaig voler escriure-les al foro.En primer lloc vaig notar que el 90% com a mínim dels logs estaven escrits per homes, la falta de seny, de sentit comú, el mal gust i el llenguatge utilitzat era estil d'homes poca soltes.Vaig pensar que aquests mateixos individus, passat un quants dies i en "fred" potser s'ha donaríem de les barbaritats e insults fora de to, que havien empleat.També m'hauria agradat dir-lis que jo seguiré buscant caches, sense mirar gaire qui es el que l'ha posat (que d'entrada l'hi agraeixo a tothom) i que continuaré fent els intercanvis de la mateixa forma, sempre intentat agafar i deixar coses similars, però, si algun dia trobo quelcom que m'agrada molt i no puc deixar res a canvi, es molt possible que faci. I si algú se sent tan molest per aquestes coses, potser s'haurien de plantejar de fer una mena de geocaching paral.lel i exclusiu per a ells.


Agraeixo aquests comentaris, i m’agrada comprovar que la tolerància, la bona educació i les bones maneres, estan presents en el fer de la majoria d’equips geocatxers.

dimecres, 28 de gener de 2009

GEO-DISCUSSIÓ

Vull comentar uns fets que s’han produït a la comunitat geocatxer, i que han originat tot un seguit de discussions, i desqualificacions entre alguns dels seus membres, fins el punt de que s’ha fet un advertiment a quatre intervinents del foro de groundspeak.

És evident que el que aquí exposo és només la meva opinió, però desprès de la que han organitzat alguns elements, sento una mena de necessitat de posar les coses en ordre, el que per mi ve a ser, una reflexió en veu alta.

03.01.09 En un foro públic, Churro reprodueix un log del 24.12.08, fent-ne escarni i denunciant un “intercanvi injust”.

04.01.09 En el mateix foro, no n’ha tingut prou i ja li diu “caradura”

04.01.09 Alamostrail li afegeix el nom de “geourraca” i felicita a Churro per la iniciativa de la seva denuncia pública.

07.01.09 En Churro torna a denunciar a un altre company perquè, en un altre catxé, s’ha endut 4 monedes i n’ha deixat 2.

15.01.09 Alamostrail fa públic en la pàgina del seu catxé, el mail que ha enviat a Seping, perquè s’ha endut un pathtag i no ha deixat res a canvi, i que també ho va fer en un altre catxé (que no és pas d’ell, ni el Pt, ni el catxé) i demana que els torni per correu a la seu de la GEA.

16.01.09 Insisteix en la necessitat d’aquesta devolució.

16.01.09 El propietari de la pt fa l’aclariment de que per ell una pt és un regal que deixa en els catxés per qui el vulgui.

16.01.09 Seping obre un fil a Foroware, només amb l’enllaç al catxé, on els “forowareros” podem veure el linxament públic al que se l’ha sotmès.

A partir d’aquí les intervencions en els diferents fils son nombroses.
Amb aquesta exposició cronològica, em queda clar qui inicia el mal rotllo.

Pel que he vist en les diferents intervencions en els diferents foros, cap equip geocatxer està en contra del intercanvi just, cap està a favor del campi qui pugui, tothom defensa la norma de geocaching que diu que el que deixis en un catxé sigui d’igual o més valor que el que t’emportes.

Del que sí estan en contra, la gran majoria, per no dir tots, és en el linxament públic dels que en un moment donat poden haver agafat un regal i no deixar res a canvi, d’entrada perquè TOTS ho hem fet algun cop, pel motiu que sigui, perquè no dúiem res i el nen s’ha encapritxat d’alguna cosa, perquè el que portàvem no hi cabia, o perquè era un micro amb un pathtag i en fem col·lecció.

En els foros, alguns es pregunten si hi ha dos “bàndols”, si alguns equips estan en contra d’altres o en contra de la GEA....

Per mi el problema ve perquè hi ha alguns equips, pocs, per sort, que es creuen posseïdors de la veritat absoluta, que tenen una manera fer que recorda el totalitarisme, i que volen imposar la seva manera de fer, només cal veure el to i les paraules que utilitzen, per no dir res dels slogans i de les imatges cridaneres que fan servir, com per exemple : http://img183.imageshack.us/img183/4301/justovw6.jpg , i que pretenen fer del geocatxing, un joc internacional, amb molt poques i flexibles, en general, normes, on el que impera és el sentit comú, el SEU joc, amb les seves rígides normes, a les que donen valor de manament diví, amb tal punt de religiositat, que també inclou el càstig diví: els que les infringeixen són linxats a la plaça del poble.

I que passa amb la GEA?, doncs no crec que, en general, ningú hi tingui res en contra, per fer geocatxing no cal cap associació, però si alguns es volen associar....
El problema, al meu entendre, és que els màxims exponents d’aquest totalitarisme que he exposat són dos dels seus directius: Alamostrail i Churro i, segurament, com molt bé ja s’ha explicat en els foros -sobretot en Xaubet-, es confonen els termes. És probable que la GEA tingués més simpaties entre els geocatxers, si la junta directiva en fos un altre. (Podeu veure el fil de groundspeak de la seva fundació, i veureu el to que s’hi gasten, són d’aquells de o amb mi o contra mi) Una cosa és una associació de geocatxers i l’altre aquesta GEA, que a la gran majoria no agrada, i que sembla més un exercit de les creuades, estendards inclosos.

No veig que s’hagi d’amonestar per opinar, en canvi trobo lògic que no es permetin els insults ni les desqualificacions
No sé quines conseqüències pot tenir l’amonestació que han rebut aquests quatre geocatxers, però el que tinc clar és que n’hi ha dos que no s’ho mereixen, un és en Xaubet, en totes les seves intervencions ha estat moderat, només ha exposat opinions i mai ha pujat el to, ni molt menys ha insultat ningú, més aviat sempre ha estat conciliador, i l’altre en J.Rover, que potser va ser massa irònic, el seu escrit és genial, però, tot i que els personatges es reconeixen amb facilitat, no utilitza ni l’insult ni les pujades de to, tant habituals en els altres dos.


Si mireu a dalt, a la dreta d’aquest blog, veureu que agraeixo les opinions i els comentaris que es puguin deixar en aquest espai, però l’única cosa que demano és que es sigui respectuós, crec que no està de més recordar-ho.

dijous, 15 de gener de 2009

LA BARRACA D'EN DALÍ


El Mas Juny, una finca privilegiada en la zona de la platja del Castell, a Palamós, fou adquirit pel pintor Josep Mª Sert a principis dels anys 30.
Per allà van passar personatges, tan cèlebres com Marlene Dietrich, Coco Chanel o Luchino Visconti, els polítics Francesc Macià i Francesc Cambó…
En Josep Pla es va referir al Mas Juny con “la casa més fastuosa del país”, i en Salvador Dalí que també sovintejà aquest lloc, va dir que allà va ser on “es van viure els darrers dies de felicitat a Europa” abans que esclatés la Guerra Civil Espanyola.

Els anys 40 la propietat va passar als germans Puig Palau, una familia de la burgesia industrial catalana.
L’Albert Puig Palau, milionari mecenas i personatge molt peculiar, va mantenir l’aureola de glamour en la finca de l’altre extrem de la platja, el Mas Castell. Es diu que per inaugurar la nova propietat, va organitzar una corrida amb la presència del torero Dominguín, i que la celebració va acabar amb una festa flamenca a la platja, presidida per la Imperio Argentina.
En Joan Manuel Serrat l’anomenava el gitano-payo, en la canço que li va dedicar, “Tio Alberto”.
Al “tio Alberto” li hagués agradat tenir a Dalí més aprop, i va arribar a construir-li una petita caseta perque la utilitzés com estudi. Aquesta caseta no podia ser “normal” habia de tenir alguna peculiaritat daliniana: te la porta d’entrada torta.
Malgrat tot, en Dalí mai va arribar a pintar en aquesta barraca, com tothom sap es va instalar a Port Lligat.

Desprès de la mort d’Albert Puig Palau, una empresa immobiliaria va adquirir els terrenys per urbanitzar la zona.


Hem d’agrair a la iniciativa popular –Salvem el Castell- que la platja i els seus voltants estiguin intactes. Ara formen part de l’Espai Natural del Castell – Cap Roig, i es pot considerar un dels darrers espais verges de la Costa Brava.

Molt aprop de la barraca hi ha un catxé, convidant així els geocatxers, que no ho han fet encara, a conèixer aquesta privilegiada zona.

Nosaltres hi vam estar el passat diumenge, ens va fer un dia magnific i vam gaudir dels verds i blaus, sempre canviants, de l' olor del mar, d'un dels paissatges més clàssics de la Costa Brava, i vam poder passejar per la platja i endinsar-nos en el bosc per camins i caminets fins a trobar la barraca i, com no, el catxé.

dijous, 8 de gener de 2009

CERRO DEL LOBO


Fa uns dies es va publicar el catxé commemoratiu de la trobada de Foroware de Daroca i Belchite, visites de les que ja he fet els “cinc cèntims” que pertoquen en aquest bloc.
Ara poso aquesta nota, només per publicar la fotografia que surt a la pàgina web del catxé, ja que sen’s veu a tots els que hi vam assistir.
Si algú està interessat en veure la descripció del catxé:

http://coord.info/GC1K5CK

CALIA AQUESTA NOTA?

quote
me parece magnifica inciativa, pero perdona mi ignoracion o dislinguismo total, al no entender ni "papa" de ingles. A mi personalmente me lo poneis como si fuera un MISTERY..., preguntandome ¿HUBIERA SIDO MUY DIFICIL PONERLO EN CASTELLANO? (por otra parte segun la CONSTITUCION ESPAÑOLA en su articulo 3.1 donde el Castellano es la lengua OFICIAL DEL ESTADO. TODOS LOS ESPAÑOLES TIENE EL DEBER CONOCERLA Y EL DERECHO DE USARLA), por lo que se hace flaco favor al colectivo de esta piel de toro, que ha buen seguro acudira al event en un porcertaje superior al anglofono.
No obtante seguro que hay algun miembro de nuestra organizacion que puede ayudar a traducir ese texto tanto al CASTELLANO, como al CATALAN para que no haya ningun tipo de discriminacion linguistica. "
Me parece que es de sentido comun...¿NO SE?
unquote

(Les negretes són meves, les majúscules, que diuen que escrites per Internet, són crits, no)

Aquest és el text de la nota que ha escrit un geocacher a la pàgina de la Geo-calçotada, un “international event” que s’ha publicat a Catalunya.
El text descriptiu de l’esdeveniment s’ha publicat en anglés, ja que es la llengüa original i oficial del geocatxing, i la que poc o molt coneix més gent.
L’event és internacional, la descripció va dirigida a catalans, espanyols, portuguesos, francesos (majoritariament, per proximitat) i a tota la comunitat geocacher: reste d’Europa, Estats Units….
Aquí teniu l’enllaç :

http://coord.info/gc1jz6k

Si aquest escrit s’hagués fet en tres idiomes, imagineu com seria de llarg? O, potsats a fer, quatre, si afegim l’alemany, ja que la majoria de geocatxers de les Balears són alemanys, o cinc, comptant amb els portuguesos, que els tenim molt aprop.

Crec que aquesta nota no respón a altre cosa que voler tocar els nassos, ja que l’autor te 60 catxés amagats, si no saps minimament anglés, no pots publicar un catxé, ja que les instruccions són totes en anglés (fins fa molt poc no s’han traduit i publicat ajuts en castellà)
Per altre banda, utilitza un tó, al meu entendre, de “pompa i circunstància”, potser hauria de ser més planer i no utilitzar paraules com ignoracion y dislinguismo que no existeixen en castellà (he consultat fins i tot el diccionari de la RAE).

Li recomanaria que aprofités el temps, i el que dedica a escriure notes en “events” als que no pensa assistir, el dediqués a apendre millor el castellà i la seva ortografía, ja que te el deure de coneixe’l, per imperatiu de la constitució espanyola, segons ell mateix ens explica.

Encara li hem d'agraïr que també el demani en català.