diumenge, 28 de desembre de 2008

GEOCATXING A CABRILS

Crònica d'un diumenge de geocatxing.

Desprès dels dies de nadal i Sant Esteve sense practicament sortir de casa, ja teniem “mono” de geocatxing.
Avui hem tornat a Cabrils, ja hi vam estar diumenge passat... i l’anterior...

La qüestió és que han posat, fins ara, 21 catxés que formen part d’una ambiciosa sèrie de 60, on a cada catxé trobes pistes o dades per trobar-ne d’altres.

La veritat és que quan vaig sentir parlar d’aquest projecte de 60 catxés, tots al terme municipal de Cabrils, vaig pensar que era una bestiesa, que serien, per força, molt repetitius, i que una de les finalitats primordials del geocatxing, per mí: el conèixer llocs nous o peculiars no es compliría.

El cert és que l’altre finalitat del geocatxing, el jugar a fet i amagar, aquests catxés la compleixen amb escreix, i evidentment també ens ensenyen alguns llocs peculiars, tant del poble urbanitzat, com del parc de la Serralada del litoral.

Té el seu encant arribar al punt “zero” i pensar: amb què ens trobarem? què haurem de buscar? com estarà camuflat? ostres, no tenim cap pista!

Tant els contenidors, com els amagatalls, són molt originals i treballats, en general, no són catxés de “bufar i fer ampolles”, encara que alguns els hem trobat força ràpid, la majoria, ens han tingut entretinguts una bona estona, estàn molt ben camuflats i mimetitzats en l’entorn. Alguns fins i tot m’han fet patir, perque són aprop de vivendes, o en llocs transitats i això em posa una mica nerviosa, en un ho vam haver de deixar estar i vam tornar-hi a la setmana següent.

No explico res més dels “camuflatges” ja que em consta que algun geocatxer llegeix aquest blog de tant en tant.

Esperem que els Reis ens portin més catxés a Cabrils!!!

dimecres, 24 de desembre de 2008

BELCHITE - Pueblo Viejo -




A Foroware ja han penjat la crónica de la visita a Belchite, també està molt ben explicada, com la de Daroca, i a més han posat l’enllaç del guia per si algú molt saber més coses del que hi va passar. Aquí deixo l'adreça:

http://www.foroware.com/noticia.asp?id=709&categoria=23&subcat=51

In situ en Jaime, el guia, ens va explicar molt bé els posicionaments dels diferents “equips”, també que tenien concertada una treva cada dia a les 11 del matí per petar la xerrada, comentar les noticies dels pobles propers, que si fulaneta havia tingut fill, que si menganet havia mort…, canviar tabac, etc. i com, acabada aquesta “hora de pati”,
tornaven a ser dos exercits enfrontats.
Aquest fet em va sorprendre molt, tot i que ja ho havia vist en alguna pel•licula sobre la guerra civil.
Una de les coses que més em va agradar del guia és l’imparcialitat en que explicava els fets, i el fet de que tots hi varen perdre, que per cert és el nom del catxé que està amagat al poble vell de Belchite: “perdimos todos”

També em va sorprendre que l’estat de deixadesa i ruïnes de Belchite no fos degut només als estralls de la guerra, sino que fos la mateixa gent del poble que el va acabar d’enfonsar, al emportar-se vigues i material per fer el “poble nou”.
Sempre havia pensat que era tal com havia quedat després de la guerra, quan en Franco no el va deixar refer per deixar constància de la “barbarie roja”, encara que mai esmentà la “barbarie azul” que també hi va haver.

Només em queda afegir que en la passejada nocturna no vaig sentir res d’estrany, suposo que estava massa pendent d’on posava els peus, hi ha runes per tot arreu i és molt fàcil entrebancar-se, vaig fer un bon excerci de cervicals al mirar d’enfocar el llum frontal en totes direccions. També val a dir, que tots estavem amb aquell puntet d’excitació que donen els nervis i la mateixa por, pel que anavem xerrat i fent una mica de broma. De tota manera crec que va estar molt bé no mirar de grabar psicofonies, per si de cas…

En la visita de dia, en alguns moments, passejant en silènci, sí que vaig sentir com un encongiment, com si les pedres i les runes tinguessin atrapat el patiment de tanta i tanta gent i vaig notar com un nus al pit i que els ulls se’m humitajaven. Però, per sort, al anar tanta colla, aquests moments van ser pocs i curts.

Una visita a un lloc com aquest no et deixa indiferent.

dijous, 18 de desembre de 2008

DAROCA I BELCHITE 6 al 8 Des. 08



Seguint el costum d’unir el turisme i el geocatxing, del 6 al 8 de desembre, vam estar a Daroca i a Belchite.
Aquest cop la part turística va ser molt cutural, a Daroca vam fer una visita guiada -simultenajada amb els waypoints intermitjos d'un catxé multi-, és un poble amb molta història, i amb alguns edificis dignes de veure.
Poso l’enllaç de la crònica que, de la visita a Daroca, en fa fer en Juande, és molt bo, no es deixa detall i està molt ben explicat, a més hi ha fotografies:

http://www.foroware.com/noticia.asp?id=710&categoria=23&subcat=51

Aquesta “sortida” va estar organitzada per la gent de Foroware.com i es va anomenar Kdda en tierra de nadie, els equips que hi vam assistir erem de Madrid i de Barcelona, per això es va anomenar així, l’hotel el teniem a Cariñena, gairebé a mig camí entre Barcelona i Madrid.

Aviat posaran la crònica de la visita a Belchite del diumenge, ja posaré l’enllaç, quan estigui a punt.

Veient les molt bones cròniques que fa la gent de Foroware, no cal que expliqui res més, impossible estar a l’alçada.

I com el geocatxing és un vici….de tornada a casa, el dilluns, encara vam parar a fer 3 o 4 catxés més.

A destacar les sorpreses que ens vam endur, una que en un poble relativament de nuchli petit, com La Muela, hi haguessin 4 museus (el catxé era un multi i el vam haver de recorrer sencer) i l’altre el polígon nou construit a les afores de Zaragoza: Plataforma Logística Zaragoza (PLAZA), és la més gran d’Europa, té 12.826.898 m2 , la gestió la porta una empresa, Plaza SA, on participa majoritariament el govern d’Aragó, amb presència de l’Ajuntament de Saragossa i les dues principals entitas d’estalvi de la Comunitat, Ibercaja i Caja de Ahorros de la Inmaculada.
El que més ens va sorpendre és que han sabut donar-li una aparença un pel diferent del que estem acostumats a veure en els polígons, hi han fet jardins, un llac, fins i tot un laberint.