dimarts, 25 de novembre de 2008

VISITA A NîMES - Turisme i geocatxing

Viatge setembre 2008

Nîmes fou un emplaçament de la tribu dels volques arecòmics amb el nom de Nemausus, i entre el 120 i el 117 aC, el procònsol Domitius Aenobarbus, la va incorporar per assegurar el camí cap Hispània i va construir la via Domiciana (Via Domitia) fundant Narbona, capital de la Gàl•lia Transalpina (després Gàl•lia Narbonesa (27 aC). Nimes fou colònia romana. Al segle II va substituir a Narbona com a cap de la província de la Gàl•lia Narbonesa. El 462 va passar als visigots. Un bisbat apareix el segleV. Conquerida pels àrabs als visigots el 719, el 754 va passar als carolingis i fou seu d'un comtat, que va estar vinculat a Septimània. El 872 Nimes va passar al comte de Tolosa. Els vescomtes apareixen al segle IX i van entroncar ràpidament amb la casa vescomtal d'Albí que era feudatària de Tolosa però com tots el feus el vassallatge era força nominal. El 1185 però els vescomtes van reconèixer la sobirania feudal de Tolosa. Nimes va ser ocupada pels croats de Simó de Montfort el 1215 però se'n va sostreure i va tornar als vescomtes de la dinastia Trencavell el 1224, fins el 1226 en què les tropes reials la van recuperar i Lluís XI de França hi fou coronat. El 1271 fou incorporada a la corona. (Wikipedia)

O sia, que Nîmes te més de dos mil anys d’història, una història del temps, en que el circ romà, la Maison Carrée, el Temple de Diana, la Torre Magna i l’aqüeducte del Pont de Gard, formaven un conjunt arquitectònic notable i fascinant, tot això encara existeix avui endia, i en un estat de conservació increïble.

Les Arènes
Les Arènes (amfiteatre romà) fou construït a finals del s.I dC, és un dels més grans de la Gàl•lia romana. Mesura uns 133 mts de llarg i uns 100 mts. d’ample. La façana, de 21 mts d’alçada, te dos nivells amb 60 arcades cada un. Dins, més de 20.000 espectadors podien assistir a la caça i als combats d’animals i gladiadors.
Un sistema de passadissos i escales, permetia a tothom abandonar ràpidament el seu lloc. Els espectadors seien d’acord amb el seu rang social i es protegien del sol amb un vel sostingut per unes cordes enganxades en unes astes, a manera de tendal.
L’amfiteatre de Nîmes és un dels millors conservats del mon romà.

La Maison Carrée
Aixecat sobre la seva alta base, aquest temple dominava el fòrum de la ciutat antiga.
Aquesta gran plaça, centre de la vida pública, estava vorejada per un pòrtic, del que encara queden alguns restes, ja que algunes bases de les columnes del pòrtic es conserven al seu lloc.
Fou construïda el s I dC i porta aquest nom de “Casa Quadrada” des del segle XVI, perquè en francès antic, tot rectangle amb 4 angles rectes es designava “quadrat”
Dedicada a Caius i Lucius César, nets del emperador August, la Maison Carrée és l’únic temple del mon antic completament conservat.
Ressalta per l’harmonia de proporcions, l’elegància de les columnes amb capitells corintis i la finor de la seva decoració arquitectònica.
El 1992, es va posar un nou sostre, fidel reproducció del sostre original que es composava de grans teules planes o “tegulae” i per teules acanalades o “imbrex” fetes a mà.

Porta d’Arles o Porta Augusta
Aquesta era una de les principals portes de la ciutat antiga. Provenint de Beaucaire, la Via Domitia arribava a Nîmes per aquesta porta, per continuar cap a Espanya. La porta es composa avui de dues arcades centrals que permeten el pas de vehicles, emmarcades per dues arcades més petites pels vianants. Originalment, la porta fortificada estava flanquejada per dues torres. Dues lloses al terra indiquen el seu emplaçament. La porta està decorada amb pilastres corínties, nínxols i esquenes de braus.

La torre Magne
Es veu de lluny. Assenyalava la presència de la ciutat. Era la torre més alta i amb més prestigi del recinte romà.. De forma octogonal, tenia en aquella època e nivells. Avui l’últim pis ha desaparegut i la seva alçada és d’aproximadament 32 mts.
Al lloc, una taula d’orientació indica Nîmes a l’època romana.

Pont de Gard
És sens dubte l’obra d’art més espectacular del aqüeducte, està catalogat per l’Unesco com patrimoni mundial. Per travessar la vall del Gardon, els constructors romans edificaren un pont de 275 mts de llarg i 48 mts d’alt (el més alt del mon romà) està format per tres nivells d’arcades superposats.
Actualment s’ha condicionat un espai d’unes 165 Ha per els visitants, amb un museu interactiu, projeccions de pel•lícules en pantalla gegant per difondre la historia del pont. També hi ha un espai lúdic pels nens.

Doncs, bé a tots i cada un d'aquests llocs hi ha un catxé. Dins la ciutat varem fer en total uns 15 catxés. La majoria micros magnètics, que són els més agoserats, els que et disparen l'adrenalina quan els busques, quan els has de treure i tornar sense que ningú et vegi....
Aquesta vegada, com d'altres, el geocatxing ens ha dut a fer unes passejades pels millors llocs d'una ciutat, no només els més turístics, sino també d'altres tant o més interessants que no surten a les guies de turisme convencionals.

Deixo un enllaç per poder veure algunes fotografies de Nîmes.

www.picasaweb.google.es/RosaChaler/Nimes#

diumenge, 23 de novembre de 2008

GEOCATXING DE NIT


Hem fet el nostre primer catxé nocturn.

A través de foroware s’ha organitzat un pseudo event per anar al santuari dels Angels a fer el catxé “El Linx de Hödr” el divendres 21 de Novembre.
En total érem 13 equips (22 persones) fins i tot ha vingut el propietari del catxé.
Es tractava d'anar trobant set senyals lluminoses que ens havien de guiar cap al cau del Linx.

Ha estat una experiència molt divertida.

Probablement nosaltres sols no l’haguessim fet mai, de nit, al bosc, amb lo peruga que jo soc….A més, segons els logs dels equips que ja l’havien fet, la zona és plena de porcs senglars.

Els porcs senglars segur que han marxat muntanya avall espantats pel soroll que deviem fer nosaltres, no n’hem vist ni sentit cap, només hem pogut veure els seus rastres.
Encara com no han vingut els mossos, alertats per algú estranyat d’haver vist uns punts de llum movent-se per la muntanya.

Poc tros de camí hem fet, el recorregut, encara que curt, és tot per dins el bosc, o això crec, ja que prou feina tenia a mirar el trosset de terra que iluminava el meu frontal, i anar seguint els llums dels altres. Les senyals les he anat veient, són molt petites, però un cop veus la primera ja saps el que has de buscar.

Ha estat un catxé molt diferent, emocionant i dels que es recorda d’una manera especial.

dilluns, 17 de novembre de 2008

DISSABTE DE GEOCATXING 15 Nov. 2008


Com és habitual quan anem direcció Lleida, vam esmorzar a La Panadella, aquest costum ens ha quedat de quan La Panadella era un port molt conegut de la N II i gairebé lloc d’obligada parada, ara per anar-hi s’ha de sortir de l’autovia, encara que et desvies molt poc.

El primer catxé que vam fer va se al tossal de Carrasumada.
És un catxé que ja fa més de cinc anys que està posat. Un clàssic d’en Vicam, un dels pioners a Catalunya, que va posar gairebé un catxé a cada comarca. Aquest va ser el primer del Segrià.
Prop del catxé, unes granjes es fan notar, amb una ferum que molesta una mica al principi, encara que t’hi acabes acostumant, al que jo no m’acostumo mai és a les mosques. N’hi havia unes quantes, però m’imagino que a plé estiu ha ser insuportable.

Aquest tossal està molt aprop de Torres de Segre, un poble d’uns dos mil habitants, eminentment agricola, on predominen els conreus de fruita dolça. De camí cap el catxé vam passar per camins amb conreus a banda i banda, alguns arbres ja estaven pelats, però d’altres presentaven els colors verds, grocs, marrons i fins tot vermells típics de la tardor, una paleta de luxe.
Una de les coses que ens va estranyar va ser veure que el sostre de l’esglèsia, i sobretot dalt el campanar, eren plens de cigonyes. Potser aquest hivern no farà gaire fred.

Desprès vam anar a Lleida capital, a fer el catxé dels jardins dels Camps Elisis. És un “multi” i l’anar cercant les dades per les coordenades finals, ens va fer fer una bona passejada, alhora que ens fixavem en els petits detalls, com per exemple entre d’altres, el número de cargols que porta a l’espatlla l’estatua d’en Manolo Calpe, el fundador de l’Aplec del Cargol.
La fotografia que encapçala l’escrit és de l'Enric en un racó d’aquests jardins.

Al acabar el catxé i tornar al cotxe, molt aprop d’on haviem aparcat, vam veure el Museu de l’Automoció de Lleida i el vam visitar.

La visita va ser com un viatge en el temps, vam veure cotxes de quan erem petits i d’altres que només haviem vist en pel•licules…com ja tenim una edat, aquestes coses ens fan gràcia.
Per acabar vam comprar uns pins i uns clauers per anar deixant als catxés.
Per veure les fotografies de l'exposició aneu a:

http://picasaweb.google.es/RosaChaler/MuseuDeLAutomociDeLleida#

Vam dinar, cargols, clar, prop de Bell-lloc d’Urgell.

I per acabar, a la tarda, vam anar a amagar un catxé a la Segarra, gairebé tocant a l’Anoia, que aviat publicarem.