divendres, 26 de setembre de 2008

VACANCES SETEMBRE 2008 (1)


Enguany, no sé si perquè estàvem obsessionats amb la sequera que ha amenaçat Catalunya, hem dedicat les vacances a l’aigua i una mica a la arqueologia.

Hem visitat la ciutat de Nîmes i els seus voltants.

Hem passat de no saber que a França hi havia un riu anomenat Vidourle, a coneixer’l en bona part del seu recorregut per la zona del Languedoc-Rosselló, tot gràcies al geocatxing.

Hi ha una sèrie de 17 catxés que, amb el nom de “Els molins del Vidourle..X” ens ha fet anar per mil i un camins i descobrir mil i un paisatges. Els molins han estat l’excusa, tot i que alguns estan força ben conservats.

Dels 17 n’hem trobat 15, un l’havien canviat de lloc mentre érem fora i l’altre estava desactivat quan vam marxar, tot i així els vam visitar igualment per coneixer’ls tots.

El nom Vidourle ve d’un deu gal : Vitousurlus.

És un curiós curs d’aigua, amb una longitud d’uns 85 quilòmetres. Nascut d’una font imprecisa, al departament del Gard, propera a l’Herault transcorre a vegades en la superfície i a vegades, subterrani, com és el cas de quan passa per Sommières, segueix fins el mar a Grau du Roi, sense haver creat una veritable desembocadura., fins el XIX desembocava a l’estany de Magio.

Les seves crescudes són molt fortes i famoses, fins i tot algun cop han estat mortíferes, s’han fet famoses amb el nom de “vidourlades”.

El seu traçat, delimitant, en el seu major recorregut, els departaments dels Gard i l’Herault, forma part d’una eterna i creixent discussió sobre quina és la frontera entre el Languedoc i la Provence: per uns és el Vidourle i d’altres prefereixen el Roina.