dimarts, 30 de setembre de 2008

MÉS GEOCATXING

Realment estem malalts de Geocatxing.

Encara hem de concretar els darrers detalls amb el Sisu i la Montse, que també venen, però ahir vam tancar les reserves d'hotel a Madrid, ens en hi anem del 23 al 27 d'octubre.

Aquest cop l'excusa és un "event" que ha organitzat en Seping (un altre que està tan malalt o més que nosaltres) per anar de "tapes" pel centre de Madrid.

Els que em coneixeu ja sabeu que Madrid m'agrada força i gairebé sempre m'hi he trobat molt a gust, espero que segueixi igual, no m'agradaria que el mal ambient que alguns polítics s'entesten en fomentar afecti l'ambient entre els geocatxers, que ara per ara, sembla molt bo.

Podria ser que l'ambient sigui bo perque els geocatxers són més inteligents que la majoria?

La pregunta cau pel seu propi pes: No sóm ni més ni menys inteligents que ningú.

Estic convençuda que els que fomenten els mals rotllos entre catalans i castellans és perque desconeixen la realitat que es viu a Catalunya i estan influenciats per alguns mitjans de comunicacio amb unes intencions no gaire bones.

Vaja rotllo "politiquero" que m'ha sortit!

Jo només volia dir que ens en anem a Madrid a buscar catxés i a conèixer nous equips.

divendres, 26 de setembre de 2008

VACANCES SETEMBRE 2008 (2)



Una altre riu que també hem visitat ha estat el Rhône, el famós Roina, de on alguns volen el transvasament cap a Catalunya, llàstima que, segons diuen està molt contaminada, perquè d’aigua n’hi ha molta.

Te una sèrie de catxés dedicada, que s’anomena “Rhône en 84” .El nom es refereix al tram de riu (uns 58 qm) que travessa la Vaucluse, que és el departament núm. 84

Només hem fet 3 catxés dels 8 que componen tota la sèrie, però hem vist on hi desemboquen la Durance i l’Ouvezé i la punta de l’illa Barthelasse, una extensió de 700 Ha, i que és la illa fluvial més extensa d’Europa.
Cal dir que a l’illa hem fet dos catxés més.

La guinda de l’aigua, l’hem posada a la Fontaine de la Vaucluse, amb un catxé tradicional a la riba esquerra de la Sorgue i un earth catxé a la mateixa font, que per cert es mantenia per sota del nivell de desbordament, pel que l’aigua només brollava 50 mts més avall.

Cada cop ens agraden més els earth catxés, t’ensenyen llocs curiosos geològicament parlant, i com que per força has de respondre algunes preguntes fan que t’hi fixis més i n’aprenguis.

ESTANY D'IVARS I VILA-SANA


L'Estany d'Ivars i Vila-sana"

Crònica del catxé d'ahir 13.04.08
No vam matinar gaire, a les 9 tocades, sortiem de Vallbona d'Anoia cap a l'Estany.
Es tracta d'un multicatxé molt recomanable, una fàcil, encara que gran, passejada al voltant de l'estany recuperat (l'havien deixar assecar).
Hi havia algunes persones en bici i d'altres a peu, però el lloc no estava massa concorregut.
L'ambient molt tranquil, el dia assoleiat i amb una mica d'airet que s'agraïa i tota l'estona escoltant els ocells. Hi han diferents especies, però els més abundants són els cama-llargs i altres parents de les cigonyes, ja que s'assemblen força però són molt més petits. Tot i que ens agrada veure'ls i sentir-los, no hi entenem gaire d'ocells.
Duiem entrepans per esmorzar i ens els vam menjar en un dels espais de lleure de la zona (pic-nic). De fet si hagués fet una mica més de calor no ho hauriem pogut fer, ja que l'unica pega és que no hi ha cap ombra on amagar-se.
Com el nostre ritme és més aviat lent, vam acabar el catxé gairebé a la una del migdia, satisfets d'haver disfrutat d'un bon matí de diumenge.

VACANCES SETEMBRE 2008 (1)


Enguany, no sé si perquè estàvem obsessionats amb la sequera que ha amenaçat Catalunya, hem dedicat les vacances a l’aigua i una mica a la arqueologia.

Hem visitat la ciutat de Nîmes i els seus voltants.

Hem passat de no saber que a França hi havia un riu anomenat Vidourle, a coneixer’l en bona part del seu recorregut per la zona del Languedoc-Rosselló, tot gràcies al geocatxing.

Hi ha una sèrie de 17 catxés que, amb el nom de “Els molins del Vidourle..X” ens ha fet anar per mil i un camins i descobrir mil i un paisatges. Els molins han estat l’excusa, tot i que alguns estan força ben conservats.

Dels 17 n’hem trobat 15, un l’havien canviat de lloc mentre érem fora i l’altre estava desactivat quan vam marxar, tot i així els vam visitar igualment per coneixer’ls tots.

El nom Vidourle ve d’un deu gal : Vitousurlus.

És un curiós curs d’aigua, amb una longitud d’uns 85 quilòmetres. Nascut d’una font imprecisa, al departament del Gard, propera a l’Herault transcorre a vegades en la superfície i a vegades, subterrani, com és el cas de quan passa per Sommières, segueix fins el mar a Grau du Roi, sense haver creat una veritable desembocadura., fins el XIX desembocava a l’estany de Magio.

Les seves crescudes són molt fortes i famoses, fins i tot algun cop han estat mortíferes, s’han fet famoses amb el nom de “vidourlades”.

El seu traçat, delimitant, en el seu major recorregut, els departaments dels Gard i l’Herault, forma part d’una eterna i creixent discussió sobre quina és la frontera entre el Languedoc i la Provence: per uns és el Vidourle i d’altres prefereixen el Roina.