diumenge, 28 de desembre de 2008

GEOCATXING A CABRILS

Crònica d'un diumenge de geocatxing.

Desprès dels dies de nadal i Sant Esteve sense practicament sortir de casa, ja teniem “mono” de geocatxing.
Avui hem tornat a Cabrils, ja hi vam estar diumenge passat... i l’anterior...

La qüestió és que han posat, fins ara, 21 catxés que formen part d’una ambiciosa sèrie de 60, on a cada catxé trobes pistes o dades per trobar-ne d’altres.

La veritat és que quan vaig sentir parlar d’aquest projecte de 60 catxés, tots al terme municipal de Cabrils, vaig pensar que era una bestiesa, que serien, per força, molt repetitius, i que una de les finalitats primordials del geocatxing, per mí: el conèixer llocs nous o peculiars no es compliría.

El cert és que l’altre finalitat del geocatxing, el jugar a fet i amagar, aquests catxés la compleixen amb escreix, i evidentment també ens ensenyen alguns llocs peculiars, tant del poble urbanitzat, com del parc de la Serralada del litoral.

Té el seu encant arribar al punt “zero” i pensar: amb què ens trobarem? què haurem de buscar? com estarà camuflat? ostres, no tenim cap pista!

Tant els contenidors, com els amagatalls, són molt originals i treballats, en general, no són catxés de “bufar i fer ampolles”, encara que alguns els hem trobat força ràpid, la majoria, ens han tingut entretinguts una bona estona, estàn molt ben camuflats i mimetitzats en l’entorn. Alguns fins i tot m’han fet patir, perque són aprop de vivendes, o en llocs transitats i això em posa una mica nerviosa, en un ho vam haver de deixar estar i vam tornar-hi a la setmana següent.

No explico res més dels “camuflatges” ja que em consta que algun geocatxer llegeix aquest blog de tant en tant.

Esperem que els Reis ens portin més catxés a Cabrils!!!

dimecres, 24 de desembre de 2008

BELCHITE - Pueblo Viejo -




A Foroware ja han penjat la crónica de la visita a Belchite, també està molt ben explicada, com la de Daroca, i a més han posat l’enllaç del guia per si algú molt saber més coses del que hi va passar. Aquí deixo l'adreça:

http://www.foroware.com/noticia.asp?id=709&categoria=23&subcat=51

In situ en Jaime, el guia, ens va explicar molt bé els posicionaments dels diferents “equips”, també que tenien concertada una treva cada dia a les 11 del matí per petar la xerrada, comentar les noticies dels pobles propers, que si fulaneta havia tingut fill, que si menganet havia mort…, canviar tabac, etc. i com, acabada aquesta “hora de pati”,
tornaven a ser dos exercits enfrontats.
Aquest fet em va sorprendre molt, tot i que ja ho havia vist en alguna pel•licula sobre la guerra civil.
Una de les coses que més em va agradar del guia és l’imparcialitat en que explicava els fets, i el fet de que tots hi varen perdre, que per cert és el nom del catxé que està amagat al poble vell de Belchite: “perdimos todos”

També em va sorprendre que l’estat de deixadesa i ruïnes de Belchite no fos degut només als estralls de la guerra, sino que fos la mateixa gent del poble que el va acabar d’enfonsar, al emportar-se vigues i material per fer el “poble nou”.
Sempre havia pensat que era tal com havia quedat després de la guerra, quan en Franco no el va deixar refer per deixar constància de la “barbarie roja”, encara que mai esmentà la “barbarie azul” que també hi va haver.

Només em queda afegir que en la passejada nocturna no vaig sentir res d’estrany, suposo que estava massa pendent d’on posava els peus, hi ha runes per tot arreu i és molt fàcil entrebancar-se, vaig fer un bon excerci de cervicals al mirar d’enfocar el llum frontal en totes direccions. També val a dir, que tots estavem amb aquell puntet d’excitació que donen els nervis i la mateixa por, pel que anavem xerrat i fent una mica de broma. De tota manera crec que va estar molt bé no mirar de grabar psicofonies, per si de cas…

En la visita de dia, en alguns moments, passejant en silènci, sí que vaig sentir com un encongiment, com si les pedres i les runes tinguessin atrapat el patiment de tanta i tanta gent i vaig notar com un nus al pit i que els ulls se’m humitajaven. Però, per sort, al anar tanta colla, aquests moments van ser pocs i curts.

Una visita a un lloc com aquest no et deixa indiferent.

dijous, 18 de desembre de 2008

DAROCA I BELCHITE 6 al 8 Des. 08



Seguint el costum d’unir el turisme i el geocatxing, del 6 al 8 de desembre, vam estar a Daroca i a Belchite.
Aquest cop la part turística va ser molt cutural, a Daroca vam fer una visita guiada -simultenajada amb els waypoints intermitjos d'un catxé multi-, és un poble amb molta història, i amb alguns edificis dignes de veure.
Poso l’enllaç de la crònica que, de la visita a Daroca, en fa fer en Juande, és molt bo, no es deixa detall i està molt ben explicat, a més hi ha fotografies:

http://www.foroware.com/noticia.asp?id=710&categoria=23&subcat=51

Aquesta “sortida” va estar organitzada per la gent de Foroware.com i es va anomenar Kdda en tierra de nadie, els equips que hi vam assistir erem de Madrid i de Barcelona, per això es va anomenar així, l’hotel el teniem a Cariñena, gairebé a mig camí entre Barcelona i Madrid.

Aviat posaran la crònica de la visita a Belchite del diumenge, ja posaré l’enllaç, quan estigui a punt.

Veient les molt bones cròniques que fa la gent de Foroware, no cal que expliqui res més, impossible estar a l’alçada.

I com el geocatxing és un vici….de tornada a casa, el dilluns, encara vam parar a fer 3 o 4 catxés més.

A destacar les sorpreses que ens vam endur, una que en un poble relativament de nuchli petit, com La Muela, hi haguessin 4 museus (el catxé era un multi i el vam haver de recorrer sencer) i l’altre el polígon nou construit a les afores de Zaragoza: Plataforma Logística Zaragoza (PLAZA), és la més gran d’Europa, té 12.826.898 m2 , la gestió la porta una empresa, Plaza SA, on participa majoritariament el govern d’Aragó, amb presència de l’Ajuntament de Saragossa i les dues principals entitas d’estalvi de la Comunitat, Ibercaja i Caja de Ahorros de la Inmaculada.
El que més ens va sorpendre és que han sabut donar-li una aparença un pel diferent del que estem acostumats a veure en els polígons, hi han fet jardins, un llac, fins i tot un laberint.

dimarts, 25 de novembre de 2008

VISITA A NîMES - Turisme i geocatxing

Viatge setembre 2008

Nîmes fou un emplaçament de la tribu dels volques arecòmics amb el nom de Nemausus, i entre el 120 i el 117 aC, el procònsol Domitius Aenobarbus, la va incorporar per assegurar el camí cap Hispània i va construir la via Domiciana (Via Domitia) fundant Narbona, capital de la Gàl•lia Transalpina (després Gàl•lia Narbonesa (27 aC). Nimes fou colònia romana. Al segle II va substituir a Narbona com a cap de la província de la Gàl•lia Narbonesa. El 462 va passar als visigots. Un bisbat apareix el segleV. Conquerida pels àrabs als visigots el 719, el 754 va passar als carolingis i fou seu d'un comtat, que va estar vinculat a Septimània. El 872 Nimes va passar al comte de Tolosa. Els vescomtes apareixen al segle IX i van entroncar ràpidament amb la casa vescomtal d'Albí que era feudatària de Tolosa però com tots el feus el vassallatge era força nominal. El 1185 però els vescomtes van reconèixer la sobirania feudal de Tolosa. Nimes va ser ocupada pels croats de Simó de Montfort el 1215 però se'n va sostreure i va tornar als vescomtes de la dinastia Trencavell el 1224, fins el 1226 en què les tropes reials la van recuperar i Lluís XI de França hi fou coronat. El 1271 fou incorporada a la corona. (Wikipedia)

O sia, que Nîmes te més de dos mil anys d’història, una història del temps, en que el circ romà, la Maison Carrée, el Temple de Diana, la Torre Magna i l’aqüeducte del Pont de Gard, formaven un conjunt arquitectònic notable i fascinant, tot això encara existeix avui endia, i en un estat de conservació increïble.

Les Arènes
Les Arènes (amfiteatre romà) fou construït a finals del s.I dC, és un dels més grans de la Gàl•lia romana. Mesura uns 133 mts de llarg i uns 100 mts. d’ample. La façana, de 21 mts d’alçada, te dos nivells amb 60 arcades cada un. Dins, més de 20.000 espectadors podien assistir a la caça i als combats d’animals i gladiadors.
Un sistema de passadissos i escales, permetia a tothom abandonar ràpidament el seu lloc. Els espectadors seien d’acord amb el seu rang social i es protegien del sol amb un vel sostingut per unes cordes enganxades en unes astes, a manera de tendal.
L’amfiteatre de Nîmes és un dels millors conservats del mon romà.

La Maison Carrée
Aixecat sobre la seva alta base, aquest temple dominava el fòrum de la ciutat antiga.
Aquesta gran plaça, centre de la vida pública, estava vorejada per un pòrtic, del que encara queden alguns restes, ja que algunes bases de les columnes del pòrtic es conserven al seu lloc.
Fou construïda el s I dC i porta aquest nom de “Casa Quadrada” des del segle XVI, perquè en francès antic, tot rectangle amb 4 angles rectes es designava “quadrat”
Dedicada a Caius i Lucius César, nets del emperador August, la Maison Carrée és l’únic temple del mon antic completament conservat.
Ressalta per l’harmonia de proporcions, l’elegància de les columnes amb capitells corintis i la finor de la seva decoració arquitectònica.
El 1992, es va posar un nou sostre, fidel reproducció del sostre original que es composava de grans teules planes o “tegulae” i per teules acanalades o “imbrex” fetes a mà.

Porta d’Arles o Porta Augusta
Aquesta era una de les principals portes de la ciutat antiga. Provenint de Beaucaire, la Via Domitia arribava a Nîmes per aquesta porta, per continuar cap a Espanya. La porta es composa avui de dues arcades centrals que permeten el pas de vehicles, emmarcades per dues arcades més petites pels vianants. Originalment, la porta fortificada estava flanquejada per dues torres. Dues lloses al terra indiquen el seu emplaçament. La porta està decorada amb pilastres corínties, nínxols i esquenes de braus.

La torre Magne
Es veu de lluny. Assenyalava la presència de la ciutat. Era la torre més alta i amb més prestigi del recinte romà.. De forma octogonal, tenia en aquella època e nivells. Avui l’últim pis ha desaparegut i la seva alçada és d’aproximadament 32 mts.
Al lloc, una taula d’orientació indica Nîmes a l’època romana.

Pont de Gard
És sens dubte l’obra d’art més espectacular del aqüeducte, està catalogat per l’Unesco com patrimoni mundial. Per travessar la vall del Gardon, els constructors romans edificaren un pont de 275 mts de llarg i 48 mts d’alt (el més alt del mon romà) està format per tres nivells d’arcades superposats.
Actualment s’ha condicionat un espai d’unes 165 Ha per els visitants, amb un museu interactiu, projeccions de pel•lícules en pantalla gegant per difondre la historia del pont. També hi ha un espai lúdic pels nens.

Doncs, bé a tots i cada un d'aquests llocs hi ha un catxé. Dins la ciutat varem fer en total uns 15 catxés. La majoria micros magnètics, que són els més agoserats, els que et disparen l'adrenalina quan els busques, quan els has de treure i tornar sense que ningú et vegi....
Aquesta vegada, com d'altres, el geocatxing ens ha dut a fer unes passejades pels millors llocs d'una ciutat, no només els més turístics, sino també d'altres tant o més interessants que no surten a les guies de turisme convencionals.

Deixo un enllaç per poder veure algunes fotografies de Nîmes.

www.picasaweb.google.es/RosaChaler/Nimes#

diumenge, 23 de novembre de 2008

GEOCATXING DE NIT


Hem fet el nostre primer catxé nocturn.

A través de foroware s’ha organitzat un pseudo event per anar al santuari dels Angels a fer el catxé “El Linx de Hödr” el divendres 21 de Novembre.
En total érem 13 equips (22 persones) fins i tot ha vingut el propietari del catxé.
Es tractava d'anar trobant set senyals lluminoses que ens havien de guiar cap al cau del Linx.

Ha estat una experiència molt divertida.

Probablement nosaltres sols no l’haguessim fet mai, de nit, al bosc, amb lo peruga que jo soc….A més, segons els logs dels equips que ja l’havien fet, la zona és plena de porcs senglars.

Els porcs senglars segur que han marxat muntanya avall espantats pel soroll que deviem fer nosaltres, no n’hem vist ni sentit cap, només hem pogut veure els seus rastres.
Encara com no han vingut els mossos, alertats per algú estranyat d’haver vist uns punts de llum movent-se per la muntanya.

Poc tros de camí hem fet, el recorregut, encara que curt, és tot per dins el bosc, o això crec, ja que prou feina tenia a mirar el trosset de terra que iluminava el meu frontal, i anar seguint els llums dels altres. Les senyals les he anat veient, són molt petites, però un cop veus la primera ja saps el que has de buscar.

Ha estat un catxé molt diferent, emocionant i dels que es recorda d’una manera especial.

dilluns, 17 de novembre de 2008

DISSABTE DE GEOCATXING 15 Nov. 2008


Com és habitual quan anem direcció Lleida, vam esmorzar a La Panadella, aquest costum ens ha quedat de quan La Panadella era un port molt conegut de la N II i gairebé lloc d’obligada parada, ara per anar-hi s’ha de sortir de l’autovia, encara que et desvies molt poc.

El primer catxé que vam fer va se al tossal de Carrasumada.
És un catxé que ja fa més de cinc anys que està posat. Un clàssic d’en Vicam, un dels pioners a Catalunya, que va posar gairebé un catxé a cada comarca. Aquest va ser el primer del Segrià.
Prop del catxé, unes granjes es fan notar, amb una ferum que molesta una mica al principi, encara que t’hi acabes acostumant, al que jo no m’acostumo mai és a les mosques. N’hi havia unes quantes, però m’imagino que a plé estiu ha ser insuportable.

Aquest tossal està molt aprop de Torres de Segre, un poble d’uns dos mil habitants, eminentment agricola, on predominen els conreus de fruita dolça. De camí cap el catxé vam passar per camins amb conreus a banda i banda, alguns arbres ja estaven pelats, però d’altres presentaven els colors verds, grocs, marrons i fins tot vermells típics de la tardor, una paleta de luxe.
Una de les coses que ens va estranyar va ser veure que el sostre de l’esglèsia, i sobretot dalt el campanar, eren plens de cigonyes. Potser aquest hivern no farà gaire fred.

Desprès vam anar a Lleida capital, a fer el catxé dels jardins dels Camps Elisis. És un “multi” i l’anar cercant les dades per les coordenades finals, ens va fer fer una bona passejada, alhora que ens fixavem en els petits detalls, com per exemple entre d’altres, el número de cargols que porta a l’espatlla l’estatua d’en Manolo Calpe, el fundador de l’Aplec del Cargol.
La fotografia que encapçala l’escrit és de l'Enric en un racó d’aquests jardins.

Al acabar el catxé i tornar al cotxe, molt aprop d’on haviem aparcat, vam veure el Museu de l’Automoció de Lleida i el vam visitar.

La visita va ser com un viatge en el temps, vam veure cotxes de quan erem petits i d’altres que només haviem vist en pel•licules…com ja tenim una edat, aquestes coses ens fan gràcia.
Per acabar vam comprar uns pins i uns clauers per anar deixant als catxés.
Per veure les fotografies de l'exposició aneu a:

http://picasaweb.google.es/RosaChaler/MuseuDeLAutomociDeLleida#

Vam dinar, cargols, clar, prop de Bell-lloc d’Urgell.

I per acabar, a la tarda, vam anar a amagar un catxé a la Segarra, gairebé tocant a l’Anoia, que aviat publicarem.

dijous, 2 d’octubre de 2008

GEOCATXING

En resposta al comentari que ha deixat la Dolors faig cinc cèntims del que és el geocatxing.

A grans trets, el geocatxing és un joc/esport que es va crear als Estats Units, quan es van començar a utilitzar els GPS de manera general, fora del ambit militar,i en poc temps es va escampar a tot el mon.

La web del geocatxing és : www.geocaching.com

Bàsicament es tracta d'amagar un contenidor amb uns fulls a dins per signar quan el trobes. La persona que l'amaga pública les coordenades a www.geocaching.com perque donar-les a conèixer a tothom i que el puguin anar acercar. La persona que el troba signa els fulls i enregistra la troballa a la mateixa web.

Poso uns enllaços d'un article d'uns geocatxers gironins, que està força bé, val la pena llegir-los.

www.naturaiaventura.com/articles/geocaching1.pdf

i encara un altre d'un foro, del que ja en soc adicta on hi han ´diferents articles sobre el geocatxing i la seva histora que són molt interessants:

www.foroware.com

Espero que els llegiu i us agradin.

dimarts, 30 de setembre de 2008

MÉS GEOCATXING

Realment estem malalts de Geocatxing.

Encara hem de concretar els darrers detalls amb el Sisu i la Montse, que també venen, però ahir vam tancar les reserves d'hotel a Madrid, ens en hi anem del 23 al 27 d'octubre.

Aquest cop l'excusa és un "event" que ha organitzat en Seping (un altre que està tan malalt o més que nosaltres) per anar de "tapes" pel centre de Madrid.

Els que em coneixeu ja sabeu que Madrid m'agrada força i gairebé sempre m'hi he trobat molt a gust, espero que segueixi igual, no m'agradaria que el mal ambient que alguns polítics s'entesten en fomentar afecti l'ambient entre els geocatxers, que ara per ara, sembla molt bo.

Podria ser que l'ambient sigui bo perque els geocatxers són més inteligents que la majoria?

La pregunta cau pel seu propi pes: No sóm ni més ni menys inteligents que ningú.

Estic convençuda que els que fomenten els mals rotllos entre catalans i castellans és perque desconeixen la realitat que es viu a Catalunya i estan influenciats per alguns mitjans de comunicacio amb unes intencions no gaire bones.

Vaja rotllo "politiquero" que m'ha sortit!

Jo només volia dir que ens en anem a Madrid a buscar catxés i a conèixer nous equips.

divendres, 26 de setembre de 2008

VACANCES SETEMBRE 2008 (2)



Una altre riu que també hem visitat ha estat el Rhône, el famós Roina, de on alguns volen el transvasament cap a Catalunya, llàstima que, segons diuen està molt contaminada, perquè d’aigua n’hi ha molta.

Te una sèrie de catxés dedicada, que s’anomena “Rhône en 84” .El nom es refereix al tram de riu (uns 58 qm) que travessa la Vaucluse, que és el departament núm. 84

Només hem fet 3 catxés dels 8 que componen tota la sèrie, però hem vist on hi desemboquen la Durance i l’Ouvezé i la punta de l’illa Barthelasse, una extensió de 700 Ha, i que és la illa fluvial més extensa d’Europa.
Cal dir que a l’illa hem fet dos catxés més.

La guinda de l’aigua, l’hem posada a la Fontaine de la Vaucluse, amb un catxé tradicional a la riba esquerra de la Sorgue i un earth catxé a la mateixa font, que per cert es mantenia per sota del nivell de desbordament, pel que l’aigua només brollava 50 mts més avall.

Cada cop ens agraden més els earth catxés, t’ensenyen llocs curiosos geològicament parlant, i com que per força has de respondre algunes preguntes fan que t’hi fixis més i n’aprenguis.

ESTANY D'IVARS I VILA-SANA


L'Estany d'Ivars i Vila-sana"

Crònica del catxé d'ahir 13.04.08
No vam matinar gaire, a les 9 tocades, sortiem de Vallbona d'Anoia cap a l'Estany.
Es tracta d'un multicatxé molt recomanable, una fàcil, encara que gran, passejada al voltant de l'estany recuperat (l'havien deixar assecar).
Hi havia algunes persones en bici i d'altres a peu, però el lloc no estava massa concorregut.
L'ambient molt tranquil, el dia assoleiat i amb una mica d'airet que s'agraïa i tota l'estona escoltant els ocells. Hi han diferents especies, però els més abundants són els cama-llargs i altres parents de les cigonyes, ja que s'assemblen força però són molt més petits. Tot i que ens agrada veure'ls i sentir-los, no hi entenem gaire d'ocells.
Duiem entrepans per esmorzar i ens els vam menjar en un dels espais de lleure de la zona (pic-nic). De fet si hagués fet una mica més de calor no ho hauriem pogut fer, ja que l'unica pega és que no hi ha cap ombra on amagar-se.
Com el nostre ritme és més aviat lent, vam acabar el catxé gairebé a la una del migdia, satisfets d'haver disfrutat d'un bon matí de diumenge.

VACANCES SETEMBRE 2008 (1)


Enguany, no sé si perquè estàvem obsessionats amb la sequera que ha amenaçat Catalunya, hem dedicat les vacances a l’aigua i una mica a la arqueologia.

Hem visitat la ciutat de Nîmes i els seus voltants.

Hem passat de no saber que a França hi havia un riu anomenat Vidourle, a coneixer’l en bona part del seu recorregut per la zona del Languedoc-Rosselló, tot gràcies al geocatxing.

Hi ha una sèrie de 17 catxés que, amb el nom de “Els molins del Vidourle..X” ens ha fet anar per mil i un camins i descobrir mil i un paisatges. Els molins han estat l’excusa, tot i que alguns estan força ben conservats.

Dels 17 n’hem trobat 15, un l’havien canviat de lloc mentre érem fora i l’altre estava desactivat quan vam marxar, tot i així els vam visitar igualment per coneixer’ls tots.

El nom Vidourle ve d’un deu gal : Vitousurlus.

És un curiós curs d’aigua, amb una longitud d’uns 85 quilòmetres. Nascut d’una font imprecisa, al departament del Gard, propera a l’Herault transcorre a vegades en la superfície i a vegades, subterrani, com és el cas de quan passa per Sommières, segueix fins el mar a Grau du Roi, sense haver creat una veritable desembocadura., fins el XIX desembocava a l’estany de Magio.

Les seves crescudes són molt fortes i famoses, fins i tot algun cop han estat mortíferes, s’han fet famoses amb el nom de “vidourlades”.

El seu traçat, delimitant, en el seu major recorregut, els departaments dels Gard i l’Herault, forma part d’una eterna i creixent discussió sobre quina és la frontera entre el Languedoc i la Provence: per uns és el Vidourle i d’altres prefereixen el Roina.